dimarts, 9 de febrer del 2016

Carles Puigdemont, l’au Fènix de CDC


Primer de tot felicitar i mostrar el nostre suport al nou President de la Generalitat Carles Puigdemont. El nostre partit és clau pel procés independentista, com ho ha estat per defensar els interessos dels catalans i la nostra identitat des de l’inici de la democràcia, per això sempre ha estat en el punt de mira de la resta de partits i de la maquinària de l’Estat.
Malauradament també hem estat atacats per altres partits que volen aprofitar el moviment independentista per interès propi, i en lloc de fer un front comú en un moment tan delicat, intenten erosionar al màxim per intentar fer-nos fora del lideratge polític català.

El trencament de la coalició de CiU i els nous reptes de País demanen un canvi, també en la nostra formació, que ha portat a una nova formulació del partit, com queda evident amb el canvi de nom per Democràcia i Llibertat, i els canvis decidits i ferms per assolir la independència i la justícia social.
Un dels punts més forts de la nostra formació és la qualitat dels seus membres, com ha quedat palés una vegada més en la figura de Carles Puigdemont i d’Artur Mas, dues figures que per la seva capacitat, el seu coratge i fermesa, han fet del procès que vivim actualment un projecte il·lusionant, amb projecció internacional i una realitat en un entorn d’intimidacions, manipulacions i amenaces.

El Partit està fent allò que hauria de ser normal en democràcia, però que tant sobte i preocupa arreu de l’Estat, defensar els interessos i voluntats del Poble de Catalunya, i també sap estar a l’altura dels històrics moments que vivim, i quan tothom ens dóna per vençuts, tornem a nàixer i amb més força, ressorgint de les cendres com l’au Fènix.

dimecres, 16 de desembre del 2015

Eleccions del 20D, si ets Enginyer Informàtic ni PP ni PSOE


Per a tots aquells companys d’Enginyeria Informàtica, és evident que no us diré a qui votar, però sí que us convido a NO VOTAR ni a PP ni a PSOE, ja que tots dos partits han contribuït a la pèrdua de consideració i d’oportunitats laborals que pels nostres estudis ens correspondrien.
Parlo del llargament reclamat Marc competencial de les Enginyeries Informàtiques, tal com tenen la resta d’Enginyeries, i d’altres estudis com arquitectura o medicina.

En un sector tant transversal com estratègic, cabdal per la competència i seguretat de les nostres empreses, hem de viure un nivell d’intrusisme que complica assolir uns mínims de qualitat en l’establiment d’un SI en les empreses.
La manca de capacitació de molts responsables TIC i la impossibilitat d’avançar en els criteris mínims desitjables comporten pèrdues de competitivitat, pèrdues milionàries en inversions informàtiques i manca de seguretat en els processos i les dades tant de producció com personals.

La seguretat informàtica hauria de ser un tema de seguretat estratégica nacional, actualment estem molt lluny de donar garanties a empreses i usuaris.

PP i PSOE prefereixen designar a dit responsables TIC a familiars, amics o militants. Molts càrrecs designats políticament, sense estudis ni preparació per la feina designada, accepten càrrecs de responsables TIC sense saber que comporta. En el millor dels casos són universitaris, però un psicòleg, advocat o economista no hauria de ser cap d’informàtica, que potser els deixaríem operar a un malalt o signar el projecte d’un edifici?

Al no existir un Marc Competencial per les Enginyeries Informàtiques, des del Col·legi Oficial no es poden donar directrius ni normatives per temes que afecten a tots els ciutadans i totes les empreses del País.
Necessitem un canvi polític que prengui seriosament la importància de les TIC, i deixi en mans de personal qualificat el control, planificació i reglamentació dels projectes tecnològics importants del País.

dilluns, 24 d’agost del 2015

Els turistes a França, entre l’amor i l’odi


Com tots els països, França mira d’atraure turistes, però un cop estàs al País, el comportament dels francesos no és precisament el desitjable. França és un País preciós, proper, amb història, monuments, natura, gastronomia, però té un problema seriós, l’actitud dels francesos envers els turistes.
Alguns exemples de la nostra darrera estada:

Demanem una oferta de suc de taronja, croissant i cafè amb llet en un bar de Narbonne, diuen que no poden fer suc de taronja, i demanem 4 cafès amb llet i 4 croissants, però la cambrera bé amb 4 cafès. Quan ens queixem, diu que no té llet, amb una actitud despectiva, si bé un francès està amb un cafè amb llet a la Terrassa. Mentre fem cua per pagar, fa passar davant nostre a tots els francesos que arriben a comprar pa.
Apartament de la fortalesa de Salses, a tots els turistes ens fan pagar 2€ per aparcar a uns 200m de la fortalesa, quan arriba algun cotxe francès, el fan anar tot just al costat de l’esmentada fortalesa amb pàrquing gratuït.

Conduïm per Perpinyà, una dona deixa el cotxe parat en mig del carrer i ens fa esperar més de 10 minuts, no té cap problema en interrompre el tràfic en mig de la ciutat esperant un aparcament.
Pizzeria a Perpinyà, un amic nostre intenta parlar amb anglès ja que no sap francès, el cambrer força antipàtic, li contesta perquè parla amb un idioma que desconeix. Gens d’interès en parlar ni castellà ni català, ni esforç per fer sentir bé al client. Haig de dir, en honor a la veritat, que els seus companys van tenir un altra actitud.

A tota la zona del Village Catalan, no he trobat cap persona d’atenció al públic que parli català. Els guies només expliquen en francés, i predomina també l’anglès i alemany, però ni castellà ni català…

En resum, masses anècdotes desagradables per un viatge tan curt, França està a anys llum del tracte que donem a Espanya al turisme, per tant, suggereixo fer turisme pel País ja que no hi ha cap necessitat de passar estones desagradables.

divendres, 7 d’agost del 2015

Informático, coach, vidente y sanador


En la época con el porcentaje mayor de titulados de la historia, parece que desmerezca no tener un título que te acredite para una capacidad profesional. Como no hay reglas claras establecidas, ni interés por parte del Estado de perseguir las malas praxis, se abre el terreno a todo tipo de oportunistas, que se cuelgan títulos de todo tipo, carentes de cualquier validez, y por supuesto sin demostrar ningún estudio reglado.
Informático, coach, vidente, naturista, sanador, todo sirve para dar una imagen para aquellos que carecen de estudios reglados. Hay quién va más allá, y se permite identificar como psicólogo, administrador o instalador, sin tener los correspondientes estudios.

Estamos en tiempos de intrusismo laboral, de engaños y de espejismos, y parece que tanto la sociedad como la Administración se dejen seducir por la situación. Ya nadie se sorprende, pregunta ni cuestiona las titulaciones que a título personal la gente se va etiquetando. Hasta en los medios de comunicación, como radio, televisión o prensa, el tertuliano de turno se presenta con el primer título que le viene a la cabeza para quedar bien, y nadie solicita una acreditación oficial para dar un mínimo de rigor a la audiencia.
Falta seriedad, respeto, culto al trabajo y al estudio. Hemos pasado de idolatrar a los universitarios a la actual farsa, donde hay gente que se creen eruditos sin tener ningún tipo de formación, y mucho menos, haber pasado una evaluación que lo corrobore.

Reivindico los estudios universitarios, ya sean cursos, carreras o masters, como referente de conocimiento, y por supuesto, único que debería ser válido para acreditaciones profesionales.


dissabte, 4 de juliol del 2015

Benestar social ?


Es parla molt de benestar social i llei de la dependència, però el benestar social no hauria de ser segmentat. No per tenir una edat, malaltia o carències tens l’exclusivitat de passar un mal moment o de necessitar ajuts.
La millor manera de garantir el benestar social és amb una renda garantida per tothom, que permeti viure amb dignitat, sense passar gana ni viure al carrer, el que no vol dir excloure polítiques adreçades a persones que necessitin altres ajuts.
No té sentit tenir garantida la sanitat, i que hi hagin persones que no tinguin per menjar, o es quedin al carrer sense un sostre on viure.
A més, en un moment de crisi i retallades, ens trobem que la pròpia maquinària de benestar social és una font de despesa, que treu recursos a la gent a qui van destinades aquestes polítiques.
Filtres per edat, mitjans econòmics, mobilitat, càrregues familiars, estat civil, anem afegint condicions que obliguen a més tràmits, a més funcionariat, i que dificulta cada vegada més l’accés als ajuts. Segmentar els ajuts és la gran jugada per vendre polítiques socials i en canvi, engreixar el funcionariat i els càrrecs electes.
Assistents socials, administratius, operadores de call center, polítics, una gran quantitat de gent que cada vegada sol·licita més burocràcia per aconseguir els ajuts dels que tenim dret, tot plegat, per després dir que no hi ha fons per pagar-los, amb llistes d’espera sense terminis, donada l’actual situació.
El curiós és que les polítiques socials facin fallida just en moments difícils, quan els ciutadans necessiten més ajuts per tirar endavant.
La resposta de Benestar Social és com a mínim moralment reprovable, no hi ha termini per pagar. Ara pensem just al contrari, que passa quan no podem pagar els impostos? Que potser puc deixar de pagar argumentant que no tinc liquidessa, i que no puc pensar en terminis fins que millori la situació?

dimarts, 30 de juny del 2015

Acte FUTUR de CDC a Lloret de Mar


Arribant de l'Acte Futur organitzat per CDC de la Selva a l'hotel Rigat de Lloret de Mar, amb la consellera Irene Rigau, el President de la Selva interior Natàlia Figueras i el President de la Selva Marítima Ramon Ramos.

En un magnifit ambient s'han treballat propostes de cara a les eleccions del 27s, i del model de País que ens agradaria a tots.

He tingut la sort d'anar acompanyat per l'alcalde de Caldes de Malavella Salvador Balliu, les regidores Àngela Maria Frigole i Maria Subirana, i el company de partit Ricard Sole.















dimarts, 16 de juny del 2015

ANC - El País que Volem


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Ahir es va celebrar a Santa Coloma de Farners l’acte de l’ANC ‘El País que Volem’ amb la participació de Joan Guarch, Carles Castellanos, Jordi Rich i Carme Forcadell.  La sala d’Actes del Palau de Congressos estava plena, amb assistència d’alcaldes, regidors, membres de l’ANC i simpatitzants.
Jordi Rich convidava a reflexionar sobre el model actual Espanyol, on la política insereix en el Poder judicial, tant en els nomenaments del Tribunal Constitucional, com en els indults. Un indult és un acte administratiu dictat pel govern i executat pel ministeri de justícia pel que no s’aplica la pena d’un delicte sense deixar de ser culpable. En el darrer any no han hagut indults a França ni Gran Bretanya, sols 5 a EEUU, 600 a Espanya i 2.500 a Marroc.
Un altre exemple, a d’altres països els Presidents i alguns membres del govern tenen càrrecs aforats, és a dir, no se’ls pot jutjar, però a Espanya són més de 10.000.
Als països nordics el Poble pot revocar o canviar lleis i càrrecs del govern que considerin no serveixen a l’interès col·lectiu.
En resum, un acte molt interessant ple d’arguments per plantejar com hauria de ser el nostre País, i les mancances de l’actual sistema.