Carles Puigdemont, l’au Fènix de CDC

Primer de tot felicitar i mostrar el nostre suport al nou President de la Generalitat Carles Puigdemont. El nostre partit és clau pel procés independentista, com ho ha estat per defensar els interessos dels catalans i la nostra identitat des de l’inici de la democràcia, per això sempre ha estat en el punt de mira de la resta de partits i de la maquinària de l’Estat.

Malauradament també hem estat atacats per altres partits que volen aprofitar el moviment independentista per interès propi, i en lloc de fer un front comú en un moment tan delicat, intenten erosionar al màxim per intentar fer-nos fora del lideratge polític català.

El trencament de la coalició de CiU i els nous reptes de País demanen un canvi, també en la nostra formació, que ha portat a una nova formulació del partit, com queda evident amb el canvi de nom per Democràcia i Llibertat, i els canvis decidits i ferms per assolir la independència i la justícia social.

Un dels punts més forts de la nostra formació és la qualitat dels seus membres, com ha quedat palés una vegada més en la figura de Carles Puigdemont i d’Artur Mas, dues figures que per la seva capacitat, el seu coratge i fermesa, han fet del procès que vivim actualment un projecte il·lusionant, amb projecció internacional i una realitat en un entorn d’intimidacions, manipulacions i amenaces.

El Partit està fent allò que hauria de ser normal en democràcia, però que tant sobte i preocupa arreu de l’Estat, defensar els interessos i voluntats del Poble de Catalunya, i també sap estar a l’altura dels històrics moments que vivim, i quan tothom ens dóna per vençuts, tornem a nàixer i amb més força, ressorgint de les cendres com l’au Fènix.

Eleccions del 20D, si ets Enginyer Informàtic ni PP ni PSOE

Per a tots aquells companys d’Enginyeria Informàtica, és evident que no us diré a qui votar, però sí que us convido a NO VOTAR ni a PP ni a PSOE, ja que tots dos partits han contribuït a la pèrdua de consideració i d’oportunitats laborals que pels nostres estudis ens correspondrien.

Parlo del llargament reclamat Marc competencial de les Enginyeries Informàtiques, tal com tenen la resta d’Enginyeries, i d’altres estudis com arquitectura o medicina.

En un sector tant transversal com estratègic, cabdal per la competència i seguretat de les nostres empreses, hem de viure un nivell d’intrusisme que complica assolir uns mínims de qualitat en l’establiment d’un SI en les empreses.

La manca de capacitació de molts responsables TIC i la impossibilitat d’avançar en els criteris mínims desitjables comporten pèrdues de competitivitat, pèrdues milionàries en inversions informàtiques i manca de seguretat en els processos i les dades tant de producció com personals.

La seguretat informàtica hauria de ser un tema de seguretat estratégica nacional, actualment estem molt lluny de donar garanties a empreses i usuaris.

PP i PSOE prefereixen designar a dit responsables TIC a familiars, amics o militants. Molts càrrecs designats políticament, sense estudis ni preparació per la feina designada, accepten càrrecs de responsables TIC sense saber que comporta. En el millor dels casos són universitaris, però un psicòleg, advocat o economista no hauria de ser cap d’informàtica, que potser els deixaríem operar a un malalt o signar el projecte d’un edifici?

Al no existir un Marc Competencial per les Enginyeries Informàtiques, des del Col·legi Oficial no es poden donar directrius ni normatives per temes que afecten a tots els ciutadans i totes les empreses del País.

Necessitem un canvi polític que prengui seriosament la importància de les TIC, i deixi en mans de personal qualificat el control, planificació i reglamentació dels projectes tecnològics importants del País.

Els turistes a França, entre l’amor i l’odi

Com tots els països, França mira d’atraure turistes, però un cop estàs al País, el comportament dels francesos no és precisament el desitjable. França és un País preciós, proper, amb història, monuments, natura, gastronomia, però té un problema seriós, l’actitud dels francesos envers els turistes.

Alguns exemples de la nostra darrera estada:

Demanem una oferta de suc de taronja, croissant i cafè amb llet en un bar de Narbonne, diuen que no poden fer suc de taronja, i demanem 4 cafès amb llet i 4 croissants, però la cambrera bé amb 4 cafès. Quan ens queixem, diu que no té llet, amb una actitud despectiva, si bé un francès està amb un cafè amb llet a la Terrassa. Mentre fem cua per pagar, fa passar davant nostre a tots els francesos que arriben a comprar pa.

Apartament de la fortalesa de Salses, a tots els turistes ens fan pagar 2€ per aparcar a uns 200m de la fortalesa, quan arriba algun cotxe francès, el fan anar tot just al costat de l’esmentada fortalesa amb pàrquing gratuït.

Conduïm per Perpinyà, una dona deixa el cotxe parat en mig del carrer i ens fa esperar més de 10 minuts, no té cap problema en interrompre el tràfic en mig de la ciutat esperant un aparcament.

Pizzeria a Perpinyà, un amic nostre intenta parlar amb anglès ja que no sap francès, el cambrer força antipàtic, li contesta perquè parla amb un idioma que desconeix. Gens d’interès en parlar ni castellà ni català, ni esforç per fer sentir bé al client. Haig de dir, en honor a la veritat, que els seus companys van tenir un altra actitud.

A tota la zona del Village Catalan, no he trobat cap persona d’atenció al públic que parli català. Els guies només expliquen en francés, i predomina també l’anglès i alemany, però ni castellà ni català…

En resum, masses anècdotes desagradables per un viatge tan curt, França està a anys llum del tracte que donem a Espanya al turisme, per tant, suggereixo fer turisme pel País ja que no hi ha cap necessitat de passar estones desagradables.

Informático, coach, vidente y sanador

En la época con el porcentaje mayor de titulados de la historia, parece que desmerezca no tener un título que te acredite para una capacidad profesional. Como no hay reglas claras establecidas, ni interés por parte del Estado de perseguir las malas praxis, se abre el terreno a todo tipo de oportunistas, que se cuelgan títulos de todo tipo, carentes de cualquier validez, y por supuesto sin demostrar ningún estudio reglado.

Informático, coach, vidente, naturista, sanador, todo sirve para dar una imagen para aquellos que carecen de estudios reglados. Hay quién va más allá, y se permite identificar como psicólogo, administrador o instalador, sin tener los correspondientes estudios.

Estamos en tiempos de intrusismo laboral, de engaños y de espejismos, y parece que tanto la sociedad como la Administración se dejen seducir por la situación. Ya nadie se sorprende, pregunta ni cuestiona las titulaciones que a título personal la gente se va etiquetando. Hasta en los medios de comunicación, como radio, televisión o prensa, el tertuliano de turno se presenta con el primer título que le viene a la cabeza para quedar bien, y nadie solicita una acreditación oficial para dar un mínimo de rigor a la audiencia.

Falta seriedad, respeto, culto al trabajo y al estudio. Hemos pasado de idolatrar a los universitarios a la actual farsa, donde hay gente que se creen eruditos sin tener ningún tipo de formación, y mucho menos, haber pasado una evaluación que lo corrobore.

Reivindico los estudios universitarios, ya sean cursos, carreras o masters, como referente de conocimiento, y por supuesto, único que debería ser válido para acreditaciones profesionales.

Benestar social ?

Es parla molt de benestar social i llei de la dependència, però el benestar social no hauria de ser segmentat. No per tenir una edat, malaltia o carències tens l’exclusivitat de passar un mal moment o de necessitar ajuts.

La millor manera de garantir el benestar social és amb una renda garantida per tothom, que permeti viure amb dignitat, sense passar gana ni viure al carrer, el que no vol dir excloure polítiques adreçades a persones que necessitin altres ajuts.

No té sentit tenir garantida la sanitat, i que hi hagin persones que no tinguin per menjar, o es quedin al carrer sense un sostre on viure.

A més, en un moment de crisi i retallades, ens trobem que la pròpia maquinària de benestar social és una font de despesa, que treu recursos a la gent a qui van destinades aquestes polítiques.

Filtres per edat, mitjans econòmics, mobilitat, càrregues familiars, estat civil, anem afegint condicions que obliguen a més tràmits, a més funcionariat, i que dificulta cada vegada més l’accés als ajuts. Segmentar els ajuts és la gran jugada per vendre polítiques socials i en canvi, engreixar el funcionariat i els càrrecs electes.

Assistents socials, administratius, operadores de call center, polítics, una gran quantitat de gent que cada vegada sol·licita més burocràcia per aconseguir els ajuts dels que tenim dret, tot plegat, per després dir que no hi ha fons per pagar-los, amb llistes d’espera sense terminis, donada l’actual situació.

El curiós és que les polítiques socials facin fallida just en moments difícils, quan els ciutadans necessiten més ajuts per tirar endavant.

La resposta de Benestar Social és com a mínim moralment reprovable, no hi ha termini per pagar. Ara pensem just al contrari, que passa quan no podem pagar els impostos? Que potser puc deixar de pagar argumentant que no tinc liquidessa, i que no puc pensar en terminis fins que millori la situació?

Acte FUTUR de CDC a Lloret de Mar

Arribant de l'Acte Futur organitzat per CDC de la Selva a l'hotel Rigat de Lloret de Mar, amb la consellera Irene Rigau, el President de la Selva interior Natàlia Figueras i el President de la Selva Marítima Ramon Ramos.

En un magnifit ambient s'han treballat propostes de cara a les eleccions del 27s, i del model de País que ens agradaria a tots.

He tingut la sort d'anar acompanyat per l'alcalde de Caldes de Malavella Salvador Balliu, les regidores Àngela Maria Frigole i Maria Subirana, i el company de partit Ricard Sole.

ANC - El País que Volem

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ahir es va celebrar a Santa Coloma de Farners l’acte de l’ANC ‘El País que Volem’ amb la participació de Joan Guarch, Carles Castellanos, Jordi Rich i Carme Forcadell.  La sala d’Actes del Palau de Congressos estava plena, amb assistència d’alcaldes, regidors, membres de l’ANC i simpatitzants.

Jordi Rich convidava a reflexionar sobre el model actual Espanyol, on la política insereix en el Poder judicial, tant en els nomenaments del Tribunal Constitucional, com en els indults. Un indult és un acte administratiu dictat pel govern i executat pel ministeri de justícia pel que no s’aplica la pena d’un delicte sense deixar de ser culpable. En el darrer any no han hagut indults a França ni Gran Bretanya, sols 5 a EEUU, 600 a Espanya i 2.500 a Marroc.

Un altre exemple, a d’altres països els Presidents i alguns membres del govern tenen càrrecs aforats, és a dir, no se’ls pot jutjar, però a Espanya són més de 10.000.

Als països nordics el Poble pot revocar o canviar lleis i càrrecs del govern que considerin no serveixen a l’interès col·lectiu.

En resum, un acte molt interessant ple d’arguments per plantejar com hauria de ser el nostre País, i les mancances de l’actual sistema.

 

 

Anàlisi del valor

Un dels grans reptes que tenen les empreses és crear nous productes que tinguin  acceptació en el mercat. L’anàlisi del valor és aplicar un mètode de competitivitat organitzat i creatiu, adreçat a la satisfacció de l’utilitzador, mitjançant un sistema de concepció específic, funcional, econòmic i pluridisciplinar. Ho podem resumir com la manera d’aconseguir la màxima satisfacció aplicant el mínim cost.

Anàlisi del valor = ( màxima satisfacció / mínim cost )
El numerador l’obtindrem amb una combinació entre anàlisi funcional i creativitat, mentre que el denominador serà un tema d’enginyeria del valor.

La creativitat es basa en l’heurística (ciència del pensament), i es tracta d’aconseguir idees innovadores mitjançant tècniques com brain-storming o tempesta de pensament. Això s’aconsegueix reunint gent diversa i recollint totes les idees generades pel grup, sense limitar ni qüestionar res, i posteriorment anar treballant amb les idees recollides. En els seus inicis, s’estimulava als participants amb amfetamines que desinhibien al grup afavorint la tempesta d’idees.

L’ésser humà té els següents mecanismes disponibles, la memòria (magatzem de dades), el raonament (operativitat lògica) i la imaginació (operativitat d’enginy), cada mecanisme pot actuar per separat o mitjançant els altres.

Factors de competitivitat

A l’hora de crear un producte, hem de pensar en les Claus de la competitivitat, que venen donades per 10 factors bàsics:

1.- La seducció ( disseny )

2.- La funcionalitat ( satisfacció )

3.- La qualitat ( emoció )

4.- La durabilitat ( vida útil )

5.- El cost ( preu final )

6.- La tecnologia ( fiabilitat )

7.- Els materials ( qualitat )

8.- La productivitat ( cost elaboració )

9.- La innovació ( disseny )

10.- La servucció ( servei )

La essència de l’anàlisi del valor

És la lògica de resolució de problemes, que ha de passar pels següents punts:

1.- Necessitat: Determinar el problema a resoldre.

2.- Funció: Problema escollit o resposta virtual.

3.- Producte: Resposta efectiva.

Avantatges de l’anàlisi del valor

Escomesa funcional -> Formular el problema en termes de ‘finalitat’.

Tenir en compte constriccions -> del tipus d’entorn, tecnologies de l’Empresa,…

Anàlisi crític -> assegurar-se del correcte fonament del problema.

Treball en grup -> Associar les competències i guanyis de les sinergies generades

Preocupació econòmica i realista -> Compromís entre necessitat i l’objectiu de competitivitat.

Procès sistemàtic -> Pla de treball en 7 fases

Fase 1: Orientació de l’estudi.

Fase 2: Recollida d’informació.

Fase 3: Anàlisi de costos i de funcions.

Fase 4: Recerca de solucions.

Fase 5: Estudi i avaluació de solucions.

Fase 6: Balanç provisional i proposta d’elecció.

Fase 7: Realització.

El valor d’un producte està matisat pel valor de la seva utilització, la raresa que suposi, el canvi originat i l’estima que generi. Tots aquets valors estan integrats en la noció de valor d’ús, que guia el judici i elecció dels utilitzadors o usuaris finals.

El procés creatiu

Per acabar, els següents consells per afavorir el procés creatiu:

1.- Les idees apareixen de manera invisible.

2.- La preconciència facilita l’associació lliure i l’aparició de la creativitat, i es veu afavorida per la tranquilitat.

3.- Acostumar-nos a distingir problemes importants per la repercussió que poden tenir en la nostra vida personal o professional.

4.- Els problemes s’han de dividir i afrontar un o un.

5.- Mai la primera idea és la millor.

6.- Cal descobrir quina és la nostra manera de ser i de pensar.

7.- Ser creatiu requereix tenir interès i dedicació davant el problema a resoldre.

8.- Les idees apareixen per associació.

9.- En buscar idees, obrim la ment a influències externes.

10.- En comunicar alguna cosa als demès, fem-ho amb convicció.

AQUAE revista municipal de Caldes de Malavella Abril 2015

Entrevista a Beth Salvi i Maria de Gracia Díaz de Picarols

Picarols cobreix un espai vuit a Caldes de Malavella, oferint serveis a nens i una variada oferta d’activitats per totes les edats, però sobretot representa la capacitat d’emprenedoria de la Beth i la Maria de Gracia, tirant endavant un projecte empresarial a partir de la il·lusió i la capacitat de treball.

Com us presenteu

Beth Salvi Ontiveros soc natural de Cassà, vaig fer voluntariat de monitora i treballava d’administrativa, i fa 5 anys vaig estudiar el grau superior en educació infantil, al acabar vaig iniciar un projecte que va ser l’inici de Picarols.

Maria de Gràcia Díaz Chamorro, caldenca, he treballat en vendes i en administració, estic formada com monitora de lleure i grau superior d’Administració i finances.  Al treballar en el projecte de fi de grau, vaig coincidir amb Beth i vam iniciar un somni empresarial que finalment s’ha materialitzat amb Picarols.

Ens coneixem des de la llar d’infants, participàvem a l’Ampa per les nostres filles, hem compartit moltes inquietuds i afinitats,  i totes dues vam detectar les necessitats del món infantil a Caldes.

Parleu dels inicis de Picarols

Vam iniciar l’estiu del 2013 fent un cassal rural, això ens va animar a iniciar el projecte al Poble. Els nens gaudien com si mai haguessin vist una vaca, lis fascinava agafar la llet. Escoltàvem el bosc, experimentàvem olors, sorolls, teatre, excursions. L’experiència ens va engrescar molt i ens va decidir a crear Picarols.

Com vau crear l’Empresa

El primer pas, al tenir el projecte empresarial definit, va ser la recerca de locals, al mateix setembre ja vam escollir l’actual local. Vam haver de madurar els serveis, si bé ja teníem l’entitat i definides les activitats. Vam escollir la normativa de ludoteques per ser la més severa.

Vam iniciar amb clients del casal d’estiu, i el boca a boca ens aporta la majoria dels clients. També va venir gent que ens va descobrir a peu de carrer i ens visitaven per curiositat. Tenim pendent fer accions comercials, tot i que disposem de bloc i Facebook, però ens queda poc temps per fer màrqueting, és la nostra assignatura pendent.

Quines activitats desenvolupeu?

Els nostres clients van de 0 a 99 anys, fem cangurs a hores, des de nadons, servei de recollida i acompanyament d’infants on calgui, reforç escolar, activitats extraescolars (balls, manualitats, dibuix, karate), casals de vacances, aniversaris, i també fem de cangurs a domicili.

Les mateixes activitats també les desenvolupem pels adults, amb varietats com ioga, zumba, pilates, karate, com a complement als serveis oferts per l’Ajuntament.

Per la gent gran oferim també formació com ara informàtica, tallers de memòria gratuïts, balls en línia o gimnàstica postural.

També fem nits temàtiques com Halloween, Carnestoltes, pluja d’estels, Nadal, més o menys una cada mes o mes i mig, i així els pares també gaudeixen de nits memorables.

Parleu de la trajectòria de Picarols

El desembre va fer un any que vam obrir, ha estat gratificant però dur, de gran esforç. Hem hagut de reinvertir els guanys per dotar el local. Crear l’Empresa és molt il·lusionant, i la dedicació en allò que t’agrada es contagia als clients.

Imaginem el futur amb els nostres fills treballant a Picarols, ells més que ningú gaudeixen d’aquest projecte i les activitats que fem. Segur que els records que generen aquestes activitats els gaudiran tots els infants que venen a Picarols. Quan els infants et reconeixen pel carrer t’omple i justifica el nostre treball.

A mitjà termini tenim pensat obrir activitats noves, la innovació és important, la gent ens planteja el que vol i estem obertes per donar cabuda a tot allò que sorgeix i que pugui fer feliç a la gent de Caldes.

Un missatge de cloenda…

L’inici d’una activitat empresarial no és senzill, has de treballar moltes hores, renunciar a un sou, creure en el teu projecte, i pensem que s’hauria d’agilitzar i simplificar els tràmits per crear empreses, i haver-hi serveis que ajudin a l’emprenedoria a Caldes de Malavella.

AQUAE Caldes de Malavella Abril 2015

El manteniment del programari

El programari que instal·lem en la nostre Empresa definirà el que podem fer, el nostre model organitzatiu, les càrregues de treball del personal i les necessitats organitzatives.

Un dels aspectes menys valorats a l’hora d’escollir un programari és el manteniment que comportarà durant tot el període de vida d’explotació. Sí, repeteixo, el període de vida del programari que utilitzarem en l’Empresa. Un programari no dura tota per sempre, com tampoc ho fan la resta d’elements del sistema productiu, inclosos els treballadors.

Poques empreses preveuen el temps d’explotació del programari del seu SI, però el que és més greu, gairebé cap té control dels costos d’explotació del programari que estan utilitzant. El resultat, frustració i desesperació, mentre culpem a la informàtica d’allò que no sabem planificar.

Les constants exigències, canvis i desenvolupaments no contemplats inicialment en escollir un programari es junta amb les actualitzacions de noves versions ja siguin de millora en termes d’integració amb altres programaris, de seguretat lògica, d’adaptació de nous dispositius físics o per exigències alienes com canvis en les tributacions, en la legislació o temes puntuals com l’efecte 2000. Tothom calcula els costos d’adquirir un programari, però difícilment veiem previsions del seu manteniment, tot i ser molt superiors als de la implantació.

La manca de previsió en el manteniment del programari es tradueix en precipitació i caos en les exigències als programadors del SI, que ho tenen difícil per prioritzar les tasques segons les necessitats reals de l’Empresa, en un augment desproporcionat dels costos dels sistemes d’informació i en la pèrdua d’eficiència del SI i per tant de tota l’Empresa. Qui decideix les tasques, costos i recursos de totes les sol·licituds que arriben a informàtica?

Parlar de projectar procediments, prioritats, costos i temps de dedicació als diversos projectes de canvis del nostre SI és poc menys que ciència ficció. La situació és senzilla d’analitzar, per un costat està el que un SI hauria d’aportar segons les dimensions, tipologia d’empresa i model de negoci, respecte al que aporta realment, per un altre costat estan les precipitacions, com més caòtics, imprevistos i urgents son els requeriments als informàtics, més s’evidencia la manca de capacitat dels directius de l’Empresa i els procediments establerts, i per tant, la competitivitat de l’Empresa, a la que segur tard o d’hora li passarà factura.

Gerents i directius no saben dimensionar correctament les necessitats d’un departament d’informàtica al no disposar dels coneixements necessaris, i molts tècnics, amb precària formació, van fent el que poden, consolidant el seu treball a força de fer-se imprescindibles en el dia a dia, sense ningú que quantifiqui les fites assolides a mig i llar termini.

Els costos de sistemes mal plantejats són difícils de quantificar, i van des de pèrdua de competitivitat, dimensionament excessiu de plantilles, sobrecàrregues de treball per determinats llocs de treball i manca de resultats per a la correcta presa de decisions tant a Direcció com en l’àmbit interdepartamental.

Cada cop més imprevistos, més pressió, més projectes sense acabar i més caos… no parlo de tercers, si ets empresari preguntat si passaries una auditoria externa d’informàtica, si tens els resultats esperats i si la paraula informàtica l’associes a avantatges o maldecaps en el negoci.

Altres temes com el pagament per llicències, la propietat del programari, la integració amb altres sistemes, les necessitats de maquinari per la seva explotació, el rendiment, les caigudes de sistema o la vulnerabilitat haurien de ser altres variables importants per definir el programari de la nostra empresa. A la pràctica, la majoria escull en funció del programari de moda, el boca-orella d’algun conegut o d’aquells informàtics coneguts que parlen sense fer una anàlisi de l’Empresa. Conclusió, cal molta sort per funcionar de manera mediocre, mentre seguim sense organitzar correctament el nostre departament informàtic.

Publicat a la revista AQUAE febrero 2015
Caldes de Malavella

Entrevista a Enric López, cap dels monitors de golf del PGA Catalunya

L’Enric López ens convida a gaudir d’un esport com el golf que transmet valors, es pot practicar a qualsevol edat i fa que gaudim de l’entorn, un esport que l’ha captivat i del que té la sort de poder dedicar-se professionalment. Com ens comenta, el golf agrada gairebé a tothom, però tot i tenir aquí mateix el PGA Golf, és troba a faltar gent de Caldes de Malavella, sembla que la carretera ha estat una frontera difícil de creuar.

 Parla de la teva trajectòria

Em dic Enric López, tinc 35 anys, he nascut a Pals, de jove he practicat molts esports  com voleibol, futbol, equitació, balls de saló, i amb el que m’he quedat ha estat el golf. De petit em varen iniciar al golf fent de caddy d’un familiar a canvi de que m’ensenyessin a pintar. Als estius treballava al Club de Golf Empordà. Des del 2006 sóc professional com instructor, el 2009 vaig començar a competir professionalment, m’encarrego de l’escola del PGA des del 2010 tot i que vaig començar a treballar aquí el 2005.

Com és l’Escola

L’Escola té molts programes oberts, per nens tenim la fundació Sergio Garcia, el nostre jugador més conegut, a la que també ajudem a nens discapacitats. El golf no té edat, nens a partir dels 4 anys, i començar a competir els 7 anys, fins que físicament el cos aguanti. La majoria de gent practica per oci, per fer un esport. Hi ha un petit grup de joves que tenen nivell i es poden plantejar la pràctica professional. Som 3 monitors i una psicòloga que prepara mentalment la gent que competeix. El golf té la peculiaritat de que agrada a molta gent, el PGA Golf es un camp molt conegut amb un bon disseny, bons serveis i màrqueting. Be gent de pobles del voltant com Sils, Santa Coloma, Caldes de Malavella, Vidreres, gent de Girona o Barcelona o estrangers com Escandinaus, Francesos, Gal·lesos, Anglesos o Tailandesos. L’escola és un complement i un servei tant a la gent que hi viu com gent d’altres camps. Al resource hi ha de tot, gent que hi viu tot l’any pels avantatges i serveis com la seguretat 24 hores, gimnàs amb espà i d’altres beneficis, la possibilitat de practicar el golf, i d’una situació geogràfica privilegiada.

Té sortides professionals el golf?

El golf ofereix un ventall de possibilitats per treballar, manteniment, jardineria, manteniment de la gespa, recepció o encarregats del material, gent de recepció que donen preus, hores de sortida, reserves, hi ha la botiga, la restauració, oficines, les diverses direccions i gerència.

Segueix considerat un esport elitista?

El golf no és un esport elitista com havia estat abans, actualment està obert a tothom. Hi ha camps més econòmics que d’altres, el PGA Golf és una mica més car perquè és de 5 estrelles, però tot i així hi ha jubilats que vénen a jugar, i gent de tota mena, és com anar de restaurant, pots anar un cop al mes a un car, o anar cada dia.

Com veus aquest esport

El golf requereix elements com coordinació, flexibilitat, força, el moviment tècnic no és senzill, hi ha gent que en 3 o 4 mesos ja fan sortides al camp i en un any ja gaudeixen, i d’altres que lis costa més aprendre. Hi ha gent amb amputacions físiques o discapacitats que el practica. L’avantatge del golf és que proporciona molta educació, requereix constància i s’ha de dedicar temps, has d’haver rebut formació, has d’entrenar i tenir uns valors personals que hi ha molts esports que no proporcionen, per exemple, jo no apuntaré al meu fill a futbol per l’actitud que veig en l’esport i la gent que va als estadis. Aquí no es crida, no es parla malament, té la cultura de l’esforç i gaudim de l’entorn. L’inconvenient pot ser l’econòmic o la dedicació que requereix temps, clar que si t’agrada les dediques encantat.

Parla dels alumnes, quan s’inicien?

Recomano iniciar-se el més aviat possible.Dels 4 als 7 anys no és demana resultats als nens, es donen les bases perquè entenguin el joc i agafin el moviment necessari. Tenim 3 tipus d’alumnes, el més fidel que ve cada setmana, els qui venen irregularment, potser perquè treballen molt determinades èpoques de l’any i venen les altres, i després els visitants puntuals que agafen paquets de classes. Un dia normal poden passar unes 30 persones per l’escola, si bé fluctua molt per temporada, a l’estiu be molta més gent. Aquest any hem incorporat llums, el que permet fer classes quan es fa fosc.

Vols explicar alguna anècdota?

Hi ha moltes anècdotes a l’escola, ha vingut molta gent com presidents de paisos, actors coneguts i famosos com pilots de fórmula 1. Com anècdota la del senyor de més de 80 anys, un dia vaig veure que estava amagat intentant picar la bola amb el seu bastó, no ho feia malament. Com no tenia pals va decidir utilitzar el seu bastó, li vaig deixar uns pals i es va apuntar, va gaudir anys fins que ens va deixar. Em va fer gràcia veure’l jugar la primera vegada amb el seu bastó.

Com és la progressió normal d’un alumne?

Cap a les 30 hores de classe fan algun forat amb el professor, als 3 o 4 mesos poden iniciar el recorregut en el camp, un cop se lis explica el reglament.  A l’escola incorporem tecnologies com el FlightScope, que té un radar que calcula trajectòria i distància de la bola, i una càmera per analitzar el moviment i posició durant el llançament per analitzar la tècnica dels alumnes.

Com afecta la crisi?

La crisi afecta a tothom, més a la gent local que als clients que vénen de fora, però des d’aquí s’han buscat fórmules per apropar gent a l’esport com per exemple classes col·lectives per reduir el cost de la classe.

Des de l’escola del PGA Catalunya convidem a tots els caldencs a practicar l’esport, que aprofitin la jornada de portes obertes o que vinguin a preguntar, aquí pot venir tothom amb els nens, trobem a faltar més afluència de gent de Caldes.

 

Publicat a la revista AQUAE febrer 2015

Entrevista a David Riba i Cano, antropòleg

 

Les característiques de Caldes fan que sigui un indret atractiu per professionals de nivell intel·lectual, que ens aporten coneixement i inspiració per tots. En aquest cas, en David ha vingut atret pel Camp dels Ninots, hi ha trobat un lloc adient per establir-se amb la família.

Explica’ns la teva trajectòria professional

Respecte als estudis, llicenciat en Història i antropologia social per la UB, graduat superior amb arqueologia prehistòrica per la URV i Màster Oficial amb arqueologia del quaternari i evolució humana. Preparant el doctorat en primats i orígens de l’home.

He participat en moltes excavacions com ara al jaciment d’Atapuerca, i d’altres de la península i l’estranger. Per altra banda, porto molts anys fent treballs d’observació etològica ( del comportament ) dels primats.

Com vas arribar a viure a Caldes?

Vaig conèixer la vila de Caldes de Malavella a través d’un projecte de recerca del Camp dels Ninots, al voltant de l’any 2003. Vam fer la primera campanya d’excavació, per aquell temps estava estudiant a Tarragona el grau superior en arqueologia, en aquest context vaig conèixer al Bruno i al Gerard, els actuals directors del projecte. La Vila em va agradar molt, i vam decidir amb la meva dona establir-nos.

Com veus el Camp dels Ninots?

El projecte del Camp dels Ninots té un potencial enorme des del punt de vista de la recerca i la difusió, en l’àmbit paleontològic és un lloc excepcional perquè permet conèixer en profunditat el període de la nostra prehistòria corresponent als 3,5 milions d’anys, del que pràcticament no sabem res.

Pel que fa a la difusió té moltíssimes possibilitats per explotar, és un indret molt gran amb un munt de restes que permet estudiar i divulgar el patrimoni natural des de diverses perspectives com la geològica, el vulcanisme, la paleontològica i la restitució paleoambiental. Cal molt de treball, esforços i inversió per treure profit i fer difusió aconseguint un referent que atragui turisme i doni el prestigi que es mereix la zona, com han sabut fer a Atapuerca.

Que representa fer un doctorat i preparar la tesi?

Una tesi doctoral és un treball important que requereix força temps i dedicació. Vaig començar el meu projecte fa 5 anys, sobre els ximpanzés de la fundació Mona, concretament estudiant els mecanismes cognitius d’aprenentge social. És curiosa la correlació que hi ha amb el comportament dels humans de fins a 3 anys, aquesta qüestió és un camp d’estudi important per entendre els origens de la capacitat d’aprenentatge que tenim els humans uns dels altres. Per això les dades que obtinc a través dels estudis amb ximpanzés les comparo amb les dades d’altres estudis fets amb humans.

En l’àmbit econòmic estem en un país que dedica pocs recursos en I+D, hi ha una xarxa de coneixement, com estudis de recerca, molt precària. Això comporta que aquells que volem investigar hem de marxar o fer esforços amb els pocs recursos disponibles.

Vaig tenir la sort de gaudir d’una beca de la fundació Atapuerca durant 4 anys, el que m’ha permés desenvolupar gran part del meu doctorat, no obstant això, haig de continuar compaginant el treball d’investigació i del doctorat amb treballs que em permeten dedicar el màxim temps possible.

T’has plantejat establir-te a Caldes?

Amb la meva parella estem molt a gust, gaudim de les activitats del Poble, i vam decidir tenir aquí a la nostra filla Arlet, que és Caldenca de naixement. La nostra idea és continuar visquen a Caldes però dependrà de la possibilitat de trobar una feina adequada un cop acabat el doctorat. Actualment tots els sectors vivim en la incertesa.

Creus que una sortida podria ser el Camp dels Ninots?

Si es donessin les circumstàncies i es potencies com cal, sense dubte, seria un projecte molt motivador, i l’entorn ens agrada.

El punt de sortida seria el model que vam seguir a Atapuerca, a partir del jaciment arqueopaleontològic s’ha vertebrat el desenvolupament turístic, econòmic i cultural de la ciutat de Burgos, i s’ha donat renom internacionalment, penso que Caldes està en una situació que permetria alguna cosa similar. Si bé el jaciment és més reduït, també ens trobem en una zona amb més potencial i situada estratègicament, que ofereix altres actius com les termes romanes, el golf, els balnearis o la ruta de les ermites.

Revista AQUAE Caldes de Malavella novembre 2014

Xerrada amb Neus Munté, consellera de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya

Avui hem tingut la sort de gaudir de la xerrada col·loqui amb la consellera Neus Munté sobre El Benestar Social en la Catalunya Independent, al Casino de Caldes de Malavella. S’ha parlat de la situació política actual, el tracte fiscal del Govern Central amb Catalunya, el tracte a la cultura catalana i la incidència en les polítiques socials que els ajustos de l’Estat obliguen a fer.

També s'ha tractat de les possibilitats que tindríem a nivell de polítiques socials en un Estat independent.

Ha estat un plaer escoltar a Neus Munté, desitjar-li sort en la seva tasca, en uns moments tan complicats com els que hem de viure actualment.

Procés d’explotació d’eines TIC en les empreses

Més del 90% de les empreses tenen ordinadors, i d’aquestes la gran majoria tenen connexió a Internet.  L’ús d’intranet corporativa és generalitzat en empreses de més de cinquanta treballadors, però per empreses petites és força baix, el que genera una bretxa tecnològica important. Hi ha diverses raons, per exemple el cost del personal de TI, el percentatge de personal TI per cada 100 treballadors és més gran en empreses petites que en les grans.

El coneixement de les TIC per part dels treballadors en empreses petites és força baix. Les empreses petites contracten menys experts en TIC que les empreses grans, i les que busquen experts es troben amb dificultats. Un dels problemes és que intenten buscar un informàtic que les resolgui tot, en lloc d’especialistes per cada tema TIC.

Hi ha moltes empreses que tenen espai web, però molt poques venen els seus productes per Internet. Encara menys enllacen el seu SI per aprofitar les avantatges de mobilitat i difusió de la xarxa.

El problema no és generar comandes en línia, sinó el seu tractament, sols una minoria de pimes integra les comandes en línia al seu sistema final. Hi ha moltes que ni tan sols envien un correu electrònic al client confirmant la comanda. Encara menys confirmen disponibilitat de producte en temps real, control de preus per client, consulta d’històric de comandes, promocions, descomptes, programes de fidelització o atenció al client integrada a l’historial de l’empresa. Els actuals anuncis de webs econòmiques deslligades del SI encara pronuncia més el fracàs i per tant el desconcert dels petits empresaris davant les noves tecnologies.

Es troben a faltar reunions de pimes per compartir experiències i coneixements TIC i establir marcs referencials. La implantació d’una nova tecnologia en una empresa ha d’aconseguir confluir tres aspectes com la grandària de l’empresa, el model organitzatiu i el model de gestió empresarial.

Seria positiu crear centres de referència on l’experiència TIC estigui centralitzada, el coneixement revisat i contínuament debatut, ja sigui via cambres de comerç, consells comarcals, o entitats gremials. El paper del Col·legi d’Enginyers en Informàtica podria ser important, especialment si es dotés de grau competencial.

El repte principal, no obstant això, és augmentar l’alfabetització TIC tant d’empresaris com de treballadors. Un empresari no pot dur a terme un projecte d’èxit TIC per la seva empresa si no conèix perfectament la seva empresa i contracta professionals adequats per aconsellar-lo.

Molts treballadors, principalment en tasques poc qualificades i mal pagats, pensen que l’ensenyament ha de ser a càrrec de l’empresa o del govern, i mai fora de l’horari de treball, això fa que no tinguin accés a ensenyament de qualitat i amb els anys quedin fora de mercat, o bé limitin l’activitat de les empreses que els contracten. Si es volen experts, aquests experts s’han de pagar. Amb l’actual política de reducció de sous no es poden aconseguir professionals de qualitat.

La cooperació i  treball en xarxa de les pimes locals és un altre dels temes poc desenvolupats. A la poca tradició, i la manca de perspectiva de la rendibilitat que pot proporcionar a tots plegats, s’afegeix una mal entesa competitivitat i per tant por de donar coneixement als nostres veïns, el que xoca amb polítiques econòmiques globalitzades que requereixen esforços de tots per atraure mercat, clients i inversors.

La clau de la informatització de les empreses és la integració de totes les parts que composen el negoci, la adaptació al mercat i la captació, procés i entrega de la informació necessaria per la pressa de decisions. La mala execució de projectes TIC no tant sols representen una important pèrdua de recursos econòmics per l’empresa, sinó una pèrdua de potencial i mercat que pot comportar fins i tot el tancament del negoci.

L’economia de la tecnologia a més representa una gran oportunitat de desenvolupament, o el punt final del nostre model empresarial. Podem passar de l’èxit al fracàs per no adaptar-nos a les noves realitats del mercat.

La tecnologia canvia de vegades a velocitat vertiginosa, una empresa que no sàpiga quan invertir i que entri massa tard en determinats sectors, no tindrà temps suficient per aconseguir beneficis.

Entre els anys 1848 i 1852 es va passar de 600 a 10 empreses automobilístiques, en el 1984 hi havien de 400 a 500 empreses informàtiques, el 1986 quedaven 7, el mateix passarà amb tecnologies com les aplicacions mòbils, els desenvolupaments web i el negoci electrònic, cal preguntar-se doncs quin paper volem assumir a curt i llarg termini, a més de buscar altres respostes com per exemple de quina manera fer front a la crisi, a la globalització i als nous models de mercat.

Es parla molt d’innovació, però tenir ments creatives sense recolzament econòmic per desenvolupar la corresponent explotació comercial és car, i sols serveix d’aportació d’idees perquè d’altres s’aprofitin.

Els empresaris han de tenir clar que cap país desenvolupat ha creat una estructura competitiva de qualitat sense inversió en recerca i reduint sous, malauradament és el nostre cas, motiu pel qual molts joves qualificats marxen a l’estranger a treballar, i les nostres empreses comencen a perdre pes en els mercats.

DESIGUALTAT PER A TOTHOM

L’economista Robert Reich, que va ser secretari de treball de Bill Clinton, va publicar el llibre ‘Aftershock’ , que va inspirar el documental ‘Inaquality for all’ del 2013.  

Robert Reich diu que el 70% de la economia depèn de la despesa dels consumidors, i denuncia com la classe mitjana ha frenat el consum per la pèrdua de treball i poder adquisitiu. Les empreses no contracten per la pèrdua de clients. Els governs fan polítiques d’austeritat i per tant frenen més la demanda, no obstant això, cap govern impedeix que l’1% dels més rics es facin amb més i més riquesa. La situació que reflecteix, basada en els Estats Units, és perfectament extrapolable al cas que estem vivint a Espanya.

Els milionaris no creen la major part del treball, o fa la classe mitjana. En la dinàmica actual, la classe mitjana viu al límit i està espremuda, el poder adquisitiu ha caigut en picat des de finals dels anys setanta, cada vegada hi ha més diferències entre les classes mitjanes i les riques. Hi ha tota mena d’indicadors que reflecteixen aquesta realitat, però només cal fixar-se en la taxa d’atur, les modalitats de contractes, l’evolució dels sous i la pujada d’impostos.

Un treballador en nòmina, per terme mig, està tributant per més del 50% del seu sou, si tenim en compte les retencions de la nòmina (SS, IRPF i AT), el 21% d’IVA de qualsevol compra que realitzi més els impostos indirectes com ara IBI, escombraries, impost de circulació, guals, etc.

Els 100 americans més rics guanyen més que els 150 milions d’americans dels fons de la piràmide, la meitat dels actius d’Estats Units estàn en mans de 400 milionaris, el que també condiciona les decisions polítiques i per tant la democràcia. Espanya segueix el mateix model, un cas tant recent com dolorós ha estat el rescat a la banca, que ha suposat fins i tot un canvi de la constitució espanyola que ni tan sols hem votat.

Les inversions a Espanya no s’han basat en l’interès general, en garantir la economia ni en models sostenibles. El greuge d’inversions estatals és especialment palès a Catalunya, com tots ja sabem, si bé aquest tema entre dins un altre marc de discussió.

La manca de confiança amb les institucions i els polítics no pot traduir-se amb conformisme. Hauríem de tornar als plantejaments econòmics de començament dels anys 70, especialment pel que fa a la redistribució de riquesa.

La desigualtat és inevitable i fins i tot desitjable, a fi de comptes és la base del capitalisme, però no fins al punt de què el 70% de la gent tingui uns mitjans tan pobres que afecta no tan sols a les seves vides, sinó també a l’economia del País.

Un altre factor important és la formació com element imprescindible per garantir el desenvolupament econòmic d’un país, però també per la capacitat individual per trobar feina i ser competitiu en el món laboral. Curiosament, com més exigent ha estat el mercat més desànim ha generat entre els joves, i pitjor ha estat el nivell de formació general de la nostra societat.

L’eterna discussió entre esquerres i dretes i el bipartidisme espanyol amaga formes de fer polítiques que agreugen les condicions de la classe mitjana. Els dos grans partits en l’àmbit estatal han pactat sobre un model econòmic deixant de costat el sentiment de la gran majoria dels ciutadans.

Les polítiques socials no poden ser la solució al conformisme ni la manca d’especialització, com tampoc un apaga foc a polítiques que oprimeixen la classe mitjana.

Publicat a la revista AQUAE de Caldes de Malavella, setembre 2014