Limitació a 110 Km/h

Sembla una broma de mal gust. Tenim la majoria de les carreteres en obres, moltes de les quals paralitzades per la reducció en inversions. Les nostres autopistes son cares i les carreteres son insuficients per la cantitat de tràfic que es genera. Reduir la velocitat vol dir augmentar el temps dels desplaçaments i gastar més benzina, el cost de la qual puja tant sovint que ja ha deixat de ser noticia. Circular a 120 Km/h ja estava limitat a autopistes i en determinats moments, però calia seguir col•lapsant el transport, no fos cas que els professionals que hem de moure'ns pel país ens en sortíssim.

En el meu cas, posaré exemples de la darrera setmana.
-entrada a Barcelona per la Ronda de d'alt, retencions continues, més de 60 minuts de l'entrada de la ciutat al Vall d'Hebron.
-entrada a Barcelona per la A2, el col•lapse de sempre, hi ha sortides amb cues quilomètriques, que per ser diàries, no deixen de sorprendre, com ara l'enllaç a la Ronda de d'alt, a Cornellà, a Sant Boi, etc.
-trajecte de Barcelona a Girona per la A7, ens tenen més de 15 minuts aturats en l'autopista per obres.
-entrada a Lloret de Mar, més de 60 minuts aturats per creuar un carrer degut a les Carnestoltes, gràcies a la inestimable col•laboració de la policia local.

Segur que la llista es pot estendre molt més, i cadascú podria parlar de les seves pròpies vivències. No hi ha discussió en el fet de que gastem més benzina en un hora de cua ( a més de paciència i temps ), que reduint 10 km/h la velocitat en autopistes, moltes de les quals ja no permeten córrer en molts dels seus trajectes per raons varies (densitat de tràfic, peatges, obres,...).

Si l'estalvi energètic del país ha de produir-se per mesures com aquesta, no crec que guanyem res, al contrari, l'únic que aconseguim és constatar la mediocritat política del moment per afrontar els reptes de país.

39 + 1

En els moments difícils és quan més es manifesta la naturalesa humana. No és senzill fer costat als qui han sofert un cop dur. La meva dona i jo hem perdut el nostre fill en el moment del part, a les 39 setmanes i un dia de gestació. Vull manifestar el meu agraïment, admiració i respecte per tot l'equip de la Maternitat del Clinic, per la seva professionalitat, humanitat, entrega i coratge que han aconseguit salvar la meva dona, i ens permetrà en un futur pensar en un altre embaràs. Son molts els qui ens han ajudat, destacar al doctor Francesc Figueras, les doctores Montserrat Palacio i Olga Güell, així com tot el servei de la UCI, Urgències i de la segona planta, afegint metges i infermers de preclampsia, ginecologia, medicina interna, nefrologia i hemostàsia. En un moment tant dur, tinc el convenciment d'haver estat en les millors mans.

En la situació de crisi actual es parla de retallades en sous i mitjans, sols fer arribar a qui correspongui el missatge de que tots ens podem trobar en una situació com la que he viscut, i per tant es feina de tots garantir els recursos necessaris de les Unitats que fan de l'excel•lència la seva manera de treballar quotidiana, i de recompensar l'esforç i la qualitat humana de persones tant exemplars com les que treballen a la Maternitat del Clinic de Barcelona.

Ara li toca a Sanitat

Seguim en un ambient de derrotisme, erràtic i de mediocritat política. Davant el repte que suposava la crisi s'ha posat de manifest el fracàs del model polític socialista. Ara li toca a la Sanitat, després de planificar obres a la majoria de centres hospitalaris del país, sense cap mena de previsió econòmica ni mires en la sostenibilitat del Sistema, han donat premisses de reduir personal, retallar sous i evitar l'adquisició d'equipaments nous, rebaixant la qualitat de l'assistència sanitària del país. A més, han donat llum verda a la contractació de metges estrangers per rebaixar sous, com hem vist a Palamós. En canvi, hi ha problemes de fons que no s'han volgut solucionar, com ara la saturació d'urgències i la descontrolada despesa en fàrmacs.
La saturació d'urgències podria tractar-se en mesures com el copagament, el control del turisme sanitari i la immigració il·legal i la derivació al metge de capçalera dels casos diagnosticats i no urgents.
Per evitar restringir la despesa en fàrmacs cal sensibilitzar als metges, trencar amb l'actual concepció de que hem de sortir de les consultes amb una recepta, donar les dosis justes de medicaments i educar en hàbits sans i en la importància de la nutrició en la població.
Propostes com aquestes podrien senta les bases d'un diàleg sobre quina sanitat volem i a quin cost, i sobretot buscar alternatives realistes sostenibles.
En qualsevol cas, s'haurien de demanar responsabilitats per aquells que han permès una inversió descontrolada en totxos i ara dictaminen retallades en tots els àmbits sanitaris.

A favor del programari lliure en l'Administració

A favor del programari lliure en l'Administració

L'utilització del software lliure afavoreix la competitivitat, aporta valor al sector privat, afavoreix les empreses del país i evita la dependencia de les administracions de l'Estat cap a empreses privades, la majoria de les quals son multinacionals amb grans recursos econòmics per les que el mercat espanyol no deixa de tenir una importància relativa.

Els objectius de les Administracions cap a les TIC haurien de ser els següents:

- La connectivitat de tots els Sistemes Informàtics, això faria guanyar eficiència i eficàcia, reduir personal i temps així com simplificar tràmits.
- Aconseguir la independència dels SI (Sistemes d'Informació) respecte als proveïdors.
- Garantir la seguretat de la informació, tant a nivell físic com a nivell lògic.
- Reducció de la despesa en concepte de manteniment.
- Estandarització de programari. Avui en dia les administracions gasten milions en el desenvolupament de programari sense que la resta d'organismes de l'Estat es beneficien.

Els costos de manteniment del programari lliure és molt inferior al de programari en propietat, ja que no s'han de pagar llicències.

El programari lliure permet a les administracions la independència de proveïdors, al disposar del codi font i del programari necessari pel seu desenvolupament i manteniment.

Desenvolupar programari lliure per totes les Administracions de l'Estat permetria vendre el model a d'altres Estats i per tant aconseguir potenciar el sector de les TIC locals així com tindre guanys amortitzant les inversions realitzades.

Llibertat vs delinqüència a la Xarxa

La Policía Nacional ha detingut a 154 persones per delictes a la Xarxa. Després d'investigar 4.023 adreces IP, correus electrònics i webs durant els darrers mesos. Aquests delictes estan relacionats amb phishing, pharming, difusió de virus, frau de subastes online i de comerç electrònic, robatori de dades, craking, robatori d'identitats i falses ofertes de treball. Dels detinguts 11 eren estrangers, i cinc estan implicats en una estafa de més de 15 milions de euros, on prometien grans guanys a curt termini. Aquestes detencions s'han produït a Màlaga, Càdiz, Palma de Mallorca, València, Alacant i Badajoz. Novament ens trobem davant el dilema de llibertat a la xarxa vs control. Si be la xarxa ha estat un mitjà de comunicació lliure del control dels Estats, i per tant en moltes ocasions una font d'informació de la llibertat d'expressió, també és un lloc idoni per la proliferació de la delinqüència.

Shell, un altre crim contra el medi ambient

Financial Times va decidir a última hora no publicar un anunci a tota pàgina de Amnistía Internacional que denunciava la contaminació del delta del Níger per part de la petroliera Shell, el mateix dia que la direcció de Shell anunciava 9.800 milions de dòlars de beneficis en la seva junta general d'accionistes. Per la seva part, Shell va prometre netejar tots els vessaments del delta del Níger, en el seu bloc o va presentar com una lliçó de relacions públiques davant possibles protestes civils, però va resultar que el comunicat era fals, i Shell va tenir que desmentir-ho.

Un Consistori anegat per un mar de turisme

Arriba el bon temps, i com a destinació turística el desitjat moment de rebre el cabdal de gent que reactiva i enriqueix l'economia local. El nombre de persones que estaran a Palamós creix de manera exponencial fins arribar al seu màxim durant el mes d'Agost. Davant tenim el repte de l'ordenació de l'ús del mar, per garantir la seguretat, el desenvolupament del turisme, la conservació del litoral i l'explotació pesquera, tant professional com d'esbarjo. Per importància hauria de ser un dels aspectes més rellevants del Consistori, a la pràctica malauradament assistirem un cop més al 'campi qui pugui'. Sobredimensionament pesquer, d'embarcacions d'esbarjo, descontrol de la pesca esportiva, windsurfistes envaint l'espai dels banyistes, canyes fixades a la platja a tot el litoral des de mitja tarda, embarcacions fondejades a tot arreu, tot un desgavell al qui les autoritats donen l'esquena per por a perdre els diners del turisme o ha cedir a pressions dels diversos sectors, fan que el nostre principal tresor, el mar, es degradi any darrera any a un ritme preocupant, i que la qualitat del turisme baixi en la mateixa proporció. Fent un ús racional i controlat podem diversificar l'oferta lúdica, preservar el litoral i potenciar Palamós com a destinació turística, així com crear més llocs de treball, i es que la gestió del litoral no s'ha de limitar a posar unes boges, uns quants socorristes i netejar de tant en tant la sorra, cal ser dinamitzadors i organitzadors d'un espai tant preuat i limitat com les nostres costes.