Networking

El Networking és una disciplina estratègica per crear una xarxa de contactes professionals. Es tracta de disposar d’una xarxa de contactes treballada i potenciada, creant una relació de confiança que afavoreixi les relacions de negocis, per tant es requereix temps, esforç, dedicació però sobretot s’ha de correspondre, ser honest, transmetre que podem aportar i complir els compromisos adoptats. Si be la credibilitat és el pilar de tota relació de negocis, en Networking assoleix un paper determinant. La clau del Networking és aconseguir establir relacions que siguin profitoses per totes les parts. 

Hi ha plataformes de Networking que utilitzen les noves tecnologies, com internet, però no és un requerit imprescindible, hi ha d’altres associacions que fan trobades periòdiques per relacionar i donar a conèixer els seus membres dins i fora de la comunitat, afavorint els negocis.  Per exemple, si anem en nom d’una associació a parlar amb un alt càrrec polític, tindrem més oportunitats de fer negocis o exposar les nostre idees, preocupacions o inquietuds, tant a títol personal com sectorial.

Existeix la teoria dels 6 graus, per la qual podem contactar amb qualsevol persona a través de 6 graus o nivells de contactes. Segons aquesta teoria, tots estem inter-relacionats, hi ha persones que funcionen com connectors, les quals directa o indirectament aconsegueixen tenir contacte amb un gran nombre de persones. 

Hi ha associacions de Networking específiques per sectors, com ara Tertúlia Digital, adreçada a les noves tecnologies, o exclusives per aquells amb poder de decisió a les empreses, com ACEDE ( Associació Catalana d’Executius, Directius i Empresaris ). Hi ha d’altres obertes a qualsevol que tingui interès en fer negocis, ja sigui com empresari, directiu, executiu o senzillament a títol personal per aconseguir oportunitats laborals, com 6graus.net, Xing, Barcelona Breakfast, LinkedIn,… i també es fan trobades esporàdiques organitzades per entitats per donar a conèixer el Networking, com ara les que organitza la UOC a nivell territorial,  en el cas de Girona s’encarrega la Comissió de seu de Salt.

El primer que hem de tenir preparat per entrar en una associació de Networking és com ens presentarem, si és a títol personal o d’una empresa, que podem oferir, i que demanem. És molt important entrar amb una predisposició de participar, comunicar i donar resposta a qualsevol altre membre, i complir les expectatives d’allò que hem oferit. Resulta imprescindible tenir targetes de visita, i en cas de ser xarxes virtuals, pujar fotografia i tenir un perfil actualitzat i detallat. A partir d’aquest punt, cal organitzar els contactes, respondre ràpidament a qualsevol sol•licitud, saber presentar el que som, fem i volem en 2 minuts, perquè la gent ens conegui, ser participatiu, comunicador i responsable per aconseguir reputació i ser una referència en el nostre àmbit dins l’associació.

És important tenir clar que l’objectiu de les xarxes de Networking és l’activitat professional, per tant, en les nostres presentacions, no comentarem aficions, esports, idees polítiques, religioses, sinó que ens centrarem en definir la nostre activitat professional, les nostres capacitats, formació, clients i fets que ens defineixen i diferèncien de la competència. El tracte amb la resta d’associats també s’ha de centrar el màxim posible en un àmbit de negocis. L’aplicació de Networking a internet a fet desenvolupar les anomenades xarxes socials, com twitter, facebook, que en aquest cas van adreçades a fer amistats i compartir idees i experiències.

Publicat a la revista AQUAE decembre 2011

Entrevista a Rafel Quintana i Cristina Ros, del Balneari Prats

El Balneari Prats, en ple centre de Caldes de Malavella, compagina història i aigües termals medicinals amb diferents teràpies alternatives i tractaments per la salut. Disposa de restaurant, wifi, sales de jocs i de lectura, un preciós jardí amb piscina a l’aire lliure d’aigua calenta i habitacions d’hotel amb jacuzzi, tv i terrassa privada amb vistes a l’església del poble. Parlem amb Rafel Quintana, gerent propietari del centre i amb la Cristina Ros, directiva, sobre aquest establiment balneari

Història i trets distintius
Rafel Quintana ens explica que “la història del Balneari és molt llarga ja que funciona des del 1859 com a casa d’aigües. Primer s'hi van construir cases al voltant de l’aigua termal però dels anys 1902 al 1920 es va viure l’època daurada dels balnearis ja que a començament del segle XX la gent estiuejava als balnearis i no a la platja, com passa ara en molts casos. El 1908 es va construir l'entrada característica del Balneari Prats, si bé s’ha refet tota”.

Respecte a la seva família, la Quintana, esmenta que gestiona el Balneari Prats des de la Segona Guerra Mundial fins a dia d’avui. Abans eren pastissers i treballaven en l’anterior local de La Caixa, davant de l’Església.

El gerent del Balneari Prats destaca “la qualitat de les aigües bicarbonatades sòdiques termals de Caldes de Malavella. Som un producte únic. Sols pot ser balneari aquell establiment que disposa d’aigües medicinals. Això ens diferencia dels spa i altres establiments de tractament d’aigües”.

Filosofia de treball i clients
La manera de treballar ha estat sempre “tradicional”, explica Rafel Quintana: “durant molt anys els nostres clients eren fixos i venien diverses  generacions cada any: avis, pares, fills... Avui en dia ve un perfil de gent més jove que no repeteix tant, ve a trobar i a experimentar. Busquen qualitat, atenció, explicació de les coses i conèixer l’entorn. La relació no és tant entranyable com abans”.

Pel que fa als clients de Caldes, reconeix que “hi ha certa reticència històrica a entrar i encara no hem estat capaços de trencar això, però poc a poc vénen a fer el cafè,  tractaments i el Balneari es va obrint a la gent del poble”.

Una altra tendència que es constata és que “en els anys 60, 70 i els 80 venien molts grups d'holandesos, francesos, alemanys o anglesos però cada vegada hi ha menys clients estrangers”.

Ara, la captació de clients es fa bàsicament per internet. També per agències de viatges especialitzades en termalisme i pel programa termalisme social. “La crisi afecta el negoci i en cas de necessitat la gent tria abans anar a comprar menjar que passar un cap de setmana en un balneari. Malgrat tot, les ofertes en preus ajuden perquè vingui la gent”, afegeix. Les temporades altes són Nadal, Setmana Santa i agost, a més dels ponts.

El Balneari i el poble
Dels 46 treballadors que té el Balneari Prats, 20 són caldencs. “A més, en la situació actual de crisi, molta més gent de Caldes ens porta els currículums per trobar feina. La plantilla però és força estable”, aclareix
Pel que fa a treball indirecte, Rafel Quintana diu que “contractem proveïdors de Caldes en tot el que fa referència al manteniment, floristeria, el forn de pa i les gandules. Sempre busquem proveïdors propers”.

Respecte a la incidència del Balneari en l'economia del poble, reconeix que “no la sabria quantificar però els nostres clients gasten en el poble,en restaurants, bars, botigues, supermercats. També lloguen bicicletes, fan excursions o van a les Termes Romanes”.

La visió del poble
El gerent del Balneari Prats analitza la relació dels balnearis amb el seu entorn en altres països com França, Alemanya, Bèlgica o Itàlia entre d’altres: “En aquest llocs han procurat que a prop dels llocs amb aigües termals hi hagi instal•lacions lúdiques, d’esports, i, en definitiva, activitats”. Traslladant-ho a Caldes, apunta que “s’han de comercialitzar els recursos i festes del poble i posar un contingut humà a les infraestructures per atraure turisme. Nosaltres hem col•laborat amb la Fira de l’Aigua enguany a instàncies de la Mercè Rosell regidora de Turisme, participant juntament amb el balneari Vichy Catalan. Abans venia molta gent pels aplecs de sardanes. Ara es pot recuperar amb la Fira de l’Aigua, la Festa de la Malavella i d’altres festes”.

Rafel Quintana repassa la importància del ferrocarril a Caldes: “El tren és important per captar clients i arreglar el passeig de l’estació ha estat un encert. Caldria donar continuïtat i que la reforma urbanística arribés fins aquí. L’anterior equip de govern no va aconseguir el finançament necessari per fer-ho”. Respecte a un altre mitjà de transport, l’aeroport, constata que “s’ha notat el descens de visitants per la cancel•lació de vols de Ryanair”.

Preguntat per la remodelació de la plaça Sant Esteve, opina que “ m'agradaria que la plaça de Sant Esteve fos neta, sense el sortidor de benzina, que estigués enjardinada i pensada per als vianants, apostant per un entorn agradable en consonància amb el Balneari.”

Promocions per als caldencs

Per la seva banda, la Cristina Ros, també ens parla de l’interès en obrir el Balneari a la gent de Caldes: “Justament en aquesta línia hem creat una oferta per atraure als caldencs anomenada “Relaxa’t sense moure’t de Caldes", que consisteix en un massatge relaxant de 25 minuts, accés a la piscina exterior d’aigua termal a 34ºC i un esmorzar o berenar amb cafè amb llet, suc de taronja i un mini, per un import de 29,95 €”.

Respecte a les instal•lacions, convida a provar les noves habitacions que han experimentat un procés de remodelació: “aporten un espai modern mantenint però l’encant de l’herència de l'arquitectura de principis de segle”. Recorda que en el Balneari Prats, a més dels tractaments de salut, disposen de sales de jocs on antigament es reunia gent de la burgesia barcelonina, sales de lectura i serveis mèdics, que permeten un control per gaudir dels canvis d’aigües termals. La part del restaurant ofereix menús diaris tant a migdia com a la nit, i permet fer celebracions a grups d'un màxim de 60 persones”.

Publicat a la revista AQUAE decembre 2011

Un viatge per Caldes, passant per Lourdes…

Hi ha gent que de les dificultats i problemes que passem al llarg de la vida maduren, es tornen més oberts amb les demés i entenen les dificultats que altres persones es proven en un moment determinat de la vida, d'altres que les dificultats els enfosqueixen l'ànima, viuen ressentits i només transmeten negativitat al seu entorn. Aquestes últimes persones generen un malviure a familiars, amics, veïns i en general tots els qui tenen un contacte amb ells. 

Aquests dies s'ha parlat a Caldes de Malavella de la violència de genere, però la pròpia classificació deixa fora a les víctimes d'altres tipus de violència. Parlo d'aquells, coneguts per tots, que en base a denunciar, amenaçar, increpar i desprestigiar troben certs moments de satisfacció al seu dolor en veure l'angoixa que generen al seu voltant. S'atribueixen com un èxit tot el mal que poden fer als demés, suposo que en compensació pel que han hagut de patir. 

Aixo convida a reflexionar, a pensar com interactuem en el nostre entorn, i quin tracte es mereixen la gent que ens envolta. Aquesta mena de persones no volen escoltar, ni lis interessa arribar a un consens, ni dialogar, sols volen imposar-se conscients que estan fent un dany als demés. Davant d'aquesta actitud, hi ha gent que es sent orgullosa si els segueix el corrent, i surten de la seva línia de foc, d'altres que corren a satisfer les seves exigències per evitar confrontacions, aquells que es senten indignats però eviten confrontacions ( ha estat el meu cas ), però potser es trobin algun dia algú que ja sigui per estar al seu nivell, o pel dany rebut, estigui disposat a lidiar amb tot això. Mestres tant, hem de patir una distorsió del que hauria de ser un ambient placi't, com la majoria dels Caldencs desitgem per viure. 

BIM desembre 2011 Caldes de Malavella

Comentaris al ‘Els partits opinen’ del Butlletí d’informació municipal de Caldes de Malavella de desembre 2011

CIU en un comunicat correcte, quasi institucional, parla de fer política constructiva, que bona falta fa, i en clara al·lusió a l’actitud de determinats partits que menyspreant els seus votants, al que representen i al joc democràtic en general, no paeixen els resultats que els han portat a la oposició. Agrair que hagin felicitat les festes nadalenques, l’únic partit que ha pensat en un tema de tanta repercussió per la majoria de nosaltres. Es troben a faltar comentaris sobre totes les accions de govern que estan duent a terme, un treball important que no ha de passar desapercebut.

El PIC centre el text a la creació a Caldes d’un Centre d’Atenció a les dones maltractades per un pressupost estimat de 10.000 € any. A aquestes alçades, ja no sorprèn la manera de fer números d’aquest partit. Al deute de 3.500.000 € que s’ha trobat CiU al consistori, a dia d’avui caldria afegir més d’un 1.000.000 € que hagués costat la nova biblioteca, més els costos de personal i manteniment, és a dir, que haguessin endeutat de manera important el consistori sense fer res per protegir les empreses de Caldes ni activar econòmica i turísticament el poble. Tornant al tema plantejat, és difícil de pensar que amb 10.000 € anuals pots donar assistència de psicòlegs i advocats. No diuen quants casos hi ha cada any a Caldes per justificar aquesta decisió, ni un informe policial per veure la problemàtica en conjunt del poble, com ara vandalisme, robatoris, amenaces, etc. per donar prioritat al que realment es mereix, en lloc de fer oportunisme polític aprofitant l’acte contra la violència de gènere. El cost per protegir víctimes i fer complir ordres d’allunyament tampoc el contemplen, i dubto de la seva capacitat per gestionar situacions delicades, sols s’ha de veure con cedien corrents a les demandes que la gent més conflictives del poble, per no haver d’afrontar situacions difícils.

ICV aporta un plantejament en línia amb la seva ideologia política, és cert que es puja la pressió tributària al poble, però la resposta que planteja de baixar sous a regidors i partides a partits polítics s’ha d’avaluar en números perquè sigui creïble en lloc d’una declaració de bones intencions. Sanejar les números del consistori pujant impostos és una solució que agreuja la situació de tots, potser sigui necessari però no desitjable, en qualsevol cas s’ha de donar un vot de confiança a l’actual govern perquè també intenten optimitzar serveis, abaixar costos i dinamitzar la economia de Caldes.

ERC fa un comunicat objectiu i lloable com a moderador, vista l’actitud d’altres partits en el Consistori. Ara be, dir que CiU actua des de la plaça veient-les passar, quan estan portant a terme una intensa acció de govern i corregint el dèficit financer del consistori sembla més en la línia que critiquen, que un comentari exposat amb fonament. Deixar anar afirmacions negatives buides de contingut és un recurs senzill però de poc nivell polític, en la línia d’un partit que tot i tenir simpaties pel seu nacionalisme, cada cop està més a la baixa en prestigi i en número de votants.

El PP parla de vergonya aliena pels comentaris de l’anterior BIM del PSC.  Seria millor que anessin en la línia de que no és un tema de política local, ara be, la transició a girat el cap per no tractar el tema de la dictadura, les víctimes del franquisme ni dels abusos d’un règim durant els 40 anys següents a la Guerra Civil, no li faltava raó al regidor del PSC. Respecte al tema econòmic, és cert que la gestió del tripartit ha estat nefasta, però cal recordar que el PP ha pres tota una serie d’accions en contra de l’economia catalana i de la seva identitat com a poble. Posem per exemple les inversions en infraestructures, les sentències contra l’Estatut, al model d’immersió lingüística, el corredor mediterrani, la aposta del PP per València i Saragossa en contra de les infraestructures a Catalunya, de les inversions a la fira de Madrid, de l’AVE, de aeroports i carreteres, del boicot als productes catalans, entre els temes més feixucs d’un llarg llistat complicat de relacionar.

El PSC parlant en política d’Estat, més que local, mostra la seva indignació pels resultats. No li falta raó, poca justificació té el suport a Rajoy, però aquí no té molt sentit ja que tant a Caldes com a Catalunya la força més votada a estat CiU, per tant els lectors que llegeixen el BIM son uns altres als qui fan al·lusió, i perquè els agradi o no la gestió de la crisi tant a Catalunya amb el tripartit com al Govern Central amb Zapatero ha estat deplorable, tot i venir acompanyada a més d’una crisi sense precedents a tot occident. Calia un canvi de govern, i per desgràcia, a Espanya sols podia ser el PP. 

L’Estat de les infraestructures

Hem viscut anys d’un fort creixement econòmic, el que ha provocat que l’Estat Espanyol hagi invertit en infraestructures, posem alguns exemples:

-         Espanya té 15.000 kilòmetres d’autopistes i autovies, sols superats per Xina i Estats Units.

-         Tenim 49 aeroports (47 gestionats per Aena), el 80% deficitaris, Alemanya en té 18.

-         16 passatgers diaris en l’aeroport de Vitoria, i 21 en el d’Albacete. El de Ciudad Real està per tancar.

-         El port de Laredo va costar 64 milions d’euros, però està vuit.

-         AVE de Albacete té 16 passatgers al dia, Guadalajara 19, costen 18.000 € diaris cadascun. El de Requena (Valencia) té 50 al dia, i va costar  12 milions d’euros.

-         Antequera (Malaga) té una estació d’AVE, i s’està construint una segona.

A Catalunya en canvi, la inversió ha estat sota mínims, no podem parlar de carreteres, ni d’AVE, ni ports ni res que se li sembli. Autopistes cares plenes de peatges, i com no paguem prou, les omplen de radars. Transport ferroviari amb catenàries de la guerra civil, insuficient ja no sols per les mercaderies, sinó pel transport de la gent, els pobres que intenten anar al treball en tren han de patir contínuament retards per avaries i incidències varies. Els vols internacionals obliguen a enllaçar amb Madrid.

Rubalcaba serà millor que Rajoy? El més trist és tenir que escollir a nivell estatal entre dos presidents pèssimaments valorats ( Rajoy té una valoració de 4,6 vs 4,4 de Rubalcaba) que porten Espanya a la ruïna, i a Catalunya al tercer mon.

Eleccions generals: el vot dels catalans… catalans?

Estem davant unes noves eleccions. Gaudim d’una Democràcia que ens ha donat pau i qualitat de vida, però no ha eixugat la vergonya històrica dels qui han patit la dictura, ni es permet que els ciutadans disposem de la informació clara, objectiva i imparcial necessària per votar en una autèntica democràcia.

No obstant, hi ha prou dades sobre la taula per poder valorar la relació Estat – Catalunya, i com el PSC-PSOE i el PP utilitzen la confrontació amb Catalunya per treure redit electoral i finançar la resta de l’Estat a costa d’una pressió fiscal i una manca d’infraestructures que fan perillar ja no tant sols el nostre model competitiu i empresarial, sinó els serveis socials més bàsics pels catalans. A més, sembla difícil pensar que la gent hagi oblidat temes com l’Estatut, els arxius de Salamanca, l’atac al model de immersió lingüística, la pressió fiscal a Catalunya o l’allau d’inspeccions a empreses i particulars a Catalunya per part d’hisenda vs la resta de l’Estat, per citar temes que han sortit últimament als mitjans de comunicació, d’una llarga llista d’injustícies i menyspreu al poble català que ja es fa complicat de recordar i relacionar.

Davant tot això, i veien el gran nombre de votants socialistes, i del increment de votants del PP, un es pregunta, que ens passa als catalans? Històricament hem estat un País amb una forta repressió, sotmés per les armes, ple de traïdors i venuts, però tot i així es fa difícil d’entendre el gran nombre de vots als partits estatals. La única explicació coherent passa per la gran quantitat de gent de la resta de l’Estat que ha vingut a Catalunya per viure, i que no tenen cap sentiment cap a la nostre identitat com a catalans, però tot i així sembla estrany que visquen a Catalunya, estiguin d’acord en patir la situació actual.

La democràcia és llibertat de vot, però la llibertat implica responsabilitat, potser seria bo exigir responsabilitat a cadascú abans d’unes eleccions, i treure les màscares que el secret de vot facilita a molts. D’una vegada per totes s’hauria de definir si volem continuar dins Espanya, i en cas afirmatiu, les regles del joc per tenir un tracte de respecte i amb correspondència amb l’esforç que cada dia els treballadors i empresaris catalans fan per tirar endavant. Cal polítics valents per canalitzar el sentiment del 1.500.000 de persones que es van manifestar per l’Estatut, o per la majoria que vol un pacte fiscal, o per definir quin paper hem de tenir els catalans al mon, però sobretot cal trencar les regles de l’actual sistema polític, i exigir més seriositat, respecte i compromís.

SI en les PIMES

Moltes PIMES utilitzen ordinadors per portar la comptabilitat, facturació, fer els diversos documents, enviar correus electrònics i tenir pàgina web. Això de per sí ja és una fita a Girona, on el nivell d’empreses amb pàgines web és dels més baixos de l’Estat. Tot i així, està lluny del que hauria de ser una correcta informatització de la Empresa. Ja fa temps que el terme informàtica s’ha substituït per Sistemes d’Informació (SI), La gestió d’un SI implementat en el sistema informàtic de la empresa ha de tenir una seria de fites, que ens serveixen per valorar la seva qualitat:
- Avantatges competitives respecte la competència
- Reduir tràmits interns i externs - Captació de clientes
- Reduir temps de treball i complexitat dins l’empresa
- Reduir llocs de treball
- Erradicar o reduir l’ús de paper
- Evitar desplaçaments
- Simplificar els processos productius
- Facilitar la pressa de decisions empresarials
- Consolidar la imatge de l’Empresa
Un aspecte important és evitar que el Sistema Informàtic representi una càrrega de treball addicional, i que la entrada de dades es vegi duplicada. S’ha de dissenyar en funció del volum d’informació a tractar, la rapidesa que necessitem en obtenir les dades, la seguretat física i lògica necessària i s’ha de garantir l’accés a la informació a tots els actors implicats, però sols d’aquella informació necessària per les seves tasques, tot això fent un equilibri entre despesa, mitjans i resultats.
Per aquesta raó, totes les PIMES haurien de fer ús de Consultors Informàtics que, coneixent la realitat de la seva Empresa, facin d’interlocutors vàlids entre l’empresari i les empreses de serveis informàtics, moltes de les quals es limiten a proporcionar determinat software i vendre maquinari, sense fer un plantejament adient i sense tenir una temporalització delimitada i realista per a la seva implementació. Aquests preceptes son vàlids per qualsevol negoci. El primer pas es planificar quina informació és crítica pel nostre negoci, conèixer si la informació és interna, externa i com farem la gestió per obtenir, processar i utilitzar aquestes dades. Per exemple, suposem que tenim un programa de comptabilitat per presentar els impostos a hisenda, permet respondre a la rendibilitat per producte? al cost mínim de venta? si puc contractar un altre persona, ampliar el negoci o fer un altre inversió? Permet una adequada gestió d’impagats? Conciliar bancs? Si tinc una web, la troben els potencials clients? Està actualitzada? Poden fer gestions online? Està integrat el control de stock dels meus productes? Si faig un canvi de preus, apareix automàticament reflectit? Disposo de la informació important del meu sector? Disposo d’un històric de compres, trucades i comunicacions dels meus clients? La seguretat és un altre factor important, haig de tenir els recursos necessaris per evitar pèrdues d’informació, així com el robatori de dades.
El disseny d’un SI adequat al nostre negoci, en la majoria dels casos, no comporta una gran despesa econòmica, sols és necessari fer el correcte plantejament inicial, i el seguiment adequat per a la seva implementació i explotació. Curiosament, la majoria de petits empresaris estan disposats a contractar advocats i gestors, però parteixen del costum de no pagar per disposar de consultors informàtics. Pregunten a amics, a la botiga on compren l’ordinador, a qualsevol sense tenir clar de com s’hauria de planificar el seu negoci,
La informàtica és un dels camps amb més intrusisme professional, tothom és un entès, però a la pràctica les despeses i pèrdues d’oportunitat de les PIMES per una mala planificació del seu SI son desmesurades. La majoria d’empreses han de veure, desesperades, com la implantació d’un ERP o CRM multiplica per deu el cost inicial previst, no cobreix les expectatives i suposa una experiència traumàtica pel personal implicat. Ja per acabar, comentar que la planificació d’un SI és un bon exercici per dissenyar i revisar el funcionament del nostre negoci, els resultats esperats i d’establir els mecanismes de control necessaris.
Publicat en la revista AQUAE octubre 2011