Acte FUTUR de CDC a Lloret de Mar

Arribant de l'Acte Futur organitzat per CDC de la Selva a l'hotel Rigat de Lloret de Mar, amb la consellera Irene Rigau, el President de la Selva interior Natàlia Figueras i el President de la Selva Marítima Ramon Ramos.

En un magnifit ambient s'han treballat propostes de cara a les eleccions del 27s, i del model de País que ens agradaria a tots.

He tingut la sort d'anar acompanyat per l'alcalde de Caldes de Malavella Salvador Balliu, les regidores Àngela Maria Frigole i Maria Subirana, i el company de partit Ricard Sole.

ANC - El País que Volem

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ahir es va celebrar a Santa Coloma de Farners l’acte de l’ANC ‘El País que Volem’ amb la participació de Joan Guarch, Carles Castellanos, Jordi Rich i Carme Forcadell.  La sala d’Actes del Palau de Congressos estava plena, amb assistència d’alcaldes, regidors, membres de l’ANC i simpatitzants.

Jordi Rich convidava a reflexionar sobre el model actual Espanyol, on la política insereix en el Poder judicial, tant en els nomenaments del Tribunal Constitucional, com en els indults. Un indult és un acte administratiu dictat pel govern i executat pel ministeri de justícia pel que no s’aplica la pena d’un delicte sense deixar de ser culpable. En el darrer any no han hagut indults a França ni Gran Bretanya, sols 5 a EEUU, 600 a Espanya i 2.500 a Marroc.

Un altre exemple, a d’altres països els Presidents i alguns membres del govern tenen càrrecs aforats, és a dir, no se’ls pot jutjar, però a Espanya són més de 10.000.

Als països nordics el Poble pot revocar o canviar lleis i càrrecs del govern que considerin no serveixen a l’interès col·lectiu.

En resum, un acte molt interessant ple d’arguments per plantejar com hauria de ser el nostre País, i les mancances de l’actual sistema.

 

 

Anàlisi del valor

Un dels grans reptes que tenen les empreses és crear nous productes que tinguin  acceptació en el mercat. L’anàlisi del valor és aplicar un mètode de competitivitat organitzat i creatiu, adreçat a la satisfacció de l’utilitzador, mitjançant un sistema de concepció específic, funcional, econòmic i pluridisciplinar. Ho podem resumir com la manera d’aconseguir la màxima satisfacció aplicant el mínim cost.

Anàlisi del valor = ( màxima satisfacció / mínim cost )
El numerador l’obtindrem amb una combinació entre anàlisi funcional i creativitat, mentre que el denominador serà un tema d’enginyeria del valor.

La creativitat es basa en l’heurística (ciència del pensament), i es tracta d’aconseguir idees innovadores mitjançant tècniques com brain-storming o tempesta de pensament. Això s’aconsegueix reunint gent diversa i recollint totes les idees generades pel grup, sense limitar ni qüestionar res, i posteriorment anar treballant amb les idees recollides. En els seus inicis, s’estimulava als participants amb amfetamines que desinhibien al grup afavorint la tempesta d’idees.

L’ésser humà té els següents mecanismes disponibles, la memòria (magatzem de dades), el raonament (operativitat lògica) i la imaginació (operativitat d’enginy), cada mecanisme pot actuar per separat o mitjançant els altres.

Factors de competitivitat

A l’hora de crear un producte, hem de pensar en les Claus de la competitivitat, que venen donades per 10 factors bàsics:

1.- La seducció ( disseny )

2.- La funcionalitat ( satisfacció )

3.- La qualitat ( emoció )

4.- La durabilitat ( vida útil )

5.- El cost ( preu final )

6.- La tecnologia ( fiabilitat )

7.- Els materials ( qualitat )

8.- La productivitat ( cost elaboració )

9.- La innovació ( disseny )

10.- La servucció ( servei )

La essència de l’anàlisi del valor

És la lògica de resolució de problemes, que ha de passar pels següents punts:

1.- Necessitat: Determinar el problema a resoldre.

2.- Funció: Problema escollit o resposta virtual.

3.- Producte: Resposta efectiva.

Avantatges de l’anàlisi del valor

Escomesa funcional -> Formular el problema en termes de ‘finalitat’.

Tenir en compte constriccions -> del tipus d’entorn, tecnologies de l’Empresa,…

Anàlisi crític -> assegurar-se del correcte fonament del problema.

Treball en grup -> Associar les competències i guanyis de les sinergies generades

Preocupació econòmica i realista -> Compromís entre necessitat i l’objectiu de competitivitat.

Procès sistemàtic -> Pla de treball en 7 fases

Fase 1: Orientació de l’estudi.

Fase 2: Recollida d’informació.

Fase 3: Anàlisi de costos i de funcions.

Fase 4: Recerca de solucions.

Fase 5: Estudi i avaluació de solucions.

Fase 6: Balanç provisional i proposta d’elecció.

Fase 7: Realització.

El valor d’un producte està matisat pel valor de la seva utilització, la raresa que suposi, el canvi originat i l’estima que generi. Tots aquets valors estan integrats en la noció de valor d’ús, que guia el judici i elecció dels utilitzadors o usuaris finals.

El procés creatiu

Per acabar, els següents consells per afavorir el procés creatiu:

1.- Les idees apareixen de manera invisible.

2.- La preconciència facilita l’associació lliure i l’aparició de la creativitat, i es veu afavorida per la tranquilitat.

3.- Acostumar-nos a distingir problemes importants per la repercussió que poden tenir en la nostra vida personal o professional.

4.- Els problemes s’han de dividir i afrontar un o un.

5.- Mai la primera idea és la millor.

6.- Cal descobrir quina és la nostra manera de ser i de pensar.

7.- Ser creatiu requereix tenir interès i dedicació davant el problema a resoldre.

8.- Les idees apareixen per associació.

9.- En buscar idees, obrim la ment a influències externes.

10.- En comunicar alguna cosa als demès, fem-ho amb convicció.

AQUAE revista municipal de Caldes de Malavella Abril 2015

Entrevista a Beth Salvi i Maria de Gracia Díaz de Picarols

Picarols cobreix un espai vuit a Caldes de Malavella, oferint serveis a nens i una variada oferta d’activitats per totes les edats, però sobretot representa la capacitat d’emprenedoria de la Beth i la Maria de Gracia, tirant endavant un projecte empresarial a partir de la il·lusió i la capacitat de treball.

Com us presenteu

Beth Salvi Ontiveros soc natural de Cassà, vaig fer voluntariat de monitora i treballava d’administrativa, i fa 5 anys vaig estudiar el grau superior en educació infantil, al acabar vaig iniciar un projecte que va ser l’inici de Picarols.

Maria de Gràcia Díaz Chamorro, caldenca, he treballat en vendes i en administració, estic formada com monitora de lleure i grau superior d’Administració i finances.  Al treballar en el projecte de fi de grau, vaig coincidir amb Beth i vam iniciar un somni empresarial que finalment s’ha materialitzat amb Picarols.

Ens coneixem des de la llar d’infants, participàvem a l’Ampa per les nostres filles, hem compartit moltes inquietuds i afinitats,  i totes dues vam detectar les necessitats del món infantil a Caldes.

Parleu dels inicis de Picarols

Vam iniciar l’estiu del 2013 fent un cassal rural, això ens va animar a iniciar el projecte al Poble. Els nens gaudien com si mai haguessin vist una vaca, lis fascinava agafar la llet. Escoltàvem el bosc, experimentàvem olors, sorolls, teatre, excursions. L’experiència ens va engrescar molt i ens va decidir a crear Picarols.

Com vau crear l’Empresa

El primer pas, al tenir el projecte empresarial definit, va ser la recerca de locals, al mateix setembre ja vam escollir l’actual local. Vam haver de madurar els serveis, si bé ja teníem l’entitat i definides les activitats. Vam escollir la normativa de ludoteques per ser la més severa.

Vam iniciar amb clients del casal d’estiu, i el boca a boca ens aporta la majoria dels clients. També va venir gent que ens va descobrir a peu de carrer i ens visitaven per curiositat. Tenim pendent fer accions comercials, tot i que disposem de bloc i Facebook, però ens queda poc temps per fer màrqueting, és la nostra assignatura pendent.

Quines activitats desenvolupeu?

Els nostres clients van de 0 a 99 anys, fem cangurs a hores, des de nadons, servei de recollida i acompanyament d’infants on calgui, reforç escolar, activitats extraescolars (balls, manualitats, dibuix, karate), casals de vacances, aniversaris, i també fem de cangurs a domicili.

Les mateixes activitats també les desenvolupem pels adults, amb varietats com ioga, zumba, pilates, karate, com a complement als serveis oferts per l’Ajuntament.

Per la gent gran oferim també formació com ara informàtica, tallers de memòria gratuïts, balls en línia o gimnàstica postural.

També fem nits temàtiques com Halloween, Carnestoltes, pluja d’estels, Nadal, més o menys una cada mes o mes i mig, i així els pares també gaudeixen de nits memorables.

Parleu de la trajectòria de Picarols

El desembre va fer un any que vam obrir, ha estat gratificant però dur, de gran esforç. Hem hagut de reinvertir els guanys per dotar el local. Crear l’Empresa és molt il·lusionant, i la dedicació en allò que t’agrada es contagia als clients.

Imaginem el futur amb els nostres fills treballant a Picarols, ells més que ningú gaudeixen d’aquest projecte i les activitats que fem. Segur que els records que generen aquestes activitats els gaudiran tots els infants que venen a Picarols. Quan els infants et reconeixen pel carrer t’omple i justifica el nostre treball.

A mitjà termini tenim pensat obrir activitats noves, la innovació és important, la gent ens planteja el que vol i estem obertes per donar cabuda a tot allò que sorgeix i que pugui fer feliç a la gent de Caldes.

Un missatge de cloenda…

L’inici d’una activitat empresarial no és senzill, has de treballar moltes hores, renunciar a un sou, creure en el teu projecte, i pensem que s’hauria d’agilitzar i simplificar els tràmits per crear empreses, i haver-hi serveis que ajudin a l’emprenedoria a Caldes de Malavella.

AQUAE Caldes de Malavella Abril 2015

El manteniment del programari

El programari que instal·lem en la nostre Empresa definirà el que podem fer, el nostre model organitzatiu, les càrregues de treball del personal i les necessitats organitzatives.

Un dels aspectes menys valorats a l’hora d’escollir un programari és el manteniment que comportarà durant tot el període de vida d’explotació. Sí, repeteixo, el període de vida del programari que utilitzarem en l’Empresa. Un programari no dura tota per sempre, com tampoc ho fan la resta d’elements del sistema productiu, inclosos els treballadors.

Poques empreses preveuen el temps d’explotació del programari del seu SI, però el que és més greu, gairebé cap té control dels costos d’explotació del programari que estan utilitzant. El resultat, frustració i desesperació, mentre culpem a la informàtica d’allò que no sabem planificar.

Les constants exigències, canvis i desenvolupaments no contemplats inicialment en escollir un programari es junta amb les actualitzacions de noves versions ja siguin de millora en termes d’integració amb altres programaris, de seguretat lògica, d’adaptació de nous dispositius físics o per exigències alienes com canvis en les tributacions, en la legislació o temes puntuals com l’efecte 2000. Tothom calcula els costos d’adquirir un programari, però difícilment veiem previsions del seu manteniment, tot i ser molt superiors als de la implantació.

La manca de previsió en el manteniment del programari es tradueix en precipitació i caos en les exigències als programadors del SI, que ho tenen difícil per prioritzar les tasques segons les necessitats reals de l’Empresa, en un augment desproporcionat dels costos dels sistemes d’informació i en la pèrdua d’eficiència del SI i per tant de tota l’Empresa. Qui decideix les tasques, costos i recursos de totes les sol·licituds que arriben a informàtica?

Parlar de projectar procediments, prioritats, costos i temps de dedicació als diversos projectes de canvis del nostre SI és poc menys que ciència ficció. La situació és senzilla d’analitzar, per un costat està el que un SI hauria d’aportar segons les dimensions, tipologia d’empresa i model de negoci, respecte al que aporta realment, per un altre costat estan les precipitacions, com més caòtics, imprevistos i urgents son els requeriments als informàtics, més s’evidencia la manca de capacitat dels directius de l’Empresa i els procediments establerts, i per tant, la competitivitat de l’Empresa, a la que segur tard o d’hora li passarà factura.

Gerents i directius no saben dimensionar correctament les necessitats d’un departament d’informàtica al no disposar dels coneixements necessaris, i molts tècnics, amb precària formació, van fent el que poden, consolidant el seu treball a força de fer-se imprescindibles en el dia a dia, sense ningú que quantifiqui les fites assolides a mig i llar termini.

Els costos de sistemes mal plantejats són difícils de quantificar, i van des de pèrdua de competitivitat, dimensionament excessiu de plantilles, sobrecàrregues de treball per determinats llocs de treball i manca de resultats per a la correcta presa de decisions tant a Direcció com en l’àmbit interdepartamental.

Cada cop més imprevistos, més pressió, més projectes sense acabar i més caos… no parlo de tercers, si ets empresari preguntat si passaries una auditoria externa d’informàtica, si tens els resultats esperats i si la paraula informàtica l’associes a avantatges o maldecaps en el negoci.

Altres temes com el pagament per llicències, la propietat del programari, la integració amb altres sistemes, les necessitats de maquinari per la seva explotació, el rendiment, les caigudes de sistema o la vulnerabilitat haurien de ser altres variables importants per definir el programari de la nostra empresa. A la pràctica, la majoria escull en funció del programari de moda, el boca-orella d’algun conegut o d’aquells informàtics coneguts que parlen sense fer una anàlisi de l’Empresa. Conclusió, cal molta sort per funcionar de manera mediocre, mentre seguim sense organitzar correctament el nostre departament informàtic.

Publicat a la revista AQUAE febrero 2015
Caldes de Malavella

Entrevista a Enric López, cap dels monitors de golf del PGA Catalunya

L’Enric López ens convida a gaudir d’un esport com el golf que transmet valors, es pot practicar a qualsevol edat i fa que gaudim de l’entorn, un esport que l’ha captivat i del que té la sort de poder dedicar-se professionalment. Com ens comenta, el golf agrada gairebé a tothom, però tot i tenir aquí mateix el PGA Golf, és troba a faltar gent de Caldes de Malavella, sembla que la carretera ha estat una frontera difícil de creuar.

 Parla de la teva trajectòria

Em dic Enric López, tinc 35 anys, he nascut a Pals, de jove he practicat molts esports  com voleibol, futbol, equitació, balls de saló, i amb el que m’he quedat ha estat el golf. De petit em varen iniciar al golf fent de caddy d’un familiar a canvi de que m’ensenyessin a pintar. Als estius treballava al Club de Golf Empordà. Des del 2006 sóc professional com instructor, el 2009 vaig començar a competir professionalment, m’encarrego de l’escola del PGA des del 2010 tot i que vaig començar a treballar aquí el 2005.

Com és l’Escola

L’Escola té molts programes oberts, per nens tenim la fundació Sergio Garcia, el nostre jugador més conegut, a la que també ajudem a nens discapacitats. El golf no té edat, nens a partir dels 4 anys, i començar a competir els 7 anys, fins que físicament el cos aguanti. La majoria de gent practica per oci, per fer un esport. Hi ha un petit grup de joves que tenen nivell i es poden plantejar la pràctica professional. Som 3 monitors i una psicòloga que prepara mentalment la gent que competeix. El golf té la peculiaritat de que agrada a molta gent, el PGA Golf es un camp molt conegut amb un bon disseny, bons serveis i màrqueting. Be gent de pobles del voltant com Sils, Santa Coloma, Caldes de Malavella, Vidreres, gent de Girona o Barcelona o estrangers com Escandinaus, Francesos, Gal·lesos, Anglesos o Tailandesos. L’escola és un complement i un servei tant a la gent que hi viu com gent d’altres camps. Al resource hi ha de tot, gent que hi viu tot l’any pels avantatges i serveis com la seguretat 24 hores, gimnàs amb espà i d’altres beneficis, la possibilitat de practicar el golf, i d’una situació geogràfica privilegiada.

Té sortides professionals el golf?

El golf ofereix un ventall de possibilitats per treballar, manteniment, jardineria, manteniment de la gespa, recepció o encarregats del material, gent de recepció que donen preus, hores de sortida, reserves, hi ha la botiga, la restauració, oficines, les diverses direccions i gerència.

Segueix considerat un esport elitista?

El golf no és un esport elitista com havia estat abans, actualment està obert a tothom. Hi ha camps més econòmics que d’altres, el PGA Golf és una mica més car perquè és de 5 estrelles, però tot i així hi ha jubilats que vénen a jugar, i gent de tota mena, és com anar de restaurant, pots anar un cop al mes a un car, o anar cada dia.

Com veus aquest esport

El golf requereix elements com coordinació, flexibilitat, força, el moviment tècnic no és senzill, hi ha gent que en 3 o 4 mesos ja fan sortides al camp i en un any ja gaudeixen, i d’altres que lis costa més aprendre. Hi ha gent amb amputacions físiques o discapacitats que el practica. L’avantatge del golf és que proporciona molta educació, requereix constància i s’ha de dedicar temps, has d’haver rebut formació, has d’entrenar i tenir uns valors personals que hi ha molts esports que no proporcionen, per exemple, jo no apuntaré al meu fill a futbol per l’actitud que veig en l’esport i la gent que va als estadis. Aquí no es crida, no es parla malament, té la cultura de l’esforç i gaudim de l’entorn. L’inconvenient pot ser l’econòmic o la dedicació que requereix temps, clar que si t’agrada les dediques encantat.

Parla dels alumnes, quan s’inicien?

Recomano iniciar-se el més aviat possible.Dels 4 als 7 anys no és demana resultats als nens, es donen les bases perquè entenguin el joc i agafin el moviment necessari. Tenim 3 tipus d’alumnes, el més fidel que ve cada setmana, els qui venen irregularment, potser perquè treballen molt determinades èpoques de l’any i venen les altres, i després els visitants puntuals que agafen paquets de classes. Un dia normal poden passar unes 30 persones per l’escola, si bé fluctua molt per temporada, a l’estiu be molta més gent. Aquest any hem incorporat llums, el que permet fer classes quan es fa fosc.

Vols explicar alguna anècdota?

Hi ha moltes anècdotes a l’escola, ha vingut molta gent com presidents de paisos, actors coneguts i famosos com pilots de fórmula 1. Com anècdota la del senyor de més de 80 anys, un dia vaig veure que estava amagat intentant picar la bola amb el seu bastó, no ho feia malament. Com no tenia pals va decidir utilitzar el seu bastó, li vaig deixar uns pals i es va apuntar, va gaudir anys fins que ens va deixar. Em va fer gràcia veure’l jugar la primera vegada amb el seu bastó.

Com és la progressió normal d’un alumne?

Cap a les 30 hores de classe fan algun forat amb el professor, als 3 o 4 mesos poden iniciar el recorregut en el camp, un cop se lis explica el reglament.  A l’escola incorporem tecnologies com el FlightScope, que té un radar que calcula trajectòria i distància de la bola, i una càmera per analitzar el moviment i posició durant el llançament per analitzar la tècnica dels alumnes.

Com afecta la crisi?

La crisi afecta a tothom, més a la gent local que als clients que vénen de fora, però des d’aquí s’han buscat fórmules per apropar gent a l’esport com per exemple classes col·lectives per reduir el cost de la classe.

Des de l’escola del PGA Catalunya convidem a tots els caldencs a practicar l’esport, que aprofitin la jornada de portes obertes o que vinguin a preguntar, aquí pot venir tothom amb els nens, trobem a faltar més afluència de gent de Caldes.

 

Publicat a la revista AQUAE febrer 2015

Entrevista a David Riba i Cano, antropòleg

 

Les característiques de Caldes fan que sigui un indret atractiu per professionals de nivell intel·lectual, que ens aporten coneixement i inspiració per tots. En aquest cas, en David ha vingut atret pel Camp dels Ninots, hi ha trobat un lloc adient per establir-se amb la família.

Explica’ns la teva trajectòria professional

Respecte als estudis, llicenciat en Història i antropologia social per la UB, graduat superior amb arqueologia prehistòrica per la URV i Màster Oficial amb arqueologia del quaternari i evolució humana. Preparant el doctorat en primats i orígens de l’home.

He participat en moltes excavacions com ara al jaciment d’Atapuerca, i d’altres de la península i l’estranger. Per altra banda, porto molts anys fent treballs d’observació etològica ( del comportament ) dels primats.

Com vas arribar a viure a Caldes?

Vaig conèixer la vila de Caldes de Malavella a través d’un projecte de recerca del Camp dels Ninots, al voltant de l’any 2003. Vam fer la primera campanya d’excavació, per aquell temps estava estudiant a Tarragona el grau superior en arqueologia, en aquest context vaig conèixer al Bruno i al Gerard, els actuals directors del projecte. La Vila em va agradar molt, i vam decidir amb la meva dona establir-nos.

Com veus el Camp dels Ninots?

El projecte del Camp dels Ninots té un potencial enorme des del punt de vista de la recerca i la difusió, en l’àmbit paleontològic és un lloc excepcional perquè permet conèixer en profunditat el període de la nostra prehistòria corresponent als 3,5 milions d’anys, del que pràcticament no sabem res.

Pel que fa a la difusió té moltíssimes possibilitats per explotar, és un indret molt gran amb un munt de restes que permet estudiar i divulgar el patrimoni natural des de diverses perspectives com la geològica, el vulcanisme, la paleontològica i la restitució paleoambiental. Cal molt de treball, esforços i inversió per treure profit i fer difusió aconseguint un referent que atragui turisme i doni el prestigi que es mereix la zona, com han sabut fer a Atapuerca.

Que representa fer un doctorat i preparar la tesi?

Una tesi doctoral és un treball important que requereix força temps i dedicació. Vaig començar el meu projecte fa 5 anys, sobre els ximpanzés de la fundació Mona, concretament estudiant els mecanismes cognitius d’aprenentge social. És curiosa la correlació que hi ha amb el comportament dels humans de fins a 3 anys, aquesta qüestió és un camp d’estudi important per entendre els origens de la capacitat d’aprenentatge que tenim els humans uns dels altres. Per això les dades que obtinc a través dels estudis amb ximpanzés les comparo amb les dades d’altres estudis fets amb humans.

En l’àmbit econòmic estem en un país que dedica pocs recursos en I+D, hi ha una xarxa de coneixement, com estudis de recerca, molt precària. Això comporta que aquells que volem investigar hem de marxar o fer esforços amb els pocs recursos disponibles.

Vaig tenir la sort de gaudir d’una beca de la fundació Atapuerca durant 4 anys, el que m’ha permés desenvolupar gran part del meu doctorat, no obstant això, haig de continuar compaginant el treball d’investigació i del doctorat amb treballs que em permeten dedicar el màxim temps possible.

T’has plantejat establir-te a Caldes?

Amb la meva parella estem molt a gust, gaudim de les activitats del Poble, i vam decidir tenir aquí a la nostra filla Arlet, que és Caldenca de naixement. La nostra idea és continuar visquen a Caldes però dependrà de la possibilitat de trobar una feina adequada un cop acabat el doctorat. Actualment tots els sectors vivim en la incertesa.

Creus que una sortida podria ser el Camp dels Ninots?

Si es donessin les circumstàncies i es potencies com cal, sense dubte, seria un projecte molt motivador, i l’entorn ens agrada.

El punt de sortida seria el model que vam seguir a Atapuerca, a partir del jaciment arqueopaleontològic s’ha vertebrat el desenvolupament turístic, econòmic i cultural de la ciutat de Burgos, i s’ha donat renom internacionalment, penso que Caldes està en una situació que permetria alguna cosa similar. Si bé el jaciment és més reduït, també ens trobem en una zona amb més potencial i situada estratègicament, que ofereix altres actius com les termes romanes, el golf, els balnearis o la ruta de les ermites.

Revista AQUAE Caldes de Malavella novembre 2014