Sentiment de País

Catalunya sempre ha tingut enemics, detractors, crítics, gent que pel fet de tenir un sentiment de País i una llengua pròpia, ens veu amb antipatia i no comprèn, ni volen, res de la nostre realitat. Això sempre ha estat alimentat per un govern centralista, que mai a volgut defensar una realitat multinacional a l'Estat Espanyol, potser perquè com a conquistadors, segueixen sense voler acceptar cap dret als catalans, donen per fet que hem de sentir, parlar, entendre i educar-nos baix el model imposat, dret que van conquerir per les armes. El trist és l'oportunisme d'uns quants, que anomenant-se catalans, reneguen del que son a canvi d'aconseguir fer-se més graciosos a la resta de l'Estat, o per pròpia conveniència. Els catalans, en general, sempre hem estat tous amb la defensa de la nostre llengua, cultura i costums, i encara més en el tracte als traïdors, botiflers i apàtrides, que sempre surten com exaltats cada cop que reivindiquem el nostre dret a viure segons les nostres costums i sentiments. En aquest context, aplaudir la reacció de la meva mare en l'entrevista que han publicat a e-noticies ( http://societat.e-noticies.cat/anglada-es-un-provocador-56495.html# ). La meva mare sempre ha defensat la nostre identitat, fet que ha viscut amb intensitat.

Made in USA

Fa temps el 'Made in USA' apareixia per tot arreu. Per alguna raó que desconec, els Estadunidencs un bon dia van decidir pujar de categoria i anomenar-se Americans. Si us fixeu, en la majoria de les pel·lícules, notícies, publicacions, anuncis… s’anomenan Americans, proclamant-se en abanderats del continent per sobre de canadencs, i de tots els paÍsos de centre i sud amèrica. Quin serà el següent pas? Sembla pel tractament de la TV americana, cinema i d’altres mitjans, que Amèrica (la seva Amèrica) és el lider del món, molt per damunt de la resta de mortals, i es proclamen en salvadors de qualsevol catàstrofe i perill que pugui assolar la humanitat. Per molts americans, la resta de mortals vivim al tercer món, privats de tot allò que significa modernitat. Una part de raó tenen, a nivell tecnològic i militar estan per sobre de la resta de països, es cert, però no per això és acceptable la conjunció de manipulació i ignorància que s’observa en la major part de la societat dels Estats Units d’Amèrica.

Conan el Barbar, la pel·lícula

Si esteu pensant en anar a veure l’estrena de Conan del Barbar i teniu algun altre opció en ment, deixeu-ho córrer per més endavant. El millor de la pel·lícula és el començament, quan el nen i el pare estan al poblat, sembla que aquest nen compren millor el personatge que Jason Momoa, actor que interpreta Conan, amb una interpretació més pròpia de El príncipe de Persia que d’un guerrer cimmeria. Ron Perlman, que fa de pare, és un consagrat actor, caracterítza be el seu paper però no aconsegueix donar qualitat a la pel·lícula. Stephen Lang i Rose McGowan fan al paper de malvats i son el pitjor de la pel·lícula. Stephen Lang porta armes que no es corresponen amb la època, el que ja és un clàssic de les últimes pel•lículas d’acció americanes, i sembla que interpreti el paper de sacerdot en La Momia. Rose McGowan interpreta un paper entre Dune, Freddie Cruger i Excalibur, amb recursos ja vistos i fora de context. Respecte a la heroína Rachel Nichols, interpreta un paper infumable, és una sacerdotessa pura que s’en va al llit amb Conan a la primera de canvi, que a més és guerrera i que no s’immuta per l’assassinat ni del seu pare i de la majoria del seu poble. El diàleg, argument i música molt mediocres. El paisatge i la realització, el millor de la pel·lícula. En resum, molt lluny del clàssic Conan interpretat per Arnold Schwartzenegger. Per cert, no us deixeu estafar, passeu de veure Conan en 3D, vaig pagar molt més per l’entrada, i apenes hi ha escenes en 3D, i les que ho son, estan lluny de produir cap sensació com les que estem acostumats al visionar en tres dimensions.

Últim Ple Municipal a Caldes de Malavella

En l'últim Ple Municipal de Caldes de Malavella celebrat el 30 de juny del 2.011 hem vist allò que ja sabíem, CiU i PSC fent una política constructiva, mentre que la PIC no ha acceptat la seva derrota electoral, i ho demostra fent una oposició infantil i rabiosa, votant en contra de tot al marge de l'ideari polític i els interessos que representa, fent un trist favor a la gent que els hi ha donat confiança amb el seu vot.

ICV ho diu molt clar, predominen els orgulls ferits i els colors de logotips més que la responsabilitat que hauria d'assumir un regidor en acceptar el càrrec. És humà sentir-se decebut amb un resultat, i tenir el desig revengista, però cas de tenir aquest sentiment, millor seguir l'exemple de ERC i deixar el càrrec, tot el poble ho agraïra. El missatge d'ERC després del Ple és coherent i cal aplaudir el seny polític mostrat després d'uns resultats que es poden considerar un dur càstig fruït més de la dinàmica del Partit a nivell del País de que la política local.

Sobre el PP que podem dir, aprofiten el tenir representació a l'Ajuntament per primera vegada per mostrar rancúnies i frustracions. Es senten enganyats per Salvador Balliu, diuen, perquè no se'ls va donar cap regidoria. Políticament tenen una visió diferent a nivell local, a nivell de País val més no fer comentaris, però tot i així pensaven que fent el teatre després de les eleccions abraçant als guanyadors ja entrarien al govern. Fins aquí sols mostren la seva falta de maduresa política i la seva individual concepció de la realitat. No és estrany veient a les seves files els personatges més problemàtics de Caldes, gent que considera que convivència vol dir denunciar a mig poble i que faltar al respecte és mostrar la seva opinió.

Els impostos dels Ajuntaments

Algú s’ha fet la reflexió del que paguem de l’IBI? Els Ajuntaments donen un valor del sòl, de construcció i cadastral molt per sota del real, amb això garanteixen en cas d’embargament, declaració de zona catastròfica o expropiació pagar un valor molt més baix del preu de mercat. Si tot i així no recapten suficient, la solució es ben senzilla, pujar impostos. Així doncs, si algú acaba de comprar un habitatge, posem de 250.000€, el valor cadastral no pujarà de 30.000€, el valor de la construcció encara serà menys, i el del sòl potser no arribi als 6.000€. Penso que seria molt més honest valorar segons preu de mercat, i abaixar impostos per no pujar les tributacions.

Després tenim temes com les escombraries, molts ajuntaments han augmentat aquest impost per fer front a d’altres despeses. La baixada d’ingressos per la crisi de la construcció, i posteriorment la crisi a tots nivells que estem visquen, complica el finançament dels Ajuntaments, i més veient que cap d’ells ha previst tenir una dotació financera per fer front als pagaments en temps de crisi.

Aquí arribem a un tema escabrós, al ser una gestió pública, es poden permetre gastar, sense responsabilitzar-se de les conseqüències ni la viabilitat econòmica dels deutes. El que no passa a nivell particular ni empresarial, ho hem d’assumir a nivell públic. Cap mandatari té avals personals, ni cap mena de responsabilitat per la gestió econòmica realitzada ni pel nivell d’endeutament que deixa rere el seu mandat. Això deixa la porta oberta a fer polítiques per beneficis personals o amiguismes, a fer infraestructures electoralistes però inviables, i al maquillatge de les finances per sortir airós davant les següents eleccions.

Penso que tots hauríem de reflexionar i proposar altres maneres de fer política.

Les ermites de Caldes de Malavella.

Caldes de Malavella té molts atractius. El primer que ve al cap son el balneari Vichy Catalan i el balneari Prats. Per gent més elitista, el fantàstic complexe de golf, amb unes instal·lacions de nivell per uns quants privilegiats. Aquells amants a la nostre geografia i a fer excursions, segurament coneixeran el nucli del poble, amb les termes romanes, l'església i la rambla com elements destacats. No podem oblidar el camp dels ninots, amb restes prehistòriques. Però val la pena dedicar uns dies a fer senderisme i descobrir les ermites que estan disseminades pel municipi. Eclipsades pels elements mencionats anteriorment, les ermites no son tan conegudes, ni un reclam turístic important, però val la pena gaudir de l'entorn i descobrir aquest patrimoni tant proper, i que diu tant d'una etapa de la nostre història.

Jo també soc un indignat !

Com la majoria de la població, també em sento indignat. La sentència de l'Estatut, la congelació del fons de competitivitat, les crítiques del Tripartit, el menyspreu per part de l'Estat a la realitat catalana, sentències com l'ús del castellà a les escoles, la manca d'inversió en infraestructures, la NO publicació de les balances fiscals, el traspàs de rodalies, els ajuts a bancs i caixes vs empreses i particulars, el tracte del català en Justícia, la censura de TV3 a Valencia, el retard en la jubilació, la baixada de sous i de condicions laborals, les prohibicions a les seleccions catalanes, els peatges, tenir que pagar per aparcar a tot Barcelona, el nivell d’impostos que paguem els catalans, els boicots als productes catalans, els sindicats venuts al PSC/PSOE, la persecució amb radars als conductors en carreteres que fan llàstima, el incivisme (grafits, robatoris, brutícia, importació de mendics de tota Europa, reincidència), la inseguretat de la gent del camp, i per l’estimació que la majoria de catalans tenim al Barça, de Mourinho i la premsa mediàtica madridista, ...

A nivell d'Espanya, l'actitud dels dos partits majoritaris, el desastre de model econòmic, la pèrdua del teixit industrial, les sentències judicials, la politització de la justícia, la implantació de l’AVE, els arxius de Salamanca que no tornen, el tracte a les víctimes del Franquisme.

A nivell Europeu, la manca de polítiques socials, del model econòmic de la CEE, de la manca de suport a la llengua catalana, la immigració descontrolada, la supeditació als EEUU en temes militars...

Penso que el suport de la població als indignats no ve pel que reivindiquen, qui son ni el que representen, sinó pel sentiment que tots, per una raó o altre, anem arrossegant en una situació complicada com la que travessa el País.

En algun moment s'haurà de tornar a definir la relació dels catalans dins Espanya, o be pensar en altres alternatives. Tampoc estaria de més pensar en un canvi en el model polític actual exigint que siguin més respectuosos, resolutius i seriosos, sobretot a nivell Estatal.

Com va tot ara mateix, no podem pensar en el Concert econòmic, de fet ni tant sols podem pensar en rebre el que ens pertoca, que sempre es menys del que aportem. Tot un repte pel govern de CiU, que han de començar a pensar cap a on portar el País en un moment decisiu pel nostre futur.

Les crítiques a Felip Puig? Penso que ni son fonamentades, ni certes, ni justes, ni és el que toca. Sols defineix el tipus de personal que ha fet les acampades a Plaça Catalunya, recolzat per unes esquerres que a més de ser un desastre pel País durant el temps que han governat, estan rabioses pel castic que han patit a les eleccions.