Ara li toca a Sanitat

Seguim en un ambient de derrotisme, erràtic i de mediocritat política. Davant el repte que suposava la crisi s'ha posat de manifest el fracàs del model polític socialista. Ara li toca a la Sanitat, després de planificar obres a la majoria de centres hospitalaris del país, sense cap mena de previsió econòmica ni mires en la sostenibilitat del Sistema, han donat premisses de reduir personal, retallar sous i evitar l'adquisició d'equipaments nous, rebaixant la qualitat de l'assistència sanitària del país. A més, han donat llum verda a la contractació de metges estrangers per rebaixar sous, com hem vist a Palamós. En canvi, hi ha problemes de fons que no s'han volgut solucionar, com ara la saturació d'urgències i la descontrolada despesa en fàrmacs.
La saturació d'urgències podria tractar-se en mesures com el copagament, el control del turisme sanitari i la immigració il·legal i la derivació al metge de capçalera dels casos diagnosticats i no urgents.
Per evitar restringir la despesa en fàrmacs cal sensibilitzar als metges, trencar amb l'actual concepció de que hem de sortir de les consultes amb una recepta, donar les dosis justes de medicaments i educar en hàbits sans i en la importància de la nutrició en la població.
Propostes com aquestes podrien senta les bases d'un diàleg sobre quina sanitat volem i a quin cost, i sobretot buscar alternatives realistes sostenibles.
En qualsevol cas, s'haurien de demanar responsabilitats per aquells que han permès una inversió descontrolada en totxos i ara dictaminen retallades en tots els àmbits sanitaris.