Networking

El Networking és una disciplina estratègica per crear una xarxa de contactes professionals. Es tracta de disposar d’una xarxa de contactes treballada i potenciada, creant una relació de confiança que afavoreixi les relacions de negocis, per tant es requereix temps, esforç, dedicació però sobretot s’ha de correspondre, ser honest, transmetre que podem aportar i complir els compromisos adoptats. Si be la credibilitat és el pilar de tota relació de negocis, en Networking assoleix un paper determinant. La clau del Networking és aconseguir establir relacions que siguin profitoses per totes les parts. 

Hi ha plataformes de Networking que utilitzen les noves tecnologies, com internet, però no és un requerit imprescindible, hi ha d’altres associacions que fan trobades periòdiques per relacionar i donar a conèixer els seus membres dins i fora de la comunitat, afavorint els negocis.  Per exemple, si anem en nom d’una associació a parlar amb un alt càrrec polític, tindrem més oportunitats de fer negocis o exposar les nostre idees, preocupacions o inquietuds, tant a títol personal com sectorial.

Existeix la teoria dels 6 graus, per la qual podem contactar amb qualsevol persona a través de 6 graus o nivells de contactes. Segons aquesta teoria, tots estem inter-relacionats, hi ha persones que funcionen com connectors, les quals directa o indirectament aconsegueixen tenir contacte amb un gran nombre de persones. 

Hi ha associacions de Networking específiques per sectors, com ara Tertúlia Digital, adreçada a les noves tecnologies, o exclusives per aquells amb poder de decisió a les empreses, com ACEDE ( Associació Catalana d’Executius, Directius i Empresaris ). Hi ha d’altres obertes a qualsevol que tingui interès en fer negocis, ja sigui com empresari, directiu, executiu o senzillament a títol personal per aconseguir oportunitats laborals, com 6graus.net, Xing, Barcelona Breakfast, LinkedIn,… i també es fan trobades esporàdiques organitzades per entitats per donar a conèixer el Networking, com ara les que organitza la UOC a nivell territorial,  en el cas de Girona s’encarrega la Comissió de seu de Salt.

El primer que hem de tenir preparat per entrar en una associació de Networking és com ens presentarem, si és a títol personal o d’una empresa, que podem oferir, i que demanem. És molt important entrar amb una predisposició de participar, comunicar i donar resposta a qualsevol altre membre, i complir les expectatives d’allò que hem oferit. Resulta imprescindible tenir targetes de visita, i en cas de ser xarxes virtuals, pujar fotografia i tenir un perfil actualitzat i detallat. A partir d’aquest punt, cal organitzar els contactes, respondre ràpidament a qualsevol sol•licitud, saber presentar el que som, fem i volem en 2 minuts, perquè la gent ens conegui, ser participatiu, comunicador i responsable per aconseguir reputació i ser una referència en el nostre àmbit dins l’associació.

És important tenir clar que l’objectiu de les xarxes de Networking és l’activitat professional, per tant, en les nostres presentacions, no comentarem aficions, esports, idees polítiques, religioses, sinó que ens centrarem en definir la nostre activitat professional, les nostres capacitats, formació, clients i fets que ens defineixen i diferèncien de la competència. El tracte amb la resta d’associats també s’ha de centrar el màxim posible en un àmbit de negocis. L’aplicació de Networking a internet a fet desenvolupar les anomenades xarxes socials, com twitter, facebook, que en aquest cas van adreçades a fer amistats i compartir idees i experiències.

Publicat a la revista AQUAE decembre 2011

Entrevista a Rafel Quintana i Cristina Ros, del Balneari Prats

El Balneari Prats, en ple centre de Caldes de Malavella, compagina història i aigües termals medicinals amb diferents teràpies alternatives i tractaments per la salut. Disposa de restaurant, wifi, sales de jocs i de lectura, un preciós jardí amb piscina a l’aire lliure d’aigua calenta i habitacions d’hotel amb jacuzzi, tv i terrassa privada amb vistes a l’església del poble. Parlem amb Rafel Quintana, gerent propietari del centre i amb la Cristina Ros, directiva, sobre aquest establiment balneari

Història i trets distintius
Rafel Quintana ens explica que “la història del Balneari és molt llarga ja que funciona des del 1859 com a casa d’aigües. Primer s'hi van construir cases al voltant de l’aigua termal però dels anys 1902 al 1920 es va viure l’època daurada dels balnearis ja que a començament del segle XX la gent estiuejava als balnearis i no a la platja, com passa ara en molts casos. El 1908 es va construir l'entrada característica del Balneari Prats, si bé s’ha refet tota”.

Respecte a la seva família, la Quintana, esmenta que gestiona el Balneari Prats des de la Segona Guerra Mundial fins a dia d’avui. Abans eren pastissers i treballaven en l’anterior local de La Caixa, davant de l’Església.

El gerent del Balneari Prats destaca “la qualitat de les aigües bicarbonatades sòdiques termals de Caldes de Malavella. Som un producte únic. Sols pot ser balneari aquell establiment que disposa d’aigües medicinals. Això ens diferencia dels spa i altres establiments de tractament d’aigües”.

Filosofia de treball i clients
La manera de treballar ha estat sempre “tradicional”, explica Rafel Quintana: “durant molt anys els nostres clients eren fixos i venien diverses  generacions cada any: avis, pares, fills... Avui en dia ve un perfil de gent més jove que no repeteix tant, ve a trobar i a experimentar. Busquen qualitat, atenció, explicació de les coses i conèixer l’entorn. La relació no és tant entranyable com abans”.

Pel que fa als clients de Caldes, reconeix que “hi ha certa reticència històrica a entrar i encara no hem estat capaços de trencar això, però poc a poc vénen a fer el cafè,  tractaments i el Balneari es va obrint a la gent del poble”.

Una altra tendència que es constata és que “en els anys 60, 70 i els 80 venien molts grups d'holandesos, francesos, alemanys o anglesos però cada vegada hi ha menys clients estrangers”.

Ara, la captació de clients es fa bàsicament per internet. També per agències de viatges especialitzades en termalisme i pel programa termalisme social. “La crisi afecta el negoci i en cas de necessitat la gent tria abans anar a comprar menjar que passar un cap de setmana en un balneari. Malgrat tot, les ofertes en preus ajuden perquè vingui la gent”, afegeix. Les temporades altes són Nadal, Setmana Santa i agost, a més dels ponts.

El Balneari i el poble
Dels 46 treballadors que té el Balneari Prats, 20 són caldencs. “A més, en la situació actual de crisi, molta més gent de Caldes ens porta els currículums per trobar feina. La plantilla però és força estable”, aclareix
Pel que fa a treball indirecte, Rafel Quintana diu que “contractem proveïdors de Caldes en tot el que fa referència al manteniment, floristeria, el forn de pa i les gandules. Sempre busquem proveïdors propers”.

Respecte a la incidència del Balneari en l'economia del poble, reconeix que “no la sabria quantificar però els nostres clients gasten en el poble,en restaurants, bars, botigues, supermercats. També lloguen bicicletes, fan excursions o van a les Termes Romanes”.

La visió del poble
El gerent del Balneari Prats analitza la relació dels balnearis amb el seu entorn en altres països com França, Alemanya, Bèlgica o Itàlia entre d’altres: “En aquest llocs han procurat que a prop dels llocs amb aigües termals hi hagi instal•lacions lúdiques, d’esports, i, en definitiva, activitats”. Traslladant-ho a Caldes, apunta que “s’han de comercialitzar els recursos i festes del poble i posar un contingut humà a les infraestructures per atraure turisme. Nosaltres hem col•laborat amb la Fira de l’Aigua enguany a instàncies de la Mercè Rosell regidora de Turisme, participant juntament amb el balneari Vichy Catalan. Abans venia molta gent pels aplecs de sardanes. Ara es pot recuperar amb la Fira de l’Aigua, la Festa de la Malavella i d’altres festes”.

Rafel Quintana repassa la importància del ferrocarril a Caldes: “El tren és important per captar clients i arreglar el passeig de l’estació ha estat un encert. Caldria donar continuïtat i que la reforma urbanística arribés fins aquí. L’anterior equip de govern no va aconseguir el finançament necessari per fer-ho”. Respecte a un altre mitjà de transport, l’aeroport, constata que “s’ha notat el descens de visitants per la cancel•lació de vols de Ryanair”.

Preguntat per la remodelació de la plaça Sant Esteve, opina que “ m'agradaria que la plaça de Sant Esteve fos neta, sense el sortidor de benzina, que estigués enjardinada i pensada per als vianants, apostant per un entorn agradable en consonància amb el Balneari.”

Promocions per als caldencs

Per la seva banda, la Cristina Ros, també ens parla de l’interès en obrir el Balneari a la gent de Caldes: “Justament en aquesta línia hem creat una oferta per atraure als caldencs anomenada “Relaxa’t sense moure’t de Caldes", que consisteix en un massatge relaxant de 25 minuts, accés a la piscina exterior d’aigua termal a 34ºC i un esmorzar o berenar amb cafè amb llet, suc de taronja i un mini, per un import de 29,95 €”.

Respecte a les instal•lacions, convida a provar les noves habitacions que han experimentat un procés de remodelació: “aporten un espai modern mantenint però l’encant de l’herència de l'arquitectura de principis de segle”. Recorda que en el Balneari Prats, a més dels tractaments de salut, disposen de sales de jocs on antigament es reunia gent de la burgesia barcelonina, sales de lectura i serveis mèdics, que permeten un control per gaudir dels canvis d’aigües termals. La part del restaurant ofereix menús diaris tant a migdia com a la nit, i permet fer celebracions a grups d'un màxim de 60 persones”.

Publicat a la revista AQUAE decembre 2011