Abaixar IRPF

Tot el que sigui abaixar la pressió fiscal dels catalans i equiparar el que paguem d'impostos a la resta de l'Estat s'ha d'aplaudir. Durant massa temps s'han solucionat els problemes de finançament augmentant els impostos als catalans, això comporta menys competitivitat, pitjor qualitat de vida pels catalans, i que la gent amb recursos marxin o no tributin a Catalunya. Escoltar determinats polítics mediocres i hipòcrites, que dictaminen polítiques ruïnoses com les que hem patit els darrers anys, argumentar que no es poden rebaixar impostos i fer retallades, sols posa de manifest la seva incapacitat per dictaminar polítiques econòmiques. El Govern ha de donar confiança, afavorir la inversió i dinamitzar la economia. Ara a més tocaria invertir, tant a nivell del Govern com de l'Estat Espanyol, en la industrialització i el teixit productiu per crear llocs de treball i créixer econòmicament, ja que si hem de viure sols de turisme i serveis, el refredament de l'economia serà inevitable i les retallades actuals sols seran el pròleg del que ens vindrà a sobre.

Retallades en general

Sembla que últimament sols es parla de retallades. Quan hi ha una situació econòmica desastrosa com l'actual potser sí que es necessari aplicar retallades per evitar una suspensió de pagaments de l'Administració, però el Govern també té l'obligació de dinamitzar la economia. El problema és que la Generalitat no té gairebé eines, ja que la majoria de decisions depenen del Govern Central, qui a més, cada cop té menys marge de maniobra ja que hi ha polítiques dictaminades a nivell europeu.

Molt es parla de la bombolla immobiliària i molt poc de com s'ha deixat perdre la indústria, la manca d'inversió en I+D, la lliure obertura a productes fabricats a tercers països que son una competència deslleial i les conseqüències de les privatitzacions i vendes a l'estranyer de les companyies espanyoles viables econòmicament, i en molts casos, construïdes amb les nostres impostos.

Permetre que les empreses occidentals portin la industria a països asiàtics, no posar aranzels a les importacions a la CEE sabent que aquí exigim despeses de fabricació com ara en sous, impostos, preservació del medi ambient, etc. és regalar el nostre coneixement i teixit productiu a tercers, el que es tradueix a mig i llarg termini en atur, pèrdua de competitivitat, impossibilitat d'investigació i de formació, ja que difícilment es formaran professionals per professions sense sortida laboral.

Esperem que aquesta crisi serveixi als polítics per reflexionar sobre l'importància de defensar la economia del País, i a tos plegats per exigir un pacte d'Estat a llarg termini dels temes que han de garantir el nostre futur. Si sols ens basem en decisions a quatre anys vista per guanyar eleccions i beneficiar als nostres amics de partit sols aconseguirem la ruïna, com a mostre la situació que estem visquen.

Retallades en la Sanitat

Potser necessàries, però no es pot amagar que les retallades suposaran un greu perjudici al nivell de vida dels catalans. Hi ha resultats que son difícils de quantificar, però si retallen en medicina preventiva, si no equipem els nostres hospitals amb la tecnologia adient i si els professionals veuen retallades les seves expectatives el resultat és una assistència sanitària deficient, que a més pot posar en perill el prestigi assolit i el futur de la nostre assistència sanitària.

Potser sigui resultat de la crisi, però la gestió de l'anterior govern no té sentit. Tots els hospitals han estat reformats, s'han obert hospitals nous, és a dir, s'ha substituït la qualitat que be donada pels professionals i la tecnologia per totxos. Una planificació en l'obertura d'hospitals i en les reformes dels centres existents ben executada, hauria d'haver evitat la situació actual.

Obligar a totes les Unitats dels hospitals a retallar despesa tampoc sembla una decisió coherent, atès que per la seva especialització, assistència i importància no totes s'haurien de veure afectades per les retallades. Crec que abans de retallar el pressupost d'algunes unitats, seria millor prendre altes mesures com no finançar els medicaments disposats fora dels hospitals, el copagament dels serveis d'urgències i reclamar a l'Estat el cost dels tractaments oferts a la gent d'altres autonomies que venen aquí per assistència sanitària.