Si ens endinsem en la part
industrial de Caldes de Malavella, hem de tornar a parlar de Vichy Catalán. El
Director de la planta d’envasament és Josep Ramírez, barceloní de naixement,
enginyer industrial de 37 anys, casat amb dos fills caldencs de 3 i 5 anys.
Com va venir a Caldes? Quines son les seves funcions?
Vaig començar a treballar
aquí fa 10 anys, entrant com adjunt i finalment com a director de les plantes
de Vichy a Caldes de Malavella i d’una petita planta per Figueras en seu a Maçanet
de Cabrenys. Vaig venir arrel d’una oferta que representava una millora clara
respecte al meu anterior treball de Barcelona. El meu treball és d’ajudant dels
encarregats, la meva funció és resoldre els problemes del dia a dia, que podem
dividir en dos tipus, recurrents com garantir la producció, i d’altres més
puntuals com els nous productes o be les noves etiquetes dels productes
existents. Tant a nivell d’enginyeria com de recursos humans tot a d’acabar passant
per mi. També faig d’intermediari amb l’Ajuntament del grup Vichy.
Que fan en aquesta planta?
A la planta fem l’embotellat
de l’aigua, el servei logístic i la funció administrativa que genera la planta
cap a la central de Barcelona. El que comporta més treball és l’embotellat, en el
que treballen 48 persones, al que cal afegir 12 a logística i 6 a l’administració. La planta
està molt automatitzada. Tenim dos electrònics i dos enginyers més un tercer
enginyer que fa tasques de programació. Quan s’embotella l’aigua es té analitzant
durant 48 hores per control i vist i plau biològic abans de comercialitzar-se.
Com s’elabora l’aigua de Vichy?
El Vichy surt del sortidor
fins a uns dipòsits, afegim gas ja que el natural es perd ràpidament per la
temperatura calenta de l’aigua. Cada sortidor té les seves característiques,
l’aigua li dona forma a les bombolles del gas afegit. Anualment fem 70
mil·lions de botelles.
Com afecta la crisi?
La crisi ha fet baixar de
manera important la facturació, entre un 4% i un 5% anual, sobretot la part de
la producció dedicada a l’hostaleria. El boicot als productes catalans ha
quedat molt difuminat, ha afectat molt més la crisi. Durant el primer boicot
que va haver als productes catalans, la baixada de facturació es va notar més
que ara.
Com a resultat, hem hagut
d’acomiadar un 30% de la plantilla, al tenir que eliminar torns de treball. Hem
passat de 3 torns a 1,5 torn, i també torns de neteja, ha estat dolorós, i més
per tindre que acomiadar gent del poble. La baixada de consum s’ha notat molt,
el 50% de la producció era en hostaleria que ha baixat un 25%, degut a que part
del sector s’està perdent o ha tancat, i encara lis queda, per sort ha quedat
esmorteït pel consum particular.
Quina resposta donen a la crisi?
El desenvolupament en I+D
sempre ha existit, però la crisi ha estat un detonant per donar força per
executar i llençar nous productes, també ha contribuït el canvi de director
general, més jove i decidit a prendre riscos i obrir nous mercats.
Hem tret al mercat el nou
envàs amb llauna, és idèntica a l’embotellada, però amb una diferència, veu el
llum del sol en el moment que l’obrim. El primer raig de sol apareix al veure
de la llauna.
La tònica de Vichy serà el
següent llançament, serà un gran èxit, l’envàs és preciós, i tots qui l’han
provat defineixen la tònica com excel·lent, serà el toc de l’estiu, sortirà per
Sant Jordi. També traurem dos productes nous, que encara no podem publicitar,
sempre amb aigua de Vichy. Tot es fabricarà a Caldes, el que requerirà més
personal de línia. Intentem sempre seleccionar gent de Caldes. En el
departament de I+D tenim un biòleg, el director de màrqueting i el de qualitat,
el laboratori de I+D està també a Caldes.
Com interactuen amb el poble?
El treball d’embotellament
el donem a conèixer als caldencs a través de les escoles, aprofito per dir que
el nivell del professorat de Caldes és molt bo, estic molt content per
l’ensenyament rebut pels meus fills. Des de Vichy Catalán també col·laborem en
tots els actes del poble.
Com son les instal·lacions?
Les instal·lacions son
pràctiques i en la línia de les necessitats. La electrònica s’ha d’assegurar,
en la nevada del 2010 els grups electrògens van permetre seguir amb la
producció.
La logística és per camió,
el tren és massa car i poc elàstic, tot i tenir la estació aquí. Renfe té el
servei massa car. Tot el servei informàtic es desenvolupa a Barcelona. Des de
Caldes actuem com a centre logístic del grup, fem enviament de Font d’Or de
Sant Hilari, Font del Regàs d’Arbúcies, sucs Lambda de Canàries, i en breu
tindrem un punt de compra directa dels nostres productes.
Quina situació ha estat la més crítica a nivell de la
producció?
El terratrèmol del 2010 va
fer baixar el nivell de l’aigua afectant el sortidor, vam quedar a un 30% de
l’aigua. D’aquí va sortir l’impuls de l’I+D. No podem assegurar l’abastiment de
l’aigua, sols mirem si puja o baixa a nivell hidrològic, però no podem fer res
més. L’aigua es calenta, agafa pressió i puja, amb el terratrèmol o be es va refredar
l’aigua o be es va estrènyer la canonada, però vam tardar tres mesos en
recuperar el fluxe normal de producció. L’aigua és un circuït reciclable, no és
com el petroli que està localitzat en borses,
si be un hidrogeòleg fa fer una tesi doctoral dient que l’aigua que
embotellem té 10.000 anys.
Com veu la situació política actual?
El independentisme ha posat
nerviós a molta gent, el 60% de les nostre vendes es fa fora de Catalunya a la
resta de l’Estat. Les exportacions fora d’Espanya del nostre producte no son
senzilles, tenim un valor afegit amb la nostre marca, que està vetada a tots
els països francòfons, així com Alemanya, Rússia i països afins pel contenciós
del nom Vichy, que recordem és un topònim francès.
Alguna anècdota?
Una vegada hem va visitar un
comercial preguntant pel director i hem va dir ‘con secretarios no hablo’, li
vaig dir que esperés a la taula la arribada del director, i vaig aparèixer al
cap d’un hora… s’ha de dir que es va disculpar.
Per acabar, que fa durant el temps de lleure?
M’agrada molt llegir,
sobretot la ciència ficció, com Isaac Asimov, però amb els nens no puc
dedicar-me tant, i actualment aprofito l’entorn per practicar esport, córrer
pels boscos del voltant és una gran avantatge que valoro molt vinguen de Barcelona.
Publicat a la revista AQUAE abril
2013
Entrades
