Sentiment de País

Catalunya sempre ha tingut enemics, detractors, crítics, gent que pel fet de tenir un sentiment de País i una llengua pròpia, ens veu amb antipatia i no comprèn, ni volen, res de la nostre realitat. Això sempre ha estat alimentat per un govern centralista, que mai a volgut defensar una realitat multinacional a l'Estat Espanyol, potser perquè com a conquistadors, segueixen sense voler acceptar cap dret als catalans, donen per fet que hem de sentir, parlar, entendre i educar-nos baix el model imposat, dret que van conquerir per les armes. El trist és l'oportunisme d'uns quants, que anomenant-se catalans, reneguen del que son a canvi d'aconseguir fer-se més graciosos a la resta de l'Estat, o per pròpia conveniència. Els catalans, en general, sempre hem estat tous amb la defensa de la nostre llengua, cultura i costums, i encara més en el tracte als traïdors, botiflers i apàtrides, que sempre surten com exaltats cada cop que reivindiquem el nostre dret a viure segons les nostres costums i sentiments. En aquest context, aplaudir la reacció de la meva mare en l'entrevista que han publicat a e-noticies ( http://societat.e-noticies.cat/anglada-es-un-provocador-56495.html# ). La meva mare sempre ha defensat la nostre identitat, fet que ha viscut amb intensitat.

Made in USA

Fa temps el 'Made in USA' apareixia per tot arreu. Per alguna raó que desconec, els Estadunidencs un bon dia van decidir pujar de categoria i anomenar-se Americans. Si us fixeu, en la majoria de les pel·lícules, notícies, publicacions, anuncis… s’anomenan Americans, proclamant-se en abanderats del continent per sobre de canadencs, i de tots els paÍsos de centre i sud amèrica. Quin serà el següent pas? Sembla pel tractament de la TV americana, cinema i d’altres mitjans, que Amèrica (la seva Amèrica) és el lider del món, molt per damunt de la resta de mortals, i es proclamen en salvadors de qualsevol catàstrofe i perill que pugui assolar la humanitat. Per molts americans, la resta de mortals vivim al tercer món, privats de tot allò que significa modernitat. Una part de raó tenen, a nivell tecnològic i militar estan per sobre de la resta de països, es cert, però no per això és acceptable la conjunció de manipulació i ignorància que s’observa en la major part de la societat dels Estats Units d’Amèrica.

Conan el Barbar, la pel·lícula

Si esteu pensant en anar a veure l’estrena de Conan del Barbar i teniu algun altre opció en ment, deixeu-ho córrer per més endavant. El millor de la pel·lícula és el començament, quan el nen i el pare estan al poblat, sembla que aquest nen compren millor el personatge que Jason Momoa, actor que interpreta Conan, amb una interpretació més pròpia de El príncipe de Persia que d’un guerrer cimmeria. Ron Perlman, que fa de pare, és un consagrat actor, caracterítza be el seu paper però no aconsegueix donar qualitat a la pel·lícula. Stephen Lang i Rose McGowan fan al paper de malvats i son el pitjor de la pel·lícula. Stephen Lang porta armes que no es corresponen amb la època, el que ja és un clàssic de les últimes pel•lículas d’acció americanes, i sembla que interpreti el paper de sacerdot en La Momia. Rose McGowan interpreta un paper entre Dune, Freddie Cruger i Excalibur, amb recursos ja vistos i fora de context. Respecte a la heroína Rachel Nichols, interpreta un paper infumable, és una sacerdotessa pura que s’en va al llit amb Conan a la primera de canvi, que a més és guerrera i que no s’immuta per l’assassinat ni del seu pare i de la majoria del seu poble. El diàleg, argument i música molt mediocres. El paisatge i la realització, el millor de la pel·lícula. En resum, molt lluny del clàssic Conan interpretat per Arnold Schwartzenegger. Per cert, no us deixeu estafar, passeu de veure Conan en 3D, vaig pagar molt més per l’entrada, i apenes hi ha escenes en 3D, i les que ho son, estan lluny de produir cap sensació com les que estem acostumats al visionar en tres dimensions.

Últim Ple Municipal a Caldes de Malavella

En l'últim Ple Municipal de Caldes de Malavella celebrat el 30 de juny del 2.011 hem vist allò que ja sabíem, CiU i PSC fent una política constructiva, mentre que la PIC no ha acceptat la seva derrota electoral, i ho demostra fent una oposició infantil i rabiosa, votant en contra de tot al marge de l'ideari polític i els interessos que representa, fent un trist favor a la gent que els hi ha donat confiança amb el seu vot.

ICV ho diu molt clar, predominen els orgulls ferits i els colors de logotips més que la responsabilitat que hauria d'assumir un regidor en acceptar el càrrec. És humà sentir-se decebut amb un resultat, i tenir el desig revengista, però cas de tenir aquest sentiment, millor seguir l'exemple de ERC i deixar el càrrec, tot el poble ho agraïra. El missatge d'ERC després del Ple és coherent i cal aplaudir el seny polític mostrat després d'uns resultats que es poden considerar un dur càstig fruït més de la dinàmica del Partit a nivell del País de que la política local.

Sobre el PP que podem dir, aprofiten el tenir representació a l'Ajuntament per primera vegada per mostrar rancúnies i frustracions. Es senten enganyats per Salvador Balliu, diuen, perquè no se'ls va donar cap regidoria. Políticament tenen una visió diferent a nivell local, a nivell de País val més no fer comentaris, però tot i així pensaven que fent el teatre després de les eleccions abraçant als guanyadors ja entrarien al govern. Fins aquí sols mostren la seva falta de maduresa política i la seva individual concepció de la realitat. No és estrany veient a les seves files els personatges més problemàtics de Caldes, gent que considera que convivència vol dir denunciar a mig poble i que faltar al respecte és mostrar la seva opinió.