Descobrint la Bruixa de Caldes de Malavella

Aquests dies es celebra la Festa de la Malavella, on el personatge més emblemàtic és la bruixa. La fantasia popular pensa en dones que tenen poders màgics obtinguts de conjurs i rituals per pactar amb el maligne. Son dones que tradicionalment van vestides de negre, amb els cabells de colors blanc i aspecte desagradable.

Las bruixes tradicionalment viuen apartades de la resta de la gent, no pel seu desig, sinó pel rebuig que generen en la majoria. Procuren estar a prop dels poderosos, ja que es nodreixen d’ells, volen obtenir favors, diners o poder a canvi de  facilitar mitjans per encertar el futur, actuar contra tercers, tot plegat sense tenir miraments amb la resta de la gent.

Tenen molt arraigat el menyspreu cap a la resta dels mortals, i una gran atracció per al poder i els qui el representen, ja vingui del maligne, dels representants del govern, o d’aquells que tenen diners o influència. Intenten aconseguir la confiança de la gent desprevinguda, penseu en la imatge de la bruixa donant la poma a Blancaneus, però no us deixeu enganyar, qualsevol aproximació és la porta d’entrada que aprofitaran per fer mal.

 
Aquests dies de festa, penseu que van existir les Bruixes o que és una ficció? Han desaparegut, o segueix havent alguna a Caldes? En qualsevol cas, el més important de la Festa és deixar anar la imaginació, gaudir de les diverses representacions, i participar de la festa. Per mi, el millor de tot, el somriure dels nens i com la seva imaginació els transporta a mil històries i fantasies.

La Festa de la Malavella

Aquest cap de setmana es celebra la Festa de la Malavella a Caldes de Malavella. El poble participa activament en una festa cada cop més coneguda orientada sobretot als nens i joves, amb mercat esotèric, excursions, gastronomia específica, tallers d’infants, balls, cercavila, akelarre, xocolatada,… Aquesta nit toca el sopar de Graelles i Calders, el Mercat Esotèric i el Ball de l’hereu Riera. La gent es disfraça amb vestits de l’Edat Medieval o de Bruixes.  

La Festa de la Malavella és una oportunitat per gaudir d’un dia en família, i conèixer Caldes de Malavella per aquells que sou de Girona o de Barcelona, i teniu ganes de sortir amb els vostres nens, per trobar un ambient sa, divertit i desenfadat.

Per nosaltres ha estat com fet a mida per celebrar els 6 mesos de l’Arnau, tot i ser molt petit, ha gaudit dels gegants, de la Bruixa de més de 3 metres, dels balls i de l’ambient.

Una Senyera pel 'Faro a Colon'

En una recent visita a la República Dominicana, vaig visitar ‘El faro a Colon’, un enorme monument que exalta el descobriment d'Amèrica. En el seu interior, hi ha representació de tots els països que han volgut contribuir, alguns sols han deixat la bandera i algun pòster, d'altres han fet aportacions més importants com documents, maquetes de vaixells, ceràmiques, ... Tot i que Itàlia ha aportat documents sobre l'origen Genovés de Cristóbal Colon i de les aportacions de l'Estat Espanyol, els guies expliquen que tot apunta a l'origen català de Cristóbal Colon, i que molt possiblement fos un jueu sefardita. El 18 d’abril del 2011 vaig escriure la President Artur Mas per sol·licitar que enviés una Senyera i un escrit en nom de Catalunya, malauradament no he obtingut cap resposta. Potser es pot discutir si encara som o no un País, però el que no es pot negar és el que vam arribar a ser.

‘El faro de Colón’ té 70 metres d’alçada per 230 de llarg, en forma de creu, emet un llum irradiada per 144 luminaries de 2 Kw en el centre i 24 de 4 Kw en els extrems i una giratòria de 7 Kw. El monument s’ha construït en la zona on es va fundar la ciutat de Santo Domingo en 1496, per commemorar el IV Centenari del Descobriment d’Amèrica en 1880, a instàncies del General Gregorio Luperón, qui va sol·licitar la participació de tots els països americans i europeus, però el projecte es va abandonar i es va transformar en un monument de marbre i bronze, esculpit per Carbonell i per Romeu, inaugurant-se el 6 de desembre de 1898.  En el període d’ocupació Nord-americana ( 1916 – 1924 ) es va declarar la intenció de crear el far anomenat ‘Faro a Colon’. La Unió Panamericana va publicar el 1927 un concurs mundial de construcció, en el que van participar 1.926 arquitectes de 44 nacions, presentant 456 projectes. Els 10 millors projectes es van mostrar en abril de 1929 en Madrid, en el Palacio de las Artes, i va sortir escollit el de l’arquitecte Anglés Joseph Lea Gleave. La construcció es va iniciar en 1948, es van seguir en 1987 durant la presidència del Dr. Joaquín Balaguer, i van finalitzar el 1992, en una inauguració presidida pel Papa Juan Pablo II. Les restes de Cristobal Colón es van traslladar de la Catedral Primada de América, d’on estaven des del 1544, al Faro de Colón, just quan feia 500 anys del descobriment.

Un escriptor a la familia

Felicitar al meu germà Jordi per la publicació del seu segon llibre ‘Escuchar, pensar y hablar’. Es una barreja de satisfacció, orgull i felicitat veure com el teu germà va materialitzant les seves fites, i de poder tenir a les mans un llibre escrit per ell.

No és senzill parlar dels dos llibres que ha publicat, ‘Crea tu vida cumpliendo tu propósito’ i ‘Escuchar, pensar y hablar’. Al conèixer al escriptor, i més amb una relació tant estreta com la d’un germà, fa difícil limitar-se al contingut dels llibres, ja que a cada frase, a cada paraula, venen al cap situacions, sentiments i emocions compartides.

Els dos llibres son recomanables pel seu contingut, que de ben segur us ajudaran com a persones, i us convidaran a reflexionar i a perfeccionar-vos, però sobretot destacaria un aspecte que pot passar per alt en una lectura ràpida, com ara la gran quantitat de referències a altres llibres. Us convido a fer un seguiment dels autors i llibres que referencia.

Utilitzant un llenguatge col·loquial i planer que permet una lectura ràpida i agradable, deixa caure en tots dos llibres cites ben escollides de grans autors. Si tireu els fil i feu un seguiment, la lectura d’aquests autors us enrriquiràn i segur que us faran canviar la vostre visió del mon, del que som, i us farà créixer tant espiritualment com a persones.

Sentec afegeix el català en els seus aparells

En la propera versió del programari del POC ( PulsiOximetreCapnograf transcutani ) de Sentec estarà disponible l’idioma Català. Potser és només un gra de sorra a favor del nostre idioma, però fa il·lussió que una empresa suïssa hagi incorporat la versió en català després de sol·licitar-ho, i d’haver facilitat la traducció perquè es pogués dur a terme.

Malauradament la majoria dels aparells en l’entorn mèdic no estan disponibles en català, fet que es podria fer extensible a tantes altres disciplines tant científiques com d’esbarjo. Animar a que cada cop es vagi normalitzant l’ús del català en els menús dels diversos aparells, tema que passa per la sensibilitat dels fabricants, comercials i usuaris, i de ser exigents i selectius a l’hora de comprar. 

FC Barcelona, un any excepcional !!!

Molts de nosaltres seguim amb expectació el desenvolupament de la Lliga de futbol i de la Champions. Qualsevol podria pensar que el FCB es juga la temporada en els propers partits, però res més lluny de la realitat, ha estat un any excepcional.

En el pitjor dels casos, el FC Barcelona haurà aconseguit com a mínim ser finalista de la Copa del Rey, segon a la lliga, semifinals de la Champions, SuperCopa de España, Mundial de Clubes FIFA, Torneig Joan Gamper, Premi Fair Play d’Espanya per la Real Federación Española de Fútbol (RFEF), Millor club del mon del segle XXI per la IFFHS, Millor club d’Europa del segle XXI per la IFFHS, Millor equip del mon per la revista World Soccer en 2011, Millor club del mon per la IFFHS 2011, Premi Fair Play de la Copa Mundial de Clubs de la FIFA 2011, Millor club del mes en el mon per la IFFHS Març 2012, Millor club històric del ranking mundial de clubs de la IFFHS, Premi Laureus World Sports al "millor equip de l’any” en 2011, Equip mundial de l’any per la ‘Asociación Internacional de la Prensa Deportiva’ (AIPS) 2011.

Tot això sense tenir en compte les pilotes d’or i els diversos premis tant dels jugadors com de l’entrenador, ser equip de l’any de la UEFA, i els èxits de les diverses seccions ( basquet, balonmà, hockey, …). Cap altre Club té tantes seccions guanyant títols com el FCB.

Però per sobre de tot, el que més engresca és l’esperit d’esportivitat i la educació que transmet el FCB, una sèrie de valors que fan gaudir de l’esport, i recorda que no tot es guanyar, tant en el esport, com a la resta d’àmbits de la nostre vida. 

Entrevista a Marcos Marín

Entrevista a Marcos Marín

Director de l’Hotel Balneari Vichy Catalan

Per Oscar Planes

Publicat a la revista AQUAE març 2012

El Balneari-hotel Vichy Catalan és una de les empreses més emblemàtiques de Caldes de Malavella, tant per la força comercial del grup Vichy Catalan, com per la seva ubicació, extensió i majestuositat de l’edifici.

Marcos Marín és diplomat en Turisme, ha treballat en diversos hotels independents de Barcelona, ha viatjat per Austràlia, el sud-est asiàtic i per Europa, va treballar durant 8 anys a la cadena hotelera H10 destinat a diversos indrets del territori de l'Estat com les Canàries, Balears, Costa Daurada… i fa dos anys que és Director del Balneari Vichy Catalan.

Faci’ns una presentació

El Balneari pertany al grup Vichy Catalan, amb seu a Barcelona, que té plantes embotelladores, l’Hotel Balneari Vichy Catalan i part de l’Hotel Meliá de Caldes de Malavella. L'organització de l’Hotel Balneari és departamental però es transmet al personal una visió transversal, de forma que el client tingui la sensació de sentir-se com a casa seva. Estem associats a l’Associació de Balnearis de Catalunya.

Cada balneari es  distingeix per les propietats de les aigües termals. El doctor Modest Furest, a finals del segle XIX, va veure possibilitats de negoci al voltant de les aigües amb propietats curatives i cap a finals del Segle XlX va fundar el Balneari. L'establiment ha estat un dels més importants d’Espanya juntament amb la Toja i durant el segle XX va passar per diferents cicles sempre de la mà de la marca Vichy Catalan. Durant la Guerra Civil va ser un hospital de campanya. La façana és d’estil neo-mudèjar i l’interior és una mostra del modernisme català, amb espais amplis i molta llum, fanals forjats i vitralls treballats.

Parli’ns del clients

El ventall de clients és molt ampli: des de parelles joves de 20 anys que volen escapar-se un cap de setmana, parelles de 30 anys que vénen amb els nens, parelles de 40 que volen agafar-se un cap de setmana per relaxar-se i, òbviament, gent gran que disposa de més temps, i són els que s'hi estan de dilluns a divendres. També tenim clients d’empresa, als qui oferim els nostres salons de convencions nous a part de gaudir de les aigües termals i la gastronomia. Un altre tipus de clients són els que organitzen celebracions i també grups d’oci que troben una zona exterior àmplia on aparcar i gaudir de l’aire lliure a més dels serveis que ja he comentat.

Parlant amb col·legues de la professió de balnearis, m’han corroborat la visió de canvi en les famílies que abans venien per tractaments amb les aigües i avui en dia vénen més per la vessant lúdica, a gaudir d’un entorn ampli, tranquil, amb el valor afegit de les aigües.

Com els està afectant la crisi

La crisi ens afecta en l'assistència de clients i en la seva despesa. Una part important dels nostres clients són empreses que fan convencions i abans demanaven més serveis dels que demanen actualment. També ha baixat el número d’actes socials com casaments o comunions. Tenim clients que juguen a Golf, i, ja sigui perquè volen gaudir del balneari o del restaurant, o bé per tractaments per dolències pròpies d’aquest esport, vénen a fer-se massatges o a gaudir de banys amb aigües termals.

Com promouen el Balneari?

La publicitat la basem en l’enviament d’ofertes per correu electrònic als nostres clients i en cartells publicitaris. Properament iniciarem una campanya a ràdio i premsa. El 90% dels nostres clients són de l'Estat, dels quals el 80% de Catalunya. L’aeroport i el camp de golf ens faciliten l’arribada de clients estrangers. La gent del Poble de Caldes té preus especial, a part de poder gaudir de les nostres ofertes.

La imatge del Balneari és important, l’any passat vam fer remodelacions: vam pintar les zones nobles i ara estem canviant els banys de l’hotel.

Parli’ns del Balneari i la gent de Caldes

M’agradaria que la gent de Caldes gaudís més de les nostres instal·lacions, de banyar-se a la piscina, les aigües termals i la gastronomia. Encara no estem tant connectats com hauríem d'estar amb la gent del poble. Abans els balnearis eren llocs exclusius però actualment el Balneari Vichy Catlana és un centre de portes obertes per a tothom. Hem posat uns preus assequibles d'acord amb aquesta filosofia.

Hem cedit la pista de tennis als nens d'escoles de Caldes, participem en festes com la Fira de l’aigua, hem col·laborat amb l’Ajuntament al Nadal prestant mobiliari... Pensem que és important que la gent de Caldes senti el Balneari com a casa seva.

Quin missatge vol fer arribar a les institucions?

Cal fer èmfasi en la promoció de Caldes, donar a conèixer els valors diferencials com les aigües termals, el camp de golf, la proximitat a la Costa Brava i el ben comunicat que està. Cal millorar l'N-II i les senyalitzacions per localitzar i potenciar Caldes.

Pacte fiscal ?

La relació del Govern de l’Estat Espanyol amb Catalunya deixa molt que desitjar. El problema ja no és tant sols econòmic, sinó també de respecte del fet diferencial a nivell de cultura, idioma, costums, identitats,…

El Pacte Fiscal pot semblar una solució per evitar l’espoli fiscal de Catalunya, de fet així s’ha venut per alguns, però això planteja altres problemes. Si entenem Espanya com un conjunt de Comunitats Autònomes independents, en la que cadascuna ha de tenir una relació fiscal amb l’Estat, que alhora té una visió centralista, a la llarga anirem perdent, potser no tant com fins ara, però això farà que totes les decisions de política econòmica dictaminades per l’Estat Espanyol no contemplin el desenvolupament de Catalunya.

De fet, l’Estat Espanyol històricament ha deixat de costat Catalunya vs altres territoris, pensem en les inversions en infraestructures, com ara carreteres i autopistes, el corredor central vs mediterrani, els aeroports, potenciar el port de València vs Barcelona, la creació i inversió en la fira de Madrid vs Barcelona, la política industrial, la pressió dels inspectors d’Hisenda, la política energètica i les subvencions en energies renovables com la eòlica, la despesa militar i la localització de les bases, cuartels i acadèmies de l’Exercit, les subvencions a entitats, la xarxa de l’AVE, la xarxa de trens de rodalies, la agricultura, etc. Quin sentit té a nivell econòmic pe evitar que l’aeroport de Barcelona sigui un Hub?

Penso que una alternativa seria assumir que Catalunya, com a motor econòmic de l’Estat, ha de contribuir més, però exigint un model econòmic raonable, sostenible i coherent, que no ens faci perdre ni oportunitats ni competitivitat, amb un model d’Estat amb una política a mig i llarg termini coneguda i consensuada, que vagi més enllà de les eleccions que es fan cada quatre anys, però això comportaria una maduresa política que avui en dia no existeix.  Un altre alternativa és la proclamació de la independència, més valuosa per nosaltres que per la resta de l’Estat per raons obvies, i la tercera alternativa, amb o sense Pacte Fiscal, la de assumir que ens anirem consumint en una lluita estèril amb el Govern Central, que tindrà etapes més o menys crítiques en funció del panorama polític del moment.

Zona de guerra a Caldes de Malavella

Imagineu pilars de ponts derruïts, camps devastats, brutícia, materials diversos abandonats, dones prostituint-se, blocs de ciment als borals, qualsevol pensaria que estic detallant una zona devastada, potser en mig d’algun conflicte bèl·lic, però no, parlo d’una carretera tant propera i transitada com la N-II a l’alçada de Caldes de Malavella.

Els accessos des de Caldes de Malavella a la N-II, obligats per anar tant a Girona com a Barcelona, son perillosos, generen cues i estan mal senyalitzats. L’enllaç del PGA Golf amb el centre del poble passa una incorporació a la N-II, baixar per un pont i creuar una rotonda, francament és difícil decidir quina part d’aquest trajecte està pitjor, és més perillós i mostra un paissatge més deteriorat, el que contrasta tant amb un poble com Caldes de Malavella, com amb el PGA Golf, un camp de reputació internacional, amb instal·lacions hoteleres i un resource.

Ja sé que aquest tema no és cap novetat, molta gent s’ha queixat, manifestat, i tots els alcaldes de la zona han reclamat el desdoblament de la N-II, però no per conegut deixa de ser indignant. Costa de creure que es permeti destroçar tot l’entorn, i que les diverses Administracions no plantegin cap solució. El desdoblament de la N-II és un tema que s’eternitza, mentre la economia, el medi ambient, el turisme, les empreses i la nostre qualitat de vida cau en picat dia a dia.  

Eduard Rodríguez, un exemple a seguir

No puc deixar de pensar en la situació del company i amic Eduard Rodríguez, en pocs dies li han diagnosticat una metàstasi amb un diagnòstic que no permet la quimioteràpia, pel qual ha decidit anar a casa a passar els seus últims dies entre familiars i amics. L’Eduard és una persona activa, compromesa, un home d’Empresa que entén el treball com un mitjà, i per tant intenta que qualsevol treballador, al marge del seu càrrec, tingui la consideració i el respecte que es mereix, i que la Empresa sigui un mitjà de desenvolupament personal amb la conseqüent dimensió humana dels seus integrants, una visió compartida que ens ha fet estar en sintonia. Home d’inquietuds, també escriu a la revista AQUAE per fer arribar a la resta el millor d’ell mateix, i està involucrat en potenciar la economia de Caldes de Malavella. La seva gran afició, el mon del motor, ha estat també exponent de la seva trajectòria professional.

Ens aquests moments difícils, està dedicat a transmetre optimisme i comunicar els darreres missatges a les persones properes, com aquell que passa de curs, i intenta facilitar la feina als companys que encara s’han d’examinar. Vull expressar el meu suport, admiració i sol·lidaritat, amb la felicitat d’haver pogut coincidir amb ell a Convergència Democràtica Catalana i AQUAE. Persones com l’Eduard fan créixer els Pobles i la gent al seu entorn, i ens donen lliçons a diari de com compaginar humanitat i professionalitat, estimant a l’hora el nostre País.

C-25 L’Eix transversal: Reflex del País?

Tenir que circular per l’Eix transversal per treball és una experiència digne de comentar. Degut a les obres de desdoblament, obliguen a fer fins a quatre paredes per deixar pas alternatiu als vehicles que van en circulació contraria, però el pitjor de tot és la gran quantitat de tràfic pesant, unit a la impossibilitat de fer avançaments, el que obliga a fer gairebé tot el trajecte a 40 km/h, el que no impedeix la proliferació de radars en tot el trajecte.

Les obres de desdoblament fan que l’estat de l’asfalt sigui lamentable, les senyalitzacions perilloses, i durant tot el trajecte trobem persones sense capacitació ni senyals reglades regulant el tràfic, substituïts en alguns trams per ninots amb una banderola, el que permet als efectius de la policia poder centrar-se a multar. Si no calen policies per regular el tràfic, com posa de manifest l’Eix, podríem estalviar molts diners dels contribuents col·locant ninots per tot el País.

Potser cal desdoblar un Eix que apenes té uns anys de la seva inauguració, però el menyspreu als conductors que utilitzen l’Eix a diari no hauria de caure en l’oblit, algú s’ho hauria de fer mirar. L’analogia amb la situació del País, les reformes anunciades com necessàries i el calvari al que estem sotmesos la classe mitjana convida a reflexionar. D’entrada, em pregunto si calia una obra faraònica com el desdoblament de l’Eix, enlloc de multiplicar les zones d’avançament, el que evitaria tenir que fer túnels i ampliacions en les zones més costoses del projecte, i hauria permès fer els trams de manera esglaonada, evitant les actuals molèsties que he relacionat anteriorment. 

La excel•lència en el Servei d’Internet: Datacenters

Els Datacenters son instal·lacions creades per ubicar als Servidors de les Empreses garantint la qualitat del Servei d’Internet i la seguretat tant física com lògica.

Les Empreses Gironines mai s’han prodigat per encapçalar les apostes per les noves tecnologies. Poc a poc comencen a entendre la importància d’estar presents a Internet, si be les estratègies empresarials per oferir un servei de qualitat a la xarxa estan molt per sota del desitjat, potser perquè encara no han apostat perquè Internet sigui un mitjà efectiu per fer negocis, oferint qualitat i seguretat a clients, treballadors i proveïdors per guanyar temps, recursos i en definitiva obrir mercat, fidelitzar clients i reduir circuïts administratius.

Dins les estratègies per garantir la qualitat del Servei d’Internet és de vital importància decidir un ubiquem el Servidor de la nostre Empresa. Ubicant el nostre Servidor en un  Datacenter aconseguirem el següent:

1.- Garantir la qualitat de la connexió a Internet del nostre Servidor

Un Datacenter, al contrari de les connexions amb més o menys ample de banda que tenim contractades en una empresa, garanteix disposar d’un ampli de banda il·limitat per donar resposta a les peticions rebudes per Internet, i també no estar limitats a una sola companyia, permeten redirigir el nostre tràfic a la xarxa en cas de fallida o congestió d’algun proveïdor de serveis d’Internet.

2.- Seguretat física

Els Servidor de l’Empresa tenen tota la informació del nostre negoci, per tant hauria de ser prioritari garantir la seguretat davant robatoris, incendis o qualsevol catàstrofe. Els Datacenters estan dotats de vigilància tant a nivell d’intrusisme ( vigilants armats, càmeres de vigilància, control d’accesos, acreditacions ), com de sistemes anti-incendis amb mitjans que no danyen els Servidors, i sistemes que garanteixen el subministrament elèctric de manera independent a la xarxa elèctrica en cas de fallida d’aquesta.

3.- Seguretat lògica

Un Servidor d’una empresa està connectat les 24 hores al dia a la xarxa, això fa que estigui exposat a tota mena d’atacs ja sigui per accedir a la informació, robar dades, utilitzar recursos, enviar correus electrònics massivament, etc. El personal tècnic d’un Datacenter pot monitoritzar permamentment el Servidor, i actuar segons les polítiques de seguretat pactades.

4.- Supervisió del rendiment del nostre Servidor

Mitjançant programari i servei tècnic, es monitoritza el rendiment del nostre Servidor i del ampli de banda, i es protocol·litza les actuacions en cas de fallides o rendiments excessius. Permet reiniciar serveis del Sistema Operatiu o del nostre programari, i ens avisen immediatament per poder reaccionar fent que les incidències es resolguin el més aviat possible.

5.- Còpies de seguretat

Es realitzen còpies de seguretat del nostre servidor, tant totals com incrementals, garantint la recuperació de la informació en cas necessari. Les dades salvades son emmagatzemades en un altre ubicació per evitar la seva destrucció en casos de desastres.

En resum, el missatge és si com Empresaris doneu la importància que es mereix la informació que fa funcionar la vostre Empresa, i si teniu resoltes les diverses qüestions plantejades en aquest text. Un Datacenter us permetrà dormir tranquils, i poder garantir a tercers la qualitat dels vostres Serveis d’Internet.

Publicat a la revista AQUAE Caldes de Malavella Abril 2012