Jo també soc un indignat !

Com la majoria de la població, també em sento indignat. La sentència de l'Estatut, la congelació del fons de competitivitat, les crítiques del Tripartit, el menyspreu per part de l'Estat a la realitat catalana, sentències com l'ús del castellà a les escoles, la manca d'inversió en infraestructures, la NO publicació de les balances fiscals, el traspàs de rodalies, els ajuts a bancs i caixes vs empreses i particulars, el tracte del català en Justícia, la censura de TV3 a Valencia, el retard en la jubilació, la baixada de sous i de condicions laborals, les prohibicions a les seleccions catalanes, els peatges, tenir que pagar per aparcar a tot Barcelona, el nivell d’impostos que paguem els catalans, els boicots als productes catalans, els sindicats venuts al PSC/PSOE, la persecució amb radars als conductors en carreteres que fan llàstima, el incivisme (grafits, robatoris, brutícia, importació de mendics de tota Europa, reincidència), la inseguretat de la gent del camp, i per l’estimació que la majoria de catalans tenim al Barça, de Mourinho i la premsa mediàtica madridista, ...

A nivell d'Espanya, l'actitud dels dos partits majoritaris, el desastre de model econòmic, la pèrdua del teixit industrial, les sentències judicials, la politització de la justícia, la implantació de l’AVE, els arxius de Salamanca que no tornen, el tracte a les víctimes del Franquisme.

A nivell Europeu, la manca de polítiques socials, del model econòmic de la CEE, de la manca de suport a la llengua catalana, la immigració descontrolada, la supeditació als EEUU en temes militars...

Penso que el suport de la població als indignats no ve pel que reivindiquen, qui son ni el que representen, sinó pel sentiment que tots, per una raó o altre, anem arrossegant en una situació complicada com la que travessa el País.

En algun moment s'haurà de tornar a definir la relació dels catalans dins Espanya, o be pensar en altres alternatives. Tampoc estaria de més pensar en un canvi en el model polític actual exigint que siguin més respectuosos, resolutius i seriosos, sobretot a nivell Estatal.

Com va tot ara mateix, no podem pensar en el Concert econòmic, de fet ni tant sols podem pensar en rebre el que ens pertoca, que sempre es menys del que aportem. Tot un repte pel govern de CiU, que han de començar a pensar cap a on portar el País en un moment decisiu pel nostre futur.

Les crítiques a Felip Puig? Penso que ni son fonamentades, ni certes, ni justes, ni és el que toca. Sols defineix el tipus de personal que ha fet les acampades a Plaça Catalunya, recolzat per unes esquerres que a més de ser un desastre pel País durant el temps que han governat, estan rabioses pel castic que han patit a les eleccions.

Carretera del cementiri a Caldes de Malavella

L'actual Ajuntament de Caldes de Malavella, dirigit pel PIC (Partit Independent de Caldes), que tot sigui dit té els dies comptats, ja que CiU ha guanyat les municipals, va modificar la carretera que porta al cementiri, per fer una via de bicicletes i vianants, convertint l'esmentada carretera en un perill per a tothom. Un camí estret de dues direccions pels vehicles, amb corbes i canvis de rasants, obliga als cotxes a invadir la zona protegida per bicicletes i vianants, ja que és impossible que puguin passar dos cotxes en direcció contraria sense efectuar aquesta maniobra. A més dels ensurts que patim els qui ens aventurem a fer el recorregut caminant, cal pregar per no tenir que lamentar una previsible tragèdia en qualsevol moment.

Crònica del Debat a 6: Municipals 2011 Caldes de Malavella

La oposició més ferma la va encapçalar Salvador Balliu, alcaldable de CiU, fent propostes concretes, amb 10 punts bàsics com a eix d'actuació , i en contra del projecte de la nova biblioteca, l'endeutament de l'Ajuntament, l'emplaçament del nou camp de futbol o la impossibilitat de finalitzar el Pla General durant 4 anys, aquest darrer punt bàsic pels interessos del poble i que impedeix, entre d'altres, la edificació de la nova escola.

El cap del PIC Joan Colomer, eix de les crítiques, no va ser capaç de justificar ni la acció de govern ni la seva pròpia gestió, quan el van acusar de perdre factures de proveïdors per 240.000€ i de pagar d'altres dues vegades. El Pla General, el nivell d'endeutament assolit de l'Ajuntament, el camp de futbol, l'enllumenat, l'augment de funcionaris, la selecció de proveïdors a dit, l'adjudicació d'obres sense sortir a Concurs o la manca d'Arranjament de la Riera en un poble que vol potenciar el turisme son els principals temes que van desbordar i desacreditar l'actual batlle.

El cap d'ERC Xavier Tresserras, amb un projecte pel poble i unes crítiques al PIC sorprenentment coincidents amb CiU, va ser junt amb Salvador Balliu el contertulià millor lliurat del debat. Va insistir en el tema de l'endeutament, el fi-asc del canvi d'enllumenat, el camp de futbol, la política de l'aigua o la pèrdua de potencials subvencions, i va recordar que els principals projectes finalitzats del PIC van ser projectats amb anterioritat.

Els caps del PSC José Fernández i IU Victoriano Ramos es van desqualificar com alcaldables al desconèixer el català, llengua vehicular i històrica de la vila. És evident que tothom pot expressar-se lliurament en català o castellà, però desmereix un representant del poble que no pugui expressar-se en qualsevol de les dues llengües. A més, no tenien clar conceptes de base com la diferència entre urbanització o barri. Amb un nivell cultural baix, si més no centraven els seus debats en demanar coherència de gestió donada la situació de crisi actual, criticant principalment el cost de 2.200.000€ de la nova biblioteca o el cost del rescat de les urbanitzacions per part dels propietaris.

La cap del PP Elisabeth Mesa va fer un discurs sorprenentment comunista, sense contingut i demostrant un desconeixement de la realitat de Caldes. Ovacionada en certes ocasions per un grup de joves afins, no va saber estar a l'alçada d'un debat força previsible. Propostes com voler una caseta de la Creu Roja a Caldes demostren el desconeixement en l'àmbit de la atenció sanitària. Es va centrar en l'experiència personal al viure en una urbanització i com estudiant, reclamant més beques, sense consciència de l'abast de la figura d'un alcaldable ni del postulat polític de les sigles que representa.

Ni Mailboxes ni UPS en enviaments internacionals.

Vaig contractar a Mailboxes l’empaquetat i enviament a Espanya d’uns quadres des de la República Dominicana. Tots els quadres van arribar malmesos, especialment els marcs dels mateixos. Mailboxes va contractar l’enviament a UPS, qui no s’ha responsabilitzat del deteriorament dels quadres, adduint que estaven mal embalats, el que contradiu Mailboxes i jo puc corroborar. Així doncs, tinc que patir el deteriorament dels quadres sense poder fer res, ja que cap de les dues companyies vol fer-se càrrec dels desperfectes. Conclusió, no contracteu cap enviament internacional a UPS, ja que a més de destralers, no es fan càrrec dels desperfectes, ni a Mailboxes, perquè no defensa als seus clients.