Sobre la bombolla immobiliària amb un constructor de Caldes

Aquest article és anòmin, una xerrada amb un constructor de Caldes reflexionant sobre la bombolla immobiliària.

El gran problema de la construcció ha estat l’especulació amb el preu del sol. Els constructors al planificar un projecte, calculen el preu de la construcció i el del sol i fixen al preu de venda dels diferents immobles. Un augment en el preu del sol fa que tinguin menys guanys, però sobretot dificulta la compra de més terreny pel següent projecte, per aquesta raó moltes constructores no han pogut fer front a la crisi. És cert que si al acabar el projecte els immobles són més cars, poden guanyar més diners, però sols en aquells que no s’hagin venut sobre planell. Pensem que un constructor intenta vendre al més aviat possible, fins i tot abans de començar a construir, per finançar-se.

Per anar bé el terreny hauria de valdre una quarta part de la construcció, però hem arribat al doble del preu de la construcció. Tots hem estat culpables de la bombolla immobiliària, però han estat els especuladors del sol qui han guanyat diners. Mirem la següent evolució de preus, és estimativa però serveix per analitzar la situació:

 

	Preus metre quadrat
Any	terreny	construcció
1967	3 €	15 €
1977	42 €	96 €
1987	180 €	361 €
1997	421 €	480 €
2007	2,100 €	900 €
2014	1,000 €	1,000 €

Hem de pensar que el preu del terreny varia en funció de la localitat, i fins i tot del carrer o orientació, però en termes generals ens serveix per analitzar el que ha passat en el mercat. Abans era més cara la construcció que el terreny, és normal que el preu del terreny pogués perquè al començament es feien voreres i s’edificava, actualment en construir també s’han de fer instal·lacions com clavegueram, electricitat, aigua, telèfon o fanals, però tot i així veiem com el 2007 el preu del terreny és desmesurat. Actualment ha abaixat el preu del terreny, però per un altre motiu.

Els bancs han passat de donar crèdits ha gairebé tothom qui tenia nòmina del 120% del preu de l’habitatge, a invertir en deute públic ja que és més segur,  i han tancat el crèdit a particulars i empreses. Hi ha hagut un temps en que al comprar un pis, et donaven crèdit per comprar també els mobles i el cotxe. Per tant, si no pots fer front al crèdit, el pis no és prou garantia per retornar el que deus, i veiem drames de gent que un cop perdut el pis, deu milers d’euros al banc.

L’altre vessant de la crisi, bancs que venen pisos embargats per sota de preu de mercat, ja que han amortitzat part del deute amb el primer comprador, el que fa competència il·licita amb promotors i constructors que no poden competir en preus.

Respecte al crèdit, si treballes amb guanys del 7% al 10% i has de pagar els diners al 9% no és rendible. Si les empreses no produeixen guanys tanquen, els diners dels inversors marxen a altres mercats, i la gent es queda sense treball. Una empresa pot tancar en un moment, però cal molt de temps per crear una de nova. Ara mateix caldria que els bancs no especulessin amb el mercat, que es tornes a donar crèdits, amb una inflació moderada per sota de l’augment dels salaris per afavorir el poder adquisitiu dels treballadors, i atraure els inversors que han tret els diners per invertir fora del País.

Un altra conseqüència de la bombolla immobiliària, el certificat d’eficiència energètica, un document que avui en dia sols serveis per compensar als arquitectes la baixada de feina que tenen actualment.

Respecte al nivell de pisos, no en sobren, no han sobrat mai, el que hi ha és gent que no pot pagar i va a viure amb la família. Per la majoria de la gent, tenir un pis és un dels seus objectius a la vida.

Publicat a la revista AQUAE maig 2014 Caldes de Malavella 

Contact Centers, l’evolució dels Call Centers

Un Contact Center és el resultat de l’evolució del concepte de Call Center, es tracte d’integrar en el nostre SI totes les comunicacions de l’empresa. Un Contact Center integra trucades telefòniques tant entrants com sortints, correus electrònics, documents i la informació del nostre SI tant de gestió com de producció.

Per explotar les possibilitats d’un Contact Center cal conèixer l’empresa, el seu SI i redissenyar tant el flux d’informació com les funcions de cada treballador. Podem adquirir sistemes de Contact Center, però si realment volem explotar el seu potencial caldrà un disseny i implementació fet a mida.

Al integrar documents, trucades i correus electrònics ens permet ràpida i còmodament tenir tota la informació actualitzada de clients i proveïdors, el que es tradueix en estalvi de temps en la gestió, millora dels nostres serveis, de la nostra imatge i de l’atenció al client. La millora de la gestió també permet optimitzar la producció.

Imaginem un client que truca a la nostra empresa, l’operadora rep per pantalla, gràcies a identificar el número telefònic entrant en la nostra base de dades, la informació del client, el seu estat de comptes, les trucades rebudes i emeses, l’històric d’incidències i comandes. El resultat és que al despenjar podem saludar al client pel seu nom , deduir perquè truca i guanyar temps en resoldre qualsevol plantejament que ens faci el nostre client.

Un Contact Center permet establir sistemes de qualitat i atenció al client sense precedents, i marcar les pautes d’actuació comercial. Davant qualsevol contacte dels nostres clients o proveïdors, podem consultar tot l’històric de les comunicacions amb el client, el seu estat comptable com ara facturació, impagats, incidències, i veure les persones implicades i les seves accions fins al moment.

Un Contact Center també permet temporitzar comunicacions tant automatitzades com personalitzades via correu electrònic, SMS, correu ordinari o per telèfon, que permetran la fidelització del client i particularitzar campanyes de màrqueting directe.

L’equip comercial pot accedir a dades que normalment no es registren dins una empresa, com a resultat podrà personalitzar campanyes en funció de paràmetres com ara situació geogràfica dels clients, quantitats facturades, productes adquirits, periodicitat en les compres, antiguitat com client, o qualsevol altra informació que considerem rellevant per la campanya de vendes.

També permet fidelitzar clients, detectant quan fa que no hem contactat amb un client, la seva darrera compra, la xifra de facturació, l’evolució de les vendes, les preferències de compres o les incidències.

És fonamental dissenyar correctament la manera de comunicar-se amb els clients, la finalitat que desitgem en cada acció, el contingut, periodicitat i les persones de la nostra empresa implicades en cada moment, i establir mecanismes de control que garanteixin la implementació del nostre disseny i permetin analitzar els resultats obtinguts.

Malauradament, la majoria de projectes de Contact Center estan mal implementats, no cal comentar exemples, tots els hem viscut. Alguns exemples representatius:

-          Fer identificar a un client i que repeteixi diverses vegades el motiu d’una trucada a diversos interlocutors.

-          No donar resposta a temps als clients.

-          No solucionar adequadament les necessitats dels clients.

-          No rebre avisos de confirmació de comandes, entregues, comunicacions, i per tant, tenir el dubte de l’estat de les diverses accions amb l’empresa.

-          Haver d’esperar a parlar amb una operadora.

-          No rebre un tracte personalitzat.

-          No disposar d’informació de productes i serveis adients al nostre perfil de client.

-          No rebre notícies que ens informin de l’actualitat de l’empresa.

-          Tenir una sensació de frustració al intentar resoldre problemes o donar de baixa serveis.

Un client ben tractat és una font d’ingressos, un client molest no tan sols ens facturarà menys, sinó que ens farà perdre mercat, incidint negativament a la resta de clients actuals o potencials.

Publicat a la revista AQUAE maig 2014, Caldes de Malavella

 

 

 

Vull decidir sobre la meva salut

 

En plena era de les comunicacions, encara estem sense informació que ens permeti decidir sobre la nostra salut. Quan hem que fer un tractament, prendre medicació o passar per una cirurgia, la majoria de vegades anem de la mà del metge sense poder decidir tractaments.

L’altre dia, parlant amb un company d’Holanda, comentava com els pacients de la sanitat privada poden entrar via web i consultar procediments per les seves malalties, i decidir com volen ser tractats.

Quan s’ha de afrontar una malaltia, hauríem de conèixer diferents tècniques i tecnologies, perills que comporten, temps de recuperació, percentatge d’èxit a curt i llarg termini, així com centres hospitalaris, metges i estadístiques que permetin avaluar la seva tasca.

Costos, efectivitat i eficiència, temps de recuperació, efectes secundaris i percentatge d’èxit son paràmetres que haurien d’estar a l’abast de tothom per decidir sobre el més convenient per la seva salut, especialment si a més de contribuir a la Seguridad Social, també paguem una mútua privada de salut.

Un criteri objectiu per part dels pacients a l’hora d’escollir també frenaria determinades pràctiques marcades per la pressió de la indústria i el benefici de centres i metges a l’hora de seleccionar equipaments, pautar fàrmacs o escollir tractaments. Qui és el més indicat per escollir que el propi pacient? A fí de comptes, és qui haurà de fer front a les conseqüències, i es juga ni més ni menys que la seva salut.