La cultura de la Barbacoa

Arriba el bon temps, és el moment de gaudir de les Barbacoes. Ja tocava, després de l’hivern per fi arriba el moment d’aprofitar els espais exteriors com les terrasses i els jardins, envoltats de plantes,  sol, aire fresc i natura. L’arribada del calor convida a fer reunions, festes, tertúlies i xerrades amb veïns, amics i familiars, tot plegat a l’aire lliure.

 Moltes d’aquestes activitats s’amenitzen en reunions al voltant de les barbacoes, que agregen un component festiu a les trobades. Carn, peix, vegetals, qualsevol cosa val per gaudir de l’escalfor i la festivitat que generen les brases, i que s’impregnen per tot el voltant fent més lúdic el moment.Una cerveseta o una copeta de vi acaben d’arrodonir el moment.

 Es curiós com la cultura de les barbacoes, si se’m permet l’expressió, també té a veure amb la zona on vivim. D’altres províncies, i per suposat en les grans ciutats, no es tant estès aquest costum. Aquí al anomenar barbacoa, tothom té un somriure, pensant en lo agradable que és compartir un moment de relaxació en grup.

Sembla que una barbacoa permet mantenir l’equilibri, fer riure, compartir i recrear-nos, fins i tot pot ser el centre de les nostre converses. Al voltant d’una barbacoa hi ha molt més del que sembla… Una barbacoa pot ser un punt de trobada per tractar temes que ens afecten a tots.

Referèndum per a la independència

Donada la preocupant situació del País, el mínim que hem de reclamar als governants son directrius clares i serioses. En el cas de Catalunya, hi ha un tema recurrent que va sagnant, com una ferida mal tancada, com compaginar el sentiment de País dins d’Espanya, o com sortir per ser independents. Ara be, eternitzar aquest debat, afavorint un rèdit polític i econòmic en la resta de l’Estat Espanyol a la nostre costa, i contra nosaltres, no té gaire sentit.

Penso que tots, espanyolistes i catalanistes, hauríem de ser prou valents, si realment creiem en la democràcia, per fer un referèndum i d’una vegada per totes tancar aquest tema, acceptant el resultat. En qualsevol cas, si Catalunya segueix integrada en l’Estat Espanyol, ha d’exigir més nivell polític i un tracte coherent, raonable i just.

Des d’un punt de vista econòmic, entre el Pacte Fiscal i la situació actual hi ha un terme mig, el que hauria estat desitjable. Un tracte de respecte per la identitat, costums, idiomes i fets diferencials, però sobretot un projecte econòmic per part de l’Estat Espanyol coherent.

L’Estat no ha invertit per generar riquesa, ni per garantir la existent. Han venut les empreses públiques rentables, han especulat amb el mercat, i han fet projectes faraònics inviables de concepció, creació i manteniment. S’ha competit amb diners públics i de manera deslleial amb Catalunya, com ara en el tema de fires, i s’està asfixiant fiscalment a Catalunya, amb justificacions de baix nivell que sols mostren mediocritat, cinisme i hipocresia, a més d’amagar  informació de manera inacceptable en democràcia, com els balanços fiscals.

L’enriquiment d’un llarg llistat de polítics i afins, en empreses públiques mal gestionades o en privades que han necessitat una injecció de diners públics, sense cap processament, ni sancions ni responsabilitats, ja clama al cel.

Espanya necessitaria un canvi de model polític, però sobretot una substitució dels polítics que actualment tenim, cas contrari millor allunyar-se el més aviat possible, perquè no solament ens portaran a la ruïna, sinó que ho faran mentre ens falten al respecte i ens limiten els llibertats.

PICant fort per la Biblioteca

A Caldes de Malavella hi ha un partit local ressentit per haver perdut les eleccions, però el més curiós és la insistència per edificar una biblioteca al Poble valorada en 2.100.000€.

En temps de crisi, amb una població activa a l’atur que suposa el 9% de la població total de Caldes, i amb les problemàtiques i reptes que té Caldes en aquest moment com dinamitzar la economia, atraure turisme, inversions, donar serveis com  ensenyament, llar d’infants, seguretat, neteja i ajuts a les persones en situació precària, segueixen insistint en el projecte de la Biblioteca.

Perquè tanta insistència? La PIC parla d’una subvenció de 1.018.000€ de la Generalitat, sense especificar el termini de cobrament, però encara caldria pagar 1.082.000€ addicionals, és a dir, uns 155€ per habitant de Caldes, comptant gent gran, nens i nadons, a més de les despeses que generaria l’equipament, manteniment i personal.

Cal la Biblioteca? Si anem de visita un dia qualsevol, trobem dues o tres persones pel matí. A les hores de màxima afluència, la majoria son nens sortits del col·legit que van a mirar comptes i jugar per Internet, i que amb el xivarri, impedeixen llegir en silenci i tranquilitat.

Que argumenta la PIC per justificar la Biblioteca? Si mirem el BIM ( Butlletí d’informació municipal de Caldes de Malavella ), parlen de cultura, cohesió, noves tecnologies i progrés. Potser no hagin trepitjat gaires biblioteques…

La Cultura no la aporta una Biblioteca, en tot cas és un suport que permet l’estudi i la recerca d’informació. Com lloc d’estudi és limitat donat que a Caldes no tenim centres d’estudis superiors, empreses tecnològiques ni universitats, per tant estem parlant, tal i com podem comprovar actualment, d’un punt de trobada pels nens, un lloc on estudiar per alumnes de batxillerat, i una manera de trobar lectures, DVDs i premsa per la gent adulta ociosa.

És curiós que parlin de cohesió, quan s’han quedat sols defenen aquest projecte. Les Biblioteques, en cap part del mon, han significat cohesió en cap mena de societat. En qualsevol cas, va ser el projecte estrella del seu programa polític en les eleccions, que cal recordar, van perdre.

Parlen de noves tecnologies, el que ja ratlla la ridiculesa, el desconeixement absolut del que representa aquest terme. El màxim exponent de noves tecnologies que provem és l’accés a internet, i en la majoria dels casos, en pobles com Caldes, s’utilitza per jocs ‘online’.

Per últim Progrés, no veig cap població del voltant on la biblioteca hagi suposat progrés. El curiós és com s’han oposat al desenvolupament del Poble, com ara anant en contra del projecte del nou supermercat, que suposa una inversió de 4 mil·lions d’euros, més de 50 llocs de treball directes, i la dinamització del comerç a Caldes, i en canvi consideren progrés la priorització d’una biblioteca amb diners públics, que serà una important càrrega financera i no solucionarà cap dels problemes actuals del Poble.

La Biblioteca és desitjable? Per suposat, però no més que tantes altres infraestructures pendents per millorar les urbanitzacions, transport, comerç i  emprenedors, ajuts socials, sanitat, seguretat, turisme, esports. Però la pregunta del milió és, en la situació actual, pagaria 300€ en impostos per una biblioteca nova?

Impost de successions

No deixa de crear perplexitat que els partits d’esquerres pressionin constantment per tornar a l’impost de successions. La concepció de l’impost de successions és per sí mateixa injusta. Obliguem a tributar per un patrimoni que la gent a aconseguit amb molt esforç, després de pagar tant els impostos pel seu treball com aquells vinculats a l’adquisició dels bens adquirits i el seu manteniment. Si afegim els interessos per la financiació que gairebé tothom a hagut de pagar per tenir un patrimoni, veiem el gran esforç d’aquells que s’han preocupat per la seva descendència..

La transmissió de patrimoni fa que augmenti el poder adquisitiu de la població, la seva capacitat d’inversió, el nivell de vida, i que motivi a treballar per la família i la nostre societat. Em pregunto quantes famílies han hagut de perdre el seu patrimoni per fer front a impostos de successions abusius, i quantes empreses han hagut de tancar o vendre a l’estranger per fer front a aquest impost.

Viure dia a dia, dilapidar tot el que guanyem, no pensar en ningú més, és una opció de vida, per suposat, però crec que castigar a aquelles famílies que pensen en la descendència, en el futur i que volen anar a més, és un error, en la línia de l’anterior Tripartit.

A la pràctica, vist com el govern des-protegeix el mercat immobiliari, atès que ha interessat especular i generar ingressos ràpids a una regulació i racionalització del mercat, i com es castiga constantment a la classe mitjana, caldrà començar a pensar en adquirir patrimoni fora de les nostres fronteres, o viure al dia a dia.

Impulsant la Economia Catalana des del Govern

És curiosa aquesta crisi, sembla que la dinàmica empresarial catalana no acaba d’engegar tot i els constants mesures per part dels nostres governants per dinamitzar la economia.

Cal potenciar el transport ferroviari per abaratir costos, ser més ecològics i evitar la saturació de les carreteres, per això, a pesar de no tenir les infraestructures necessàries pugem la benzina i els peatges per motivar els canvis en el transport de mercaderies.

Tothom sap que beure i fumar va contra la productivitat, al perdre temps de treball i multiplicar les malalties, per tant encertadament han pujat aquests impostos.

Si comprem vol dir que no estem treballant, que millor que pujar l’IVA per induir l’esperit al treball.

Si obliguem a tothom que viatgi en avió a passar per Madrid, generarem més activitat en aeroports, i per tant més ingressos i més estada del turisme, un altre mesura encertada.

La energia millor comprada fora que produir-la, així ens centrarem en la part productiva més elaborada, i per tant generarem més ingressos i tindrem més tecnologia.

Perquè invertir en I+D i en educació, potser no sabem copiar el que fan fora?

Els diners cal que estiguin en els Bancs, ja que és la seva activitat, i que la resta d’empreses es dediquin a alló que produeixen…

No cal defendre els nostres sectors industrials, agrícoles ni pesquers, en un mon globalitzat hi ha treball per qualsevol empresa competitiva.

Cal legislar més per encarir els sectors productius, a veure si es pensaran que estem a la Xina…

Si les empreses son l’indicador de la economia, centrem els esforços en millores els seus guanys, millor reduir personal, sous i prestacions.

Si volem una població sana, no motivem un abús dels serveis sanitaris, lo justet i pagant.

Millor anar sota mínims en les inversions públiques per potenciar la iniciativa privada.

Perquè asfixiar a empreses evitant morositats… i quin millor exemple que aplicar el principi de morositat entre les mateixes administracions públiques.

Si s’ha de rebaixar sous dels treballadors, millor que aquells que cobren grans sous no treballin.

Tot i això, alguna cosa devem estar fent malament, perquè la economia segueix sense arrancar, que farem ara???

Permissivitat en delictes de baixa intensitat

Hi ha una sèrie de delictes considerats de baixa intensitat que estan permesos actualment, tot i els danys que generen a les víctimes. Hi ha de tota mena, tant en zones urbanes com rurals.

Un exemple en zones urbanes son els graffitis, ratllades, pintades i trencadisses en metro, autobusos, portals dels edificis, murs i cotxes. Orinar en portals, colar-se al metro, el carterisme i llençar burilles, llaunes i escombraries al carrer son fets habituals que tots veiem habitualment, i que s’han multiplicat gràcies a les mal enteses polítiques d’esquerres.

Els insults, amenaces i agressions tampoc tenen la resposta adequada, un exemple son les modificacions fetes per defensar a professors i metges, o les que defensen la violència de gènere, totes aquestes iniciatives correctes però que deixen desprotegits a la resta de ciutadans de moltes agressions que passen diàriament, sense que cap mitjà de comunicació es faci reso.

Els atacs als agents de la autoritat tampoc tenen la resposta per part dels jutges que es mereixen. Una persona que falta el respecte a un policia, que no fara a un ciutadà? Quin nivell de violència s’ha de permetre en la nostre societat?  Tots sabem noms i cognoms dels violents i maleducats que viuen al nostre voltant, però no sempre tenim mecanismes de resposta.

Em pregunto quins interessos hi ha darrera els constants atacs als Mossos d’Esquadra, aquest tracte no el pateixen la resta de cossos policials a la resta de l’Estat. S’ha de tenir pot seny per qüestionar a aquells que se la juguen diàriament per garantir la nostre seguretat.

En zones rurals encara és pitjor. S’uneix a la poca vigilància la impossibilitat d’actuar. Si els propietaris d’un terreny troben a algú robant la collita, estris o fustes, tallant arbres i arrancant plantes, poca cosa poden fer, ni tant sols retindre’ls por poder denunciar-los. Un capítol per estudiar son els caçadors d’espàrrecs, entren en zones vallades, fins i tot els pots trobar a les portes de les masies, sense cap mena d’escrúpols. El pitjor cas que m’he trobat és el d’una família robant la collita als monjos budistes del Parc del Garraf a plena llum del dia, aprofitant que els monjos no fan denuncies.

Cal fer un clam a polítics, policies, societat i sobretot als jutges, per fer veure que la llibertat no té preu, però ha d’acabar on comencen els drets dels altres. Si no posem límits sols beneficiem a les males persones. Estem degenerant la nostre societat, començant pels fonaments. Les reformes educatives han empitjorat la educació i el civisme de les noves generacions.

Per no ser contundents amb els delinqüents, ho fem pagar a aquells que respecten als demés, a la societat, a la llei i al seu entorn, el que pot portar a un clima de crispació de conseqüències no desitjades, el que sempre és pitjor que les mesures justes adoptades a temps.