dissabte, 10 de desembre del 2011

Un viatge per Caldes, passant per Lourdes…


Hi ha gent que de les dificultats i problemes que passem al llarg de la vida maduren, es tornen més oberts amb les demés i entenen les dificultats que altres persones es proven en un moment determinat de la vida, d'altres que les dificultats els enfosqueixen l'ànima, viuen ressentits i només transmeten negativitat al seu entorn. Aquestes últimes persones generen un malviure a familiars, amics, veïns i en general tots els qui tenen un contacte amb ells. 

Aquests dies s'ha parlat a Caldes de Malavella de la violència de 
genere, però la pròpia classificació deixa fora a les víctimes d'altres tipus de violència. Parlo d'aquells, coneguts per tots, que en base a denunciar, amenaçar, increpar i desprestigiar troben certs moments de satisfacció al seu dolor en veure l'angoixa que generen al seu voltant. S'atribueixen com un èxit tot el mal que poden fer als demés, suposo que en compensació pel que han hagut de patir. 

Aixo convida a reflexionar, a pensar com interactuem en el nostre entorn, i quin tracte es mereixen la gent que ens envolta. Aquesta mena de persones no volen escoltar, ni lis interessa arribar a un consens, ni dialogar, sols volen imposar-se conscients que estan fent un dany als demés. Davant d'aquesta actitud, hi ha gent que es sent orgullosa si els segueix el corrent, i surten de la seva línia de foc, d'altres que corren a satisfer les seves exigències per evitar confrontacions, aquells que es senten indignats però eviten confrontacions ( ha estat el meu cas ), però potser es trobin algun dia algú que ja sigui per estar al seu nivell, o pel dany rebut, estigui disposat a lidiar amb tot això. Mestres tant, hem de patir una distorsió del que hauria de ser un ambient placi't, com la majoria dels Caldencs desitgem per viure. 

dijous, 8 de desembre del 2011

BIM desembre 2011 Caldes de Malavella


Comentaris al ‘Els partits opinen’ del Butlletí d’informació municipal de Caldes de Malavella de desembre 2011

CIU en un comunicat correcte, quasi institucional, parla de fer política constructiva, que bona falta fa, i en clara al·lusió a l’actitud de determinats partits que menyspreant els seus votants, al que representen i al joc democràtic en general, no paeixen els resultats que els han portat a la oposició. Agrair que hagin felicitat les festes nadalenques, l’únic partit que ha pensat en un tema de tanta repercussió per la majoria de nosaltres. Es troben a faltar comentaris sobre totes les accions de govern que estan duent a terme, un treball important que no ha de passar desapercebut.

El PIC centre el text a la creació a Caldes d’un Centre d’Atenció a les dones maltractades per un pressupost estimat de 10.000 € any. A aquestes alçades, ja no sorprèn la manera de fer números d’aquest partit. Al deute de 3.500.000 € que s’ha trobat CiU al consistori, a dia d’avui caldria afegir més d’un 1.000.000 € que hagués costat la nova biblioteca, més els costos de personal i manteniment, és a dir, que haguessin endeutat de manera important el consistori sense fer res per protegir les empreses de Caldes ni activar econòmica i turísticament el poble. Tornant al tema plantejat, és difícil de pensar que amb 10.000 € anuals pots donar assistència de psicòlegs i advocats. No diuen quants casos hi ha cada any a Caldes per justificar aquesta decisió, ni un informe policial per veure la problemàtica en conjunt del poble, com ara vandalisme, robatoris, amenaces, etc. per donar prioritat al que realment es mereix, en lloc de fer oportunisme polític aprofitant l’acte contra la violència de gènere. El cost per protegir víctimes i fer complir ordres d’allunyament tampoc el contemplen, i dubto de la seva capacitat per gestionar situacions delicades, sols s’ha de veure con cedien corrents a les demandes que la gent més conflictives del poble, per no haver d’afrontar situacions difícils.

ICV aporta un plantejament en línia amb la seva ideologia política, és cert que es puja la pressió tributària al poble, però la resposta que planteja de baixar sous a regidors i partides a partits polítics s’ha d’avaluar en números perquè sigui creïble en lloc d’una declaració de bones intencions. Sanejar les números del consistori pujant impostos és una solució que agreuja la situació de tots, potser sigui necessari però no desitjable, en qualsevol cas s’ha de donar un vot de confiança a l’actual govern perquè també intenten optimitzar serveis, abaixar costos i dinamitzar la economia de Caldes.

ERC fa un comunicat objectiu i lloable com a moderador, vista l’actitud d’altres partits en el Consistori. Ara be, dir que CiU actua des de la plaça veient-les passar, quan estan portant a terme una intensa acció de govern i corregint el dèficit financer del consistori sembla més en la línia que critiquen, que un comentari exposat amb fonament. Deixar anar afirmacions negatives buides de contingut és un recurs senzill però de poc nivell polític, en la línia d’un partit que tot i tenir simpaties pel seu nacionalisme, cada cop està més a la baixa en prestigi i en número de votants.

El PP parla de vergonya aliena pels comentaris de l’anterior BIM del PSC.  Seria millor que anessin en la línia de que no és un tema de política local, ara be, la transició a girat el cap per no tractar el tema de la dictadura, les víctimes del franquisme ni dels abusos d’un règim durant els 40 anys següents a la Guerra Civil, no li faltava raó al regidor del PSC. Respecte al tema econòmic, és cert que la gestió del tripartit ha estat nefasta, però cal recordar que el PP ha pres tota una serie d’accions en contra de l’economia catalana i de la seva identitat com a poble. Posem per exemple les inversions en infraestructures, les sentències contra l’Estatut, al model d’immersió lingüística, el corredor mediterrani, la aposta del PP per València i Saragossa en contra de les infraestructures a Catalunya, de les inversions a la fira de Madrid, de l’AVE, de aeroports i carreteres, del boicot als productes catalans, entre els temes més feixucs d’un llarg llistat complicat de relacionar.

El PSC parlant en política d’Estat, més que local, mostra la seva indignació pels resultats. No li falta raó, poca justificació té el suport a Rajoy, però aquí no té molt sentit ja que tant a Caldes com a Catalunya la força més votada a estat CiU, per tant els lectors que llegeixen el BIM son uns altres als qui fan al·lusió, i perquè els agradi o no la gestió de la crisi tant a Catalunya amb el tripartit com al Govern Central amb Zapatero ha estat deplorable, tot i venir acompanyada a més d’una crisi sense precedents a tot occident. Calia un canvi de govern, i per desgràcia, a Espanya sols podia ser el PP.