L’Estat de les infraestructures

Hem viscut anys d’un fort creixement econòmic, el que ha provocat que l’Estat Espanyol hagi invertit en infraestructures, posem alguns exemples:

-         Espanya té 15.000 kilòmetres d’autopistes i autovies, sols superats per Xina i Estats Units.

-         Tenim 49 aeroports (47 gestionats per Aena), el 80% deficitaris, Alemanya en té 18.

-         16 passatgers diaris en l’aeroport de Vitoria, i 21 en el d’Albacete. El de Ciudad Real està per tancar.

-         El port de Laredo va costar 64 milions d’euros, però està vuit.

-         AVE de Albacete té 16 passatgers al dia, Guadalajara 19, costen 18.000 € diaris cadascun. El de Requena (Valencia) té 50 al dia, i va costar  12 milions d’euros.

-         Antequera (Malaga) té una estació d’AVE, i s’està construint una segona.

A Catalunya en canvi, la inversió ha estat sota mínims, no podem parlar de carreteres, ni d’AVE, ni ports ni res que se li sembli. Autopistes cares plenes de peatges, i com no paguem prou, les omplen de radars. Transport ferroviari amb catenàries de la guerra civil, insuficient ja no sols per les mercaderies, sinó pel transport de la gent, els pobres que intenten anar al treball en tren han de patir contínuament retards per avaries i incidències varies. Els vols internacionals obliguen a enllaçar amb Madrid.

Rubalcaba serà millor que Rajoy? El més trist és tenir que escollir a nivell estatal entre dos presidents pèssimaments valorats ( Rajoy té una valoració de 4,6 vs 4,4 de Rubalcaba) que porten Espanya a la ruïna, i a Catalunya al tercer mon.

Eleccions generals: el vot dels catalans… catalans?

Estem davant unes noves eleccions. Gaudim d’una Democràcia que ens ha donat pau i qualitat de vida, però no ha eixugat la vergonya històrica dels qui han patit la dictura, ni es permet que els ciutadans disposem de la informació clara, objectiva i imparcial necessària per votar en una autèntica democràcia.

No obstant, hi ha prou dades sobre la taula per poder valorar la relació Estat – Catalunya, i com el PSC-PSOE i el PP utilitzen la confrontació amb Catalunya per treure redit electoral i finançar la resta de l’Estat a costa d’una pressió fiscal i una manca d’infraestructures que fan perillar ja no tant sols el nostre model competitiu i empresarial, sinó els serveis socials més bàsics pels catalans. A més, sembla difícil pensar que la gent hagi oblidat temes com l’Estatut, els arxius de Salamanca, l’atac al model de immersió lingüística, la pressió fiscal a Catalunya o l’allau d’inspeccions a empreses i particulars a Catalunya per part d’hisenda vs la resta de l’Estat, per citar temes que han sortit últimament als mitjans de comunicació, d’una llarga llista d’injustícies i menyspreu al poble català que ja es fa complicat de recordar i relacionar.

Davant tot això, i veien el gran nombre de votants socialistes, i del increment de votants del PP, un es pregunta, que ens passa als catalans? Històricament hem estat un País amb una forta repressió, sotmés per les armes, ple de traïdors i venuts, però tot i així es fa difícil d’entendre el gran nombre de vots als partits estatals. La única explicació coherent passa per la gran quantitat de gent de la resta de l’Estat que ha vingut a Catalunya per viure, i que no tenen cap sentiment cap a la nostre identitat com a catalans, però tot i així sembla estrany que visquen a Catalunya, estiguin d’acord en patir la situació actual.

La democràcia és llibertat de vot, però la llibertat implica responsabilitat, potser seria bo exigir responsabilitat a cadascú abans d’unes eleccions, i treure les màscares que el secret de vot facilita a molts. D’una vegada per totes s’hauria de definir si volem continuar dins Espanya, i en cas afirmatiu, les regles del joc per tenir un tracte de respecte i amb correspondència amb l’esforç que cada dia els treballadors i empresaris catalans fan per tirar endavant. Cal polítics valents per canalitzar el sentiment del 1.500.000 de persones que es van manifestar per l’Estatut, o per la majoria que vol un pacte fiscal, o per definir quin paper hem de tenir els catalans al mon, però sobretot cal trencar les regles de l’actual sistema polític, i exigir més seriositat, respecte i compromís.

SI en les PIMES

Moltes PIMES utilitzen ordinadors per portar la comptabilitat, facturació, fer els diversos documents, enviar correus electrònics i tenir pàgina web. Això de per sí ja és una fita a Girona, on el nivell d’empreses amb pàgines web és dels més baixos de l’Estat. Tot i així, està lluny del que hauria de ser una correcta informatització de la Empresa. Ja fa temps que el terme informàtica s’ha substituït per Sistemes d’Informació (SI), La gestió d’un SI implementat en el sistema informàtic de la empresa ha de tenir una seria de fites, que ens serveixen per valorar la seva qualitat:
- Avantatges competitives respecte la competència
- Reduir tràmits interns i externs - Captació de clientes
- Reduir temps de treball i complexitat dins l’empresa
- Reduir llocs de treball
- Erradicar o reduir l’ús de paper
- Evitar desplaçaments
- Simplificar els processos productius
- Facilitar la pressa de decisions empresarials
- Consolidar la imatge de l’Empresa
Un aspecte important és evitar que el Sistema Informàtic representi una càrrega de treball addicional, i que la entrada de dades es vegi duplicada. S’ha de dissenyar en funció del volum d’informació a tractar, la rapidesa que necessitem en obtenir les dades, la seguretat física i lògica necessària i s’ha de garantir l’accés a la informació a tots els actors implicats, però sols d’aquella informació necessària per les seves tasques, tot això fent un equilibri entre despesa, mitjans i resultats.
Per aquesta raó, totes les PIMES haurien de fer ús de Consultors Informàtics que, coneixent la realitat de la seva Empresa, facin d’interlocutors vàlids entre l’empresari i les empreses de serveis informàtics, moltes de les quals es limiten a proporcionar determinat software i vendre maquinari, sense fer un plantejament adient i sense tenir una temporalització delimitada i realista per a la seva implementació. Aquests preceptes son vàlids per qualsevol negoci. El primer pas es planificar quina informació és crítica pel nostre negoci, conèixer si la informació és interna, externa i com farem la gestió per obtenir, processar i utilitzar aquestes dades. Per exemple, suposem que tenim un programa de comptabilitat per presentar els impostos a hisenda, permet respondre a la rendibilitat per producte? al cost mínim de venta? si puc contractar un altre persona, ampliar el negoci o fer un altre inversió? Permet una adequada gestió d’impagats? Conciliar bancs? Si tinc una web, la troben els potencials clients? Està actualitzada? Poden fer gestions online? Està integrat el control de stock dels meus productes? Si faig un canvi de preus, apareix automàticament reflectit? Disposo de la informació important del meu sector? Disposo d’un històric de compres, trucades i comunicacions dels meus clients? La seguretat és un altre factor important, haig de tenir els recursos necessaris per evitar pèrdues d’informació, així com el robatori de dades.
El disseny d’un SI adequat al nostre negoci, en la majoria dels casos, no comporta una gran despesa econòmica, sols és necessari fer el correcte plantejament inicial, i el seguiment adequat per a la seva implementació i explotació. Curiosament, la majoria de petits empresaris estan disposats a contractar advocats i gestors, però parteixen del costum de no pagar per disposar de consultors informàtics. Pregunten a amics, a la botiga on compren l’ordinador, a qualsevol sense tenir clar de com s’hauria de planificar el seu negoci,
La informàtica és un dels camps amb més intrusisme professional, tothom és un entès, però a la pràctica les despeses i pèrdues d’oportunitat de les PIMES per una mala planificació del seu SI son desmesurades. La majoria d’empreses han de veure, desesperades, com la implantació d’un ERP o CRM multiplica per deu el cost inicial previst, no cobreix les expectatives i suposa una experiència traumàtica pel personal implicat. Ja per acabar, comentar que la planificació d’un SI és un bon exercici per dissenyar i revisar el funcionament del nostre negoci, els resultats esperats i d’establir els mecanismes de control necessaris.
Publicat en la revista AQUAE octubre 2011