Eleccions generals: el vot dels catalans… catalans?

Estem davant unes noves eleccions. Gaudim d’una Democràcia que ens ha donat pau i qualitat de vida, però no ha eixugat la vergonya històrica dels qui han patit la dictura, ni es permet que els ciutadans disposem de la informació clara, objectiva i imparcial necessària per votar en una autèntica democràcia.

No obstant, hi ha prou dades sobre la taula per poder valorar la relació Estat – Catalunya, i com el PSC-PSOE i el PP utilitzen la confrontació amb Catalunya per treure redit electoral i finançar la resta de l’Estat a costa d’una pressió fiscal i una manca d’infraestructures que fan perillar ja no tant sols el nostre model competitiu i empresarial, sinó els serveis socials més bàsics pels catalans. A més, sembla difícil pensar que la gent hagi oblidat temes com l’Estatut, els arxius de Salamanca, l’atac al model de immersió lingüística, la pressió fiscal a Catalunya o l’allau d’inspeccions a empreses i particulars a Catalunya per part d’hisenda vs la resta de l’Estat, per citar temes que han sortit últimament als mitjans de comunicació, d’una llarga llista d’injustícies i menyspreu al poble català que ja es fa complicat de recordar i relacionar.

Davant tot això, i veien el gran nombre de votants socialistes, i del increment de votants del PP, un es pregunta, que ens passa als catalans? Històricament hem estat un País amb una forta repressió, sotmés per les armes, ple de traïdors i venuts, però tot i així es fa difícil d’entendre el gran nombre de vots als partits estatals. La única explicació coherent passa per la gran quantitat de gent de la resta de l’Estat que ha vingut a Catalunya per viure, i que no tenen cap sentiment cap a la nostre identitat com a catalans, però tot i així sembla estrany que visquen a Catalunya, estiguin d’acord en patir la situació actual.

La democràcia és llibertat de vot, però la llibertat implica responsabilitat, potser seria bo exigir responsabilitat a cadascú abans d’unes eleccions, i treure les màscares que el secret de vot facilita a molts. D’una vegada per totes s’hauria de definir si volem continuar dins Espanya, i en cas afirmatiu, les regles del joc per tenir un tracte de respecte i amb correspondència amb l’esforç que cada dia els treballadors i empresaris catalans fan per tirar endavant. Cal polítics valents per canalitzar el sentiment del 1.500.000 de persones que es van manifestar per l’Estatut, o per la majoria que vol un pacte fiscal, o per definir quin paper hem de tenir els catalans al mon, però sobretot cal trencar les regles de l’actual sistema polític, i exigir més seriositat, respecte i compromís.