El manteniment del programari

El programari que instal·lem en la nostre Empresa definirà el que podem fer, el nostre model organitzatiu, les càrregues de treball del personal i les necessitats organitzatives.

Un dels aspectes menys valorats a l’hora d’escollir un programari és el manteniment que comportarà durant tot el període de vida d’explotació. Sí, repeteixo, el període de vida del programari que utilitzarem en l’Empresa. Un programari no dura tota per sempre, com tampoc ho fan la resta d’elements del sistema productiu, inclosos els treballadors.

Poques empreses preveuen el temps d’explotació del programari del seu SI, però el que és més greu, gairebé cap té control dels costos d’explotació del programari que estan utilitzant. El resultat, frustració i desesperació, mentre culpem a la informàtica d’allò que no sabem planificar.

Les constants exigències, canvis i desenvolupaments no contemplats inicialment en escollir un programari es junta amb les actualitzacions de noves versions ja siguin de millora en termes d’integració amb altres programaris, de seguretat lògica, d’adaptació de nous dispositius físics o per exigències alienes com canvis en les tributacions, en la legislació o temes puntuals com l’efecte 2000. Tothom calcula els costos d’adquirir un programari, però difícilment veiem previsions del seu manteniment, tot i ser molt superiors als de la implantació.

La manca de previsió en el manteniment del programari es tradueix en precipitació i caos en les exigències als programadors del SI, que ho tenen difícil per prioritzar les tasques segons les necessitats reals de l’Empresa, en un augment desproporcionat dels costos dels sistemes d’informació i en la pèrdua d’eficiència del SI i per tant de tota l’Empresa. Qui decideix les tasques, costos i recursos de totes les sol·licituds que arriben a informàtica?

Parlar de projectar procediments, prioritats, costos i temps de dedicació als diversos projectes de canvis del nostre SI és poc menys que ciència ficció. La situació és senzilla d’analitzar, per un costat està el que un SI hauria d’aportar segons les dimensions, tipologia d’empresa i model de negoci, respecte al que aporta realment, per un altre costat estan les precipitacions, com més caòtics, imprevistos i urgents son els requeriments als informàtics, més s’evidencia la manca de capacitat dels directius de l’Empresa i els procediments establerts, i per tant, la competitivitat de l’Empresa, a la que segur tard o d’hora li passarà factura.

Gerents i directius no saben dimensionar correctament les necessitats d’un departament d’informàtica al no disposar dels coneixements necessaris, i molts tècnics, amb precària formació, van fent el que poden, consolidant el seu treball a força de fer-se imprescindibles en el dia a dia, sense ningú que quantifiqui les fites assolides a mig i llar termini.

Els costos de sistemes mal plantejats són difícils de quantificar, i van des de pèrdua de competitivitat, dimensionament excessiu de plantilles, sobrecàrregues de treball per determinats llocs de treball i manca de resultats per a la correcta presa de decisions tant a Direcció com en l’àmbit interdepartamental.

Cada cop més imprevistos, més pressió, més projectes sense acabar i més caos… no parlo de tercers, si ets empresari preguntat si passaries una auditoria externa d’informàtica, si tens els resultats esperats i si la paraula informàtica l’associes a avantatges o maldecaps en el negoci.

Altres temes com el pagament per llicències, la propietat del programari, la integració amb altres sistemes, les necessitats de maquinari per la seva explotació, el rendiment, les caigudes de sistema o la vulnerabilitat haurien de ser altres variables importants per definir el programari de la nostra empresa. A la pràctica, la majoria escull en funció del programari de moda, el boca-orella d’algun conegut o d’aquells informàtics coneguts que parlen sense fer una anàlisi de l’Empresa. Conclusió, cal molta sort per funcionar de manera mediocre, mentre seguim sense organitzar correctament el nostre departament informàtic.

Publicat a la revista AQUAE febrero 2015
Caldes de Malavella

Entrevista a Enric López, cap dels monitors de golf del PGA Catalunya

L’Enric López ens convida a gaudir d’un esport com el golf que transmet valors, es pot practicar a qualsevol edat i fa que gaudim de l’entorn, un esport que l’ha captivat i del que té la sort de poder dedicar-se professionalment. Com ens comenta, el golf agrada gairebé a tothom, però tot i tenir aquí mateix el PGA Golf, és troba a faltar gent de Caldes de Malavella, sembla que la carretera ha estat una frontera difícil de creuar.

 Parla de la teva trajectòria

Em dic Enric López, tinc 35 anys, he nascut a Pals, de jove he practicat molts esports  com voleibol, futbol, equitació, balls de saló, i amb el que m’he quedat ha estat el golf. De petit em varen iniciar al golf fent de caddy d’un familiar a canvi de que m’ensenyessin a pintar. Als estius treballava al Club de Golf Empordà. Des del 2006 sóc professional com instructor, el 2009 vaig començar a competir professionalment, m’encarrego de l’escola del PGA des del 2010 tot i que vaig començar a treballar aquí el 2005.

Com és l’Escola

L’Escola té molts programes oberts, per nens tenim la fundació Sergio Garcia, el nostre jugador més conegut, a la que també ajudem a nens discapacitats. El golf no té edat, nens a partir dels 4 anys, i començar a competir els 7 anys, fins que físicament el cos aguanti. La majoria de gent practica per oci, per fer un esport. Hi ha un petit grup de joves que tenen nivell i es poden plantejar la pràctica professional. Som 3 monitors i una psicòloga que prepara mentalment la gent que competeix. El golf té la peculiaritat de que agrada a molta gent, el PGA Golf es un camp molt conegut amb un bon disseny, bons serveis i màrqueting. Be gent de pobles del voltant com Sils, Santa Coloma, Caldes de Malavella, Vidreres, gent de Girona o Barcelona o estrangers com Escandinaus, Francesos, Gal·lesos, Anglesos o Tailandesos. L’escola és un complement i un servei tant a la gent que hi viu com gent d’altres camps. Al resource hi ha de tot, gent que hi viu tot l’any pels avantatges i serveis com la seguretat 24 hores, gimnàs amb espà i d’altres beneficis, la possibilitat de practicar el golf, i d’una situació geogràfica privilegiada.

Té sortides professionals el golf?

El golf ofereix un ventall de possibilitats per treballar, manteniment, jardineria, manteniment de la gespa, recepció o encarregats del material, gent de recepció que donen preus, hores de sortida, reserves, hi ha la botiga, la restauració, oficines, les diverses direccions i gerència.

Segueix considerat un esport elitista?

El golf no és un esport elitista com havia estat abans, actualment està obert a tothom. Hi ha camps més econòmics que d’altres, el PGA Golf és una mica més car perquè és de 5 estrelles, però tot i així hi ha jubilats que vénen a jugar, i gent de tota mena, és com anar de restaurant, pots anar un cop al mes a un car, o anar cada dia.

Com veus aquest esport

El golf requereix elements com coordinació, flexibilitat, força, el moviment tècnic no és senzill, hi ha gent que en 3 o 4 mesos ja fan sortides al camp i en un any ja gaudeixen, i d’altres que lis costa més aprendre. Hi ha gent amb amputacions físiques o discapacitats que el practica. L’avantatge del golf és que proporciona molta educació, requereix constància i s’ha de dedicar temps, has d’haver rebut formació, has d’entrenar i tenir uns valors personals que hi ha molts esports que no proporcionen, per exemple, jo no apuntaré al meu fill a futbol per l’actitud que veig en l’esport i la gent que va als estadis. Aquí no es crida, no es parla malament, té la cultura de l’esforç i gaudim de l’entorn. L’inconvenient pot ser l’econòmic o la dedicació que requereix temps, clar que si t’agrada les dediques encantat.

Parla dels alumnes, quan s’inicien?

Recomano iniciar-se el més aviat possible.Dels 4 als 7 anys no és demana resultats als nens, es donen les bases perquè entenguin el joc i agafin el moviment necessari. Tenim 3 tipus d’alumnes, el més fidel que ve cada setmana, els qui venen irregularment, potser perquè treballen molt determinades èpoques de l’any i venen les altres, i després els visitants puntuals que agafen paquets de classes. Un dia normal poden passar unes 30 persones per l’escola, si bé fluctua molt per temporada, a l’estiu be molta més gent. Aquest any hem incorporat llums, el que permet fer classes quan es fa fosc.

Vols explicar alguna anècdota?

Hi ha moltes anècdotes a l’escola, ha vingut molta gent com presidents de paisos, actors coneguts i famosos com pilots de fórmula 1. Com anècdota la del senyor de més de 80 anys, un dia vaig veure que estava amagat intentant picar la bola amb el seu bastó, no ho feia malament. Com no tenia pals va decidir utilitzar el seu bastó, li vaig deixar uns pals i es va apuntar, va gaudir anys fins que ens va deixar. Em va fer gràcia veure’l jugar la primera vegada amb el seu bastó.

Com és la progressió normal d’un alumne?

Cap a les 30 hores de classe fan algun forat amb el professor, als 3 o 4 mesos poden iniciar el recorregut en el camp, un cop se lis explica el reglament.  A l’escola incorporem tecnologies com el FlightScope, que té un radar que calcula trajectòria i distància de la bola, i una càmera per analitzar el moviment i posició durant el llançament per analitzar la tècnica dels alumnes.

Com afecta la crisi?

La crisi afecta a tothom, més a la gent local que als clients que vénen de fora, però des d’aquí s’han buscat fórmules per apropar gent a l’esport com per exemple classes col·lectives per reduir el cost de la classe.

Des de l’escola del PGA Catalunya convidem a tots els caldencs a practicar l’esport, que aprofitin la jornada de portes obertes o que vinguin a preguntar, aquí pot venir tothom amb els nens, trobem a faltar més afluència de gent de Caldes.

 

Publicat a la revista AQUAE febrer 2015