Dídac López és cap informàtic de la UdG, president
de l’ATI (Associació de Tècnics Informàtics) d’Espanya, involucrat en el mon de
les universitats, militant d’ERC i veí de Caldes. Referent dins les TIC del
nostre país, és un exemple de directiu entregat a la seva vocació, amb una
visió entusiasta i innovadora.
Molta gent
a Caldes no et coneix. Com et presentes?
Sóc nascut a Barcelona i visc a Caldes de Malavella
des de l’any 2000. Casat amb dos fills de 2 i 6 anys. Em sento identificat amb
la meva professió, sóc creient de la informàtica, amb amor per la tecnologia,
especialment en la direcció de les noves tecnologies. La meva missió és
intentar compartir la tecnologia com un valor estratègic per a les
organitzacions.
Parla’ns del
teu treball
Nosaltres, com a servei informàtic de la UdG, tenim
responsabilitats en les aplicacions corporatives. Som com un petit poble ja que
gestionem 1.000 línies de telèfon, 400 de mòbil, 24 km de xarxa de fibra
òptica, i els nostres servidors. Treballem per a estudiants que acostumen a ser
joves i és la primera vegada que tenen contacte amb l’Administració pública de
manera independent. Quan algú parla de l’Administració acostuma a parlar de
tots els tòpics pejoratius. Nosaltres intentem explicar una història diferent.
Com totes les organitzacions grans, hi ha coses que funcionen bé i d’altres, no
tant.
També participo en diverses organitzacions,
especialment l’ATI de la qual sóc president. Va néixer l’any 1969 i la nostra
revista corporativa està contemplada com un compendi de l'evolució de la
informàtica a Espanya.
Què ens
expliques del moment actual en el treball?
Vaig col·laborar en un projecte de consorciament de
serveis per la es universitats amb el Departament d’Indústria i Energia i la
Direcció General d’Universitats.
Anem cap al CAU (Centre de Atenció d'Usuaris),
integrats en els Serveis tecnològics de la Generalitat. Tots els departaments
rebrem una gran transformació. Els informàtics tornem a inventar la nostra
feina cada 4 o 5 anys. Els usuaris han canviat radicalment: abans aixecaven la
mà perquè un informàtic anés a instal·lar alguna cosa i ara son autònoms i
independents, porten els seus propis dispositius a la feina, igual que porten
la cartera o la corbata. El que no canviarà en la nostra feina és l'aportació
de valor afegit, transformar les organitzacions perquè siguin més competitives
o innovadores.
Què penses
de la crisi?
Sóc optimista. Penso que en aquesta crisi molta
gent passarà coses molt desagradables. Més enllà de parlar del passat o
discutir si les prioritats actuals són les que haurien de ser o d’altres, la
realitat és que hem d’aprendre a viure amb els diners que tenim, no ens podem
permetre tenir coses duplicades ni personal agregat tant elevat. Tenim un gran
horitzó per optimitzar recursos i fer coses que aportin més valor als
ciutadans.
En las
darreres eleccions estaves en la llista d’ERC. En un moment com l’actual, què
penses de la participació en política?
Jo vaig començar a militar a ERC el 2001. Crec en
la societat civil, tots els ciutadans haurien d’apostar més per la política i
participar en la societat com ara en la comunitat de veïns. Molts d’aquells que
critiquen els polítics haurien de parlar i dir si tenen alternatives millors a
les d’aquelles persones que dediquen part del seu temps a governar. Tinc molt
de respecte per tots els que es presenten en una llista i tenen una acció de
govern en ajuntaments petits, on la gent sap qui són, on viuen, la seva
història familiar. És una pressió molt gran. Em vaig fer d’ERC convençut que el
millor per al país és la independència. Les coses són possibles en el moment
que ens creiem que són possibles. No patirem més dolor del que vivim
actualment, amb un 30% d’aturats. Cal un canvi d’aquesta magnitud.
Quins
sentiments religiosos tens?
Sóc creient, catòlic tradicionalista. Com la
majoria dels mediterranis, t’identifiques amb una religió, si bé de vegades
t’identifiques més amb uns costums que en el significat que representen. En les
civilitzacions occidentals la religió ha estat una forma d’organització
política molt difícil de despendre de l'organització del país.
Quin
missatge enviaries als joves en l’actual context de crisi?
Els recomano que no facin cas a ningú de la nostre
edat. Crec que enmig d’aquest crisi hi ha una esperança, malgrat les penúries
que està patint molta gent. Tenim un capital humà latent en la joventut que ha
accedit a bons nivells de formació, amb estudis superiors i que ha tastat el
que vol dir ser de classe mitjana acomodada. Molt probablement tornaran al
paradigma català de l'emprenedoria, que potser hem perdut en aquesta etapa
d’una certa bonança, malgrat que també hi ha una borsa de “ninis”. No hauríem
de malmetre aquestes generacions, hem d’oferir polítiques per facilitar
l'emprenedoria. No es tracta de donar subvencions sinó de no posar impediments.
Per muntar una empresa tot són dificultats. En els propers anys, la creació de
treball passa per la creació de micro-empreses. El tema de la indústria ens
l'hem carregada. Sols queda abaixar tant els salaris com per atraure indústria
que ha marxat a la Xina.
Que et
sembla si concloem parlant de viure a Caldes de Malavella?
Un poble és viu quan funciona una àrea comercial.
Caldes té coses molt interessants: una història que comencem a vendre, unes tradicions...
Veig algun veïnat molt allunyat de la realitat del nucli urbà i que no
s’identifica amb Caldes. Cal participar en el poble ja que les societats no es
formen únicament amb els governants. Tots hem de participar-hi, els ciutadans
han d’estar compromesos.
El meu avi era molt aficionat els coloms
missatgers. Explicava que un colom tornava al seu niu quan tenia un niu, és a
dir, neixes on neixes, però sents casa teva on has decidit en un moment donat
posar la teva família i puges els teus fills.
També m’agrada molt la història, Caldes connecta
amb el nostre entorn amb un passat com veiem en el Camp dels Ninots. Tenim uns
espais amb restes d’un passat volcànic i poques tesis doctorals he llegit sobre
aquest tema. Recordo la de la Montse Vehí de Caldes que em va fer descobrir que
visc enganxat a un volcà. Això explica els fenòmens del nostre voltant com les
aigües calentes.
Publicat a la revista AQUAE, setembre 2012
Entrades
