Limitació a 110 Km/h

Sembla una broma de mal gust. Tenim la majoria de les carreteres en obres, moltes de les quals paralitzades per la reducció en inversions. Les nostres autopistes son cares i les carreteres son insuficients per la cantitat de tràfic que es genera. Reduir la velocitat vol dir augmentar el temps dels desplaçaments i gastar més benzina, el cost de la qual puja tant sovint que ja ha deixat de ser noticia. Circular a 120 Km/h ja estava limitat a autopistes i en determinats moments, però calia seguir col•lapsant el transport, no fos cas que els professionals que hem de moure'ns pel país ens en sortíssim.

En el meu cas, posaré exemples de la darrera setmana.
-entrada a Barcelona per la Ronda de d'alt, retencions continues, més de 60 minuts de l'entrada de la ciutat al Vall d'Hebron.
-entrada a Barcelona per la A2, el col•lapse de sempre, hi ha sortides amb cues quilomètriques, que per ser diàries, no deixen de sorprendre, com ara l'enllaç a la Ronda de d'alt, a Cornellà, a Sant Boi, etc.
-trajecte de Barcelona a Girona per la A7, ens tenen més de 15 minuts aturats en l'autopista per obres.
-entrada a Lloret de Mar, més de 60 minuts aturats per creuar un carrer degut a les Carnestoltes, gràcies a la inestimable col•laboració de la policia local.

Segur que la llista es pot estendre molt més, i cadascú podria parlar de les seves pròpies vivències. No hi ha discussió en el fet de que gastem més benzina en un hora de cua ( a més de paciència i temps ), que reduint 10 km/h la velocitat en autopistes, moltes de les quals ja no permeten córrer en molts dels seus trajectes per raons varies (densitat de tràfic, peatges, obres,...).

Si l'estalvi energètic del país ha de produir-se per mesures com aquesta, no crec que guanyem res, al contrari, l'únic que aconseguim és constatar la mediocritat política del moment per afrontar els reptes de país.

39 + 1

En els moments difícils és quan més es manifesta la naturalesa humana. No és senzill fer costat als qui han sofert un cop dur. La meva dona i jo hem perdut el nostre fill en el moment del part, a les 39 setmanes i un dia de gestació. Vull manifestar el meu agraïment, admiració i respecte per tot l'equip de la Maternitat del Clinic, per la seva professionalitat, humanitat, entrega i coratge que han aconseguit salvar la meva dona, i ens permetrà en un futur pensar en un altre embaràs. Son molts els qui ens han ajudat, destacar al doctor Francesc Figueras, les doctores Montserrat Palacio i Olga Güell, així com tot el servei de la UCI, Urgències i de la segona planta, afegint metges i infermers de preclampsia, ginecologia, medicina interna, nefrologia i hemostàsia. En un moment tant dur, tinc el convenciment d'haver estat en les millors mans.

En la situació de crisi actual es parla de retallades en sous i mitjans, sols fer arribar a qui correspongui el missatge de que tots ens podem trobar en una situació com la que he viscut, i per tant es feina de tots garantir els recursos necessaris de les Unitats que fan de l'excel•lència la seva manera de treballar quotidiana, i de recompensar l'esforç i la qualitat humana de persones tant exemplars com les que treballen a la Maternitat del Clinic de Barcelona.