Un viatge per Caldes, passant per Lourdes…

Hi ha gent que de les dificultats i problemes que passem al llarg de la vida maduren, es tornen més oberts amb les demés i entenen les dificultats que altres persones es proven en un moment determinat de la vida, d'altres que les dificultats els enfosqueixen l'ànima, viuen ressentits i només transmeten negativitat al seu entorn. Aquestes últimes persones generen un malviure a familiars, amics, veïns i en general tots els qui tenen un contacte amb ells. 

Aquests dies s'ha parlat a Caldes de Malavella de la violència de genere, però la pròpia classificació deixa fora a les víctimes d'altres tipus de violència. Parlo d'aquells, coneguts per tots, que en base a denunciar, amenaçar, increpar i desprestigiar troben certs moments de satisfacció al seu dolor en veure l'angoixa que generen al seu voltant. S'atribueixen com un èxit tot el mal que poden fer als demés, suposo que en compensació pel que han hagut de patir. 

Aixo convida a reflexionar, a pensar com interactuem en el nostre entorn, i quin tracte es mereixen la gent que ens envolta. Aquesta mena de persones no volen escoltar, ni lis interessa arribar a un consens, ni dialogar, sols volen imposar-se conscients que estan fent un dany als demés. Davant d'aquesta actitud, hi ha gent que es sent orgullosa si els segueix el corrent, i surten de la seva línia de foc, d'altres que corren a satisfer les seves exigències per evitar confrontacions, aquells que es senten indignats però eviten confrontacions ( ha estat el meu cas ), però potser es trobin algun dia algú que ja sigui per estar al seu nivell, o pel dany rebut, estigui disposat a lidiar amb tot això. Mestres tant, hem de patir una distorsió del que hauria de ser un ambient placi't, com la majoria dels Caldencs desitgem per viure. 

BIM desembre 2011 Caldes de Malavella

Comentaris al ‘Els partits opinen’ del Butlletí d’informació municipal de Caldes de Malavella de desembre 2011

CIU en un comunicat correcte, quasi institucional, parla de fer política constructiva, que bona falta fa, i en clara al·lusió a l’actitud de determinats partits que menyspreant els seus votants, al que representen i al joc democràtic en general, no paeixen els resultats que els han portat a la oposició. Agrair que hagin felicitat les festes nadalenques, l’únic partit que ha pensat en un tema de tanta repercussió per la majoria de nosaltres. Es troben a faltar comentaris sobre totes les accions de govern que estan duent a terme, un treball important que no ha de passar desapercebut.

El PIC centre el text a la creació a Caldes d’un Centre d’Atenció a les dones maltractades per un pressupost estimat de 10.000 € any. A aquestes alçades, ja no sorprèn la manera de fer números d’aquest partit. Al deute de 3.500.000 € que s’ha trobat CiU al consistori, a dia d’avui caldria afegir més d’un 1.000.000 € que hagués costat la nova biblioteca, més els costos de personal i manteniment, és a dir, que haguessin endeutat de manera important el consistori sense fer res per protegir les empreses de Caldes ni activar econòmica i turísticament el poble. Tornant al tema plantejat, és difícil de pensar que amb 10.000 € anuals pots donar assistència de psicòlegs i advocats. No diuen quants casos hi ha cada any a Caldes per justificar aquesta decisió, ni un informe policial per veure la problemàtica en conjunt del poble, com ara vandalisme, robatoris, amenaces, etc. per donar prioritat al que realment es mereix, en lloc de fer oportunisme polític aprofitant l’acte contra la violència de gènere. El cost per protegir víctimes i fer complir ordres d’allunyament tampoc el contemplen, i dubto de la seva capacitat per gestionar situacions delicades, sols s’ha de veure con cedien corrents a les demandes que la gent més conflictives del poble, per no haver d’afrontar situacions difícils.

ICV aporta un plantejament en línia amb la seva ideologia política, és cert que es puja la pressió tributària al poble, però la resposta que planteja de baixar sous a regidors i partides a partits polítics s’ha d’avaluar en números perquè sigui creïble en lloc d’una declaració de bones intencions. Sanejar les números del consistori pujant impostos és una solució que agreuja la situació de tots, potser sigui necessari però no desitjable, en qualsevol cas s’ha de donar un vot de confiança a l’actual govern perquè també intenten optimitzar serveis, abaixar costos i dinamitzar la economia de Caldes.

ERC fa un comunicat objectiu i lloable com a moderador, vista l’actitud d’altres partits en el Consistori. Ara be, dir que CiU actua des de la plaça veient-les passar, quan estan portant a terme una intensa acció de govern i corregint el dèficit financer del consistori sembla més en la línia que critiquen, que un comentari exposat amb fonament. Deixar anar afirmacions negatives buides de contingut és un recurs senzill però de poc nivell polític, en la línia d’un partit que tot i tenir simpaties pel seu nacionalisme, cada cop està més a la baixa en prestigi i en número de votants.

El PP parla de vergonya aliena pels comentaris de l’anterior BIM del PSC.  Seria millor que anessin en la línia de que no és un tema de política local, ara be, la transició a girat el cap per no tractar el tema de la dictadura, les víctimes del franquisme ni dels abusos d’un règim durant els 40 anys següents a la Guerra Civil, no li faltava raó al regidor del PSC. Respecte al tema econòmic, és cert que la gestió del tripartit ha estat nefasta, però cal recordar que el PP ha pres tota una serie d’accions en contra de l’economia catalana i de la seva identitat com a poble. Posem per exemple les inversions en infraestructures, les sentències contra l’Estatut, al model d’immersió lingüística, el corredor mediterrani, la aposta del PP per València i Saragossa en contra de les infraestructures a Catalunya, de les inversions a la fira de Madrid, de l’AVE, de aeroports i carreteres, del boicot als productes catalans, entre els temes més feixucs d’un llarg llistat complicat de relacionar.

El PSC parlant en política d’Estat, més que local, mostra la seva indignació pels resultats. No li falta raó, poca justificació té el suport a Rajoy, però aquí no té molt sentit ja que tant a Caldes com a Catalunya la força més votada a estat CiU, per tant els lectors que llegeixen el BIM son uns altres als qui fan al·lusió, i perquè els agradi o no la gestió de la crisi tant a Catalunya amb el tripartit com al Govern Central amb Zapatero ha estat deplorable, tot i venir acompanyada a més d’una crisi sense precedents a tot occident. Calia un canvi de govern, i per desgràcia, a Espanya sols podia ser el PP. 

L’Estat de les infraestructures

Hem viscut anys d’un fort creixement econòmic, el que ha provocat que l’Estat Espanyol hagi invertit en infraestructures, posem alguns exemples:

-         Espanya té 15.000 kilòmetres d’autopistes i autovies, sols superats per Xina i Estats Units.

-         Tenim 49 aeroports (47 gestionats per Aena), el 80% deficitaris, Alemanya en té 18.

-         16 passatgers diaris en l’aeroport de Vitoria, i 21 en el d’Albacete. El de Ciudad Real està per tancar.

-         El port de Laredo va costar 64 milions d’euros, però està vuit.

-         AVE de Albacete té 16 passatgers al dia, Guadalajara 19, costen 18.000 € diaris cadascun. El de Requena (Valencia) té 50 al dia, i va costar  12 milions d’euros.

-         Antequera (Malaga) té una estació d’AVE, i s’està construint una segona.

A Catalunya en canvi, la inversió ha estat sota mínims, no podem parlar de carreteres, ni d’AVE, ni ports ni res que se li sembli. Autopistes cares plenes de peatges, i com no paguem prou, les omplen de radars. Transport ferroviari amb catenàries de la guerra civil, insuficient ja no sols per les mercaderies, sinó pel transport de la gent, els pobres que intenten anar al treball en tren han de patir contínuament retards per avaries i incidències varies. Els vols internacionals obliguen a enllaçar amb Madrid.

Rubalcaba serà millor que Rajoy? El més trist és tenir que escollir a nivell estatal entre dos presidents pèssimaments valorats ( Rajoy té una valoració de 4,6 vs 4,4 de Rubalcaba) que porten Espanya a la ruïna, i a Catalunya al tercer mon.

Eleccions generals: el vot dels catalans… catalans?

Estem davant unes noves eleccions. Gaudim d’una Democràcia que ens ha donat pau i qualitat de vida, però no ha eixugat la vergonya històrica dels qui han patit la dictura, ni es permet que els ciutadans disposem de la informació clara, objectiva i imparcial necessària per votar en una autèntica democràcia.

No obstant, hi ha prou dades sobre la taula per poder valorar la relació Estat – Catalunya, i com el PSC-PSOE i el PP utilitzen la confrontació amb Catalunya per treure redit electoral i finançar la resta de l’Estat a costa d’una pressió fiscal i una manca d’infraestructures que fan perillar ja no tant sols el nostre model competitiu i empresarial, sinó els serveis socials més bàsics pels catalans. A més, sembla difícil pensar que la gent hagi oblidat temes com l’Estatut, els arxius de Salamanca, l’atac al model de immersió lingüística, la pressió fiscal a Catalunya o l’allau d’inspeccions a empreses i particulars a Catalunya per part d’hisenda vs la resta de l’Estat, per citar temes que han sortit últimament als mitjans de comunicació, d’una llarga llista d’injustícies i menyspreu al poble català que ja es fa complicat de recordar i relacionar.

Davant tot això, i veien el gran nombre de votants socialistes, i del increment de votants del PP, un es pregunta, que ens passa als catalans? Històricament hem estat un País amb una forta repressió, sotmés per les armes, ple de traïdors i venuts, però tot i així es fa difícil d’entendre el gran nombre de vots als partits estatals. La única explicació coherent passa per la gran quantitat de gent de la resta de l’Estat que ha vingut a Catalunya per viure, i que no tenen cap sentiment cap a la nostre identitat com a catalans, però tot i així sembla estrany que visquen a Catalunya, estiguin d’acord en patir la situació actual.

La democràcia és llibertat de vot, però la llibertat implica responsabilitat, potser seria bo exigir responsabilitat a cadascú abans d’unes eleccions, i treure les màscares que el secret de vot facilita a molts. D’una vegada per totes s’hauria de definir si volem continuar dins Espanya, i en cas afirmatiu, les regles del joc per tenir un tracte de respecte i amb correspondència amb l’esforç que cada dia els treballadors i empresaris catalans fan per tirar endavant. Cal polítics valents per canalitzar el sentiment del 1.500.000 de persones que es van manifestar per l’Estatut, o per la majoria que vol un pacte fiscal, o per definir quin paper hem de tenir els catalans al mon, però sobretot cal trencar les regles de l’actual sistema polític, i exigir més seriositat, respecte i compromís.

SI en les PIMES

Moltes PIMES utilitzen ordinadors per portar la comptabilitat, facturació, fer els diversos documents, enviar correus electrònics i tenir pàgina web. Això de per sí ja és una fita a Girona, on el nivell d’empreses amb pàgines web és dels més baixos de l’Estat. Tot i així, està lluny del que hauria de ser una correcta informatització de la Empresa. Ja fa temps que el terme informàtica s’ha substituït per Sistemes d’Informació (SI), La gestió d’un SI implementat en el sistema informàtic de la empresa ha de tenir una seria de fites, que ens serveixen per valorar la seva qualitat:
- Avantatges competitives respecte la competència
- Reduir tràmits interns i externs - Captació de clientes
- Reduir temps de treball i complexitat dins l’empresa
- Reduir llocs de treball
- Erradicar o reduir l’ús de paper
- Evitar desplaçaments
- Simplificar els processos productius
- Facilitar la pressa de decisions empresarials
- Consolidar la imatge de l’Empresa
Un aspecte important és evitar que el Sistema Informàtic representi una càrrega de treball addicional, i que la entrada de dades es vegi duplicada. S’ha de dissenyar en funció del volum d’informació a tractar, la rapidesa que necessitem en obtenir les dades, la seguretat física i lògica necessària i s’ha de garantir l’accés a la informació a tots els actors implicats, però sols d’aquella informació necessària per les seves tasques, tot això fent un equilibri entre despesa, mitjans i resultats.
Per aquesta raó, totes les PIMES haurien de fer ús de Consultors Informàtics que, coneixent la realitat de la seva Empresa, facin d’interlocutors vàlids entre l’empresari i les empreses de serveis informàtics, moltes de les quals es limiten a proporcionar determinat software i vendre maquinari, sense fer un plantejament adient i sense tenir una temporalització delimitada i realista per a la seva implementació. Aquests preceptes son vàlids per qualsevol negoci. El primer pas es planificar quina informació és crítica pel nostre negoci, conèixer si la informació és interna, externa i com farem la gestió per obtenir, processar i utilitzar aquestes dades. Per exemple, suposem que tenim un programa de comptabilitat per presentar els impostos a hisenda, permet respondre a la rendibilitat per producte? al cost mínim de venta? si puc contractar un altre persona, ampliar el negoci o fer un altre inversió? Permet una adequada gestió d’impagats? Conciliar bancs? Si tinc una web, la troben els potencials clients? Està actualitzada? Poden fer gestions online? Està integrat el control de stock dels meus productes? Si faig un canvi de preus, apareix automàticament reflectit? Disposo de la informació important del meu sector? Disposo d’un històric de compres, trucades i comunicacions dels meus clients? La seguretat és un altre factor important, haig de tenir els recursos necessaris per evitar pèrdues d’informació, així com el robatori de dades.
El disseny d’un SI adequat al nostre negoci, en la majoria dels casos, no comporta una gran despesa econòmica, sols és necessari fer el correcte plantejament inicial, i el seguiment adequat per a la seva implementació i explotació. Curiosament, la majoria de petits empresaris estan disposats a contractar advocats i gestors, però parteixen del costum de no pagar per disposar de consultors informàtics. Pregunten a amics, a la botiga on compren l’ordinador, a qualsevol sense tenir clar de com s’hauria de planificar el seu negoci,
La informàtica és un dels camps amb més intrusisme professional, tothom és un entès, però a la pràctica les despeses i pèrdues d’oportunitat de les PIMES per una mala planificació del seu SI son desmesurades. La majoria d’empreses han de veure, desesperades, com la implantació d’un ERP o CRM multiplica per deu el cost inicial previst, no cobreix les expectatives i suposa una experiència traumàtica pel personal implicat. Ja per acabar, comentar que la planificació d’un SI és un bon exercici per dissenyar i revisar el funcionament del nostre negoci, els resultats esperats i d’establir els mecanismes de control necessaris.
Publicat en la revista AQUAE octubre 2011

CiU el fet diferencial

Cada partit té la seva filosofia, la seva identitat i la seva idiosincràsia, que el defineix i diferència, i que té molt a veure amb la manera d'actuar dels seus militants, sobretot quan parlem en clau local. CiU és un partit que es defineix per defensar a les persones, per treballar per el desenvolupament del País i per la defensa de la identitat catalana. Aquests objectius son, traduïts en àmbit local, les línies mestres de la política de l'actual consistori. En un context de crisi com l'actual, la gestió econòmica té una gran rellevància. S'han de retallar despeses amb el repte de donar resposta a les necessitats del poble, i principalment de les persones. El sentit comú en les inversions, la dinamització econòmica de Caldes de Malavella, la aposta per aquelles infraestructures que afavoreixen la qualitat de vida, i atendre a les necessitats de les persones son l'eix principal de l'equip de govern, així com del partit. Si afegim la defensa de la nostre identitat de País, ja teniu la clau de la filosofia de CiU. Ara proposo dedicar uns moments de reflexió perquè cadascú identifiqui les línies mestres de la resta de partits, i així entendre qui és qui, i el perquè dels posicionaments en la política de Caldes de Malavella.

Els partits de Caldes de Malavella opinen

Un altre butlletí d’informació municipal ens permet conèixer la opinió dels partits amb representació en la política municipal a Caldes de Malavella. CiU està treballant en un moment de crisi per corregir l’estat financer que ha trobat heretat del PIC, i en potenciar Caldes a nivell econòmic, turístic i d’infraestructures. Tot i el poc temps que porta l’actual equip de govern, ja veiem importants fites aconseguides, com ara la adjudicació de les obres per portar aigua del Pasteral, el canvi d’enllumenat al veïnat d’Israel o l’acord amb Repsol butà sobre els terrenys a l’entrada del poble. Han organitzat les festes locals de manera digne i rebaixant costos, com ha estat la 7ª fira de l’aigua. Davant tot això, la PIC parla de falta d’activitat, jo em pregunto com justifiquen els anys que han estat al capdavant de l’Ajuntament. A jutjar per les seves pròpies afirmacions, han estat força adormits. ICV es veu força reivindicatiu, llàstima de centri els seus esforços en l’ampliació d’una tanca perquè les pilotes no surtin fora el camp de Can Bernardí. ERC presenta una actitud constructiva, mirant d’aportar idees per millorar la situació com ara la moció contra el retorn dels imports a la bestreta de la participació en els tributs a l’Estat Espanyol, i a estat força actiu en defensa de la llengua. En general, segueixen les directrius nacionalistes del partit, però es troben a faltar iniciatives que demostrin un coneixement de les necessitats i les realitats locals. El PP segueix el seu trist camí en el consistori, amb una actitud que l’aïlla de la resta de forces polítiques. Tot i no governar, és l’eix de la majoria de les crítiques, no deixa de ser curiós. El PSC anuncia la creació de l’agrupació socialista a caldes. Al esmenar caldes en minúscules, no sé si fan referència a la poca importància que donen a Caldes, en qualsevol cas ha de ser complicat representar un Partit que es diu progressistes d’esquerres, i que a la pràctica, la seva política a representat un atac sense precedents a la classe treballadora, així com al poble català.

Entrevista a David Plana, Director Corporatiu del PGA de Caldes de Malavella

El PGA Catalunya Resort és una combinació d'un golf de primera categoria, un hotel reconegut internacionalment i d'una arquitectura contemporània. El club de golf es va fundar l’any 1999 i Meliá Golf Vichy Catalan va inaugurar l’hotel el 2006, David Plana és el Director Corporatiu del PGA. Va néixer a Fonteta, Girona, on viu actualment. És economista i va acabar la carrera a Oxford i te el PDD de l’IESE. Ha treballat a la consultora Arthur Andersen, en multinacionals de la sector distribució i automoció. Ha viscut a Barcelona, Anglaterra i Mèxic. Parla’ns dels inversionistes La participació del golf la composen tres empreses: Denis O’Brien en un 92,4% i Vichy Catalan 5% i RACC amb un 2,4% cadascun. La part immobiliària la té en un 100% de Denis O’Brien. L’hotel té la participació del Vichy Catalan en un 80%, de la PGA en un 15% i del RACC, en un 5%. Quin és el fet diferencial del PGA Catalunya Resort El projecte del PGA és atípic ja que no té socis sinó que s’ha plantejat com a negoci i a part del golf hem afegit l'oferta de restauració, la immobiliària, les botigues i els serveis. Un resort d’aquesta magnitud atrau molta gent d’Europa. Rebem 40.000 visites anuals, el 70% de les quals són estrangers. El mercat més important és el suec, seguit de l’anglès i del francès. Els nostres clients busquen bàsicament serveis. La diferència respecte altres indrets és que tenim serveis i persones tot l’any. Un altre tret diferencial és el camp de golf. El PGA és el segon camp d’Espanya, el 3r d'Europa continental i el 88è del món i això és important perquè hi ha jugadors que sols recorren els primers 100 camps. Pel que fa al projecte residencial, consta de 368 cases i se n'han venut 15 en mig any. Les constructores que contractem són catalanes però permetem que el client busqui el constructor que vulgui. En comprar una parcel•la, el propietari sempre podrà jugar al golf i utilitzar les instal•lacions. Quin personal teniu? Uns 30 treballadors són de Caldes però també n'hi ha de les comarques gironines i alguns estrangers. En total, 140 treballadors directes i uns 130 més contractats per obres. Parlem de la crisi i de la situació amb l’aeroport de Girona Veiem amb preocupació el tema de l’aeroport ja que un punt d’expansió eren les rutes de Ryanair. La crisi es nota més a Espanya i és aquí on perdem més clients i, per tant, hem d’anar més lluny a buscar-los. Quins projectes nous teniu previstos Tenim prevista una ampliació per la banda de Vilobí per fer-hi camps de futbol per estades de seleccions de futbol. Ja hem fet contactes amb diversos equips. Quina impressió té de Caldes de Malavella? Caldes té ingredients favorables com la proximitat de Barcelona i del mar. La N-II és una barrera física important que ens separa i fa que els clients basculin sobre l'aeroport, Lloret o Girona. Caldes necessita promoure més activament aspectes com l'aigua i ampliar l'oferta parlant, per exemple, del PGA. Un cop la gent viu en el Resort, s’interessa pel voltant. La promoció de Caldes ha de ser més visual perquè la gent vegi l’aigua, des de un punt de vista més comercial. En 10 o 15 anys, els clients han d’anar a comprar a la carnisseria de Caldes o al mercat i buscar els serveis al poble. Con veu la relació de Caldes de Malavella i el PGA en el futur? Al voltant del PGA es desenvoluparan serveis com jardineries, manteniment de la llar, neteja, mainaderes, botigues de vi, massatges, botigues especialitzades... Respecte a la promoció del PGA a Caldes, anem a les escoles per promoure el golf. Fa vint anys l’esquí era un esport elitista; al golf li falta fer aquest pas. Una partida dura unes 5 hores, t'hi passes tot el dia i això en justifica el cost. Hi ha gent de Caldes que creu que hi ha una barrera i que no es pot entrar al PGA i per trencar aquesta idea hem fet jornades de portes obertes. No obstant, els nostres principals esforços s’han centrat en promocions per a les empreses. Per: Oscar Planes i Rovira - Publicat a AQUAE revista de l'Ajuntament de Caldes de Malavella Nº35 Octubre 2011

Les retallades a Sanitat: gran error

Les actuals retallades a sanitat son un error, tant en concepció com en implementació. Primer de tot, els ajustos forçats per part del govern Central. no s'haurien d'acceptar per part d'un partit que defensa els nostres interessos com a catalans. - Estem ajustant més que qualsevol altre autonomia a l'Estat, fet incomprensible. -Es reconeix el deficit fiscal català, i en canvi entrem en el joc de l'Estat Espanyol, a canvi de fer un desgavell en les nostres infraestructures, teixit productiu, taxa d'atur, i fent un dany terrible a sectors com la Sanitat. - No podem parlar d'un democràcia sana, si la informació que es dona als ciutadans de tot l'Estat no és fiable, real i suficient per un judici de valors, ja que cas contrari estem en una manipulació de la gent, i per tant de vots i en conseqüència, de les eleccions. Em d'exigir claredat i objectivitat de les balances fiscals i de les partides pressupostaries de tot l'Estat per part del Govern Central. - Segons el Cercle Català de Negocis, el dèficit fiscal català és d'un 10,2% del PIB, no hauríem de fer retallades sinó exigir un altre repartiment més coherent i raonable per part de l'Estat Espanyol. Ara be, acceptant una situació transitòria fins arribar a una solució de finançament amb l'Estat Espanyol, i entenen que les retallades son obligatòries per no fer suspensió de pagaments del sector públic, les retallades no s'ha realitzat de manera acceptable. No hauríem de jugar amb el sou de treballadors, ni tancar llits i quiròfans dels principals hospitals, ja que això reverteix directament en la qualitat del nostre model sanitari. Valdria més recorrer al copagament, a fer pagar els fàrmacs als pacients que no estan ingressats en els hospitals, i en formar i inspeccionar els professionals sanitaris per justificar la despesa en tractaments i proves mèdiques. Es indignant veure com les coses s'han fet amb els peus, tots els hospitals del nostre territori han estat fets nous o ampliats i remodelats. S'han fet inversions milionàries, en lloc de garantir el finançament del nostre model sanitari en temps de crisi com l'actual, i s'ha permès un endeutament insostenible, tot sense demanar responsabilitats penals a un sol polític del nostre País. Aplaudir la negativa a pujar impostor de l'actual govern. En l'actual situació de precarietat per part de l'empresa privada, i de la difícil situació econòmica de la majoria dels catalans, sols faltaria més pressió tributaria. És una vergonya que els anomenats partits d'esquerres, que ens han portat a una situació de fallida, segueixin implorant una pujada d'impostos, enlloc d'un equilibri pressupostari més just per Catalunya.

El meu inici a AQUAE

AQUAE és la revista municipal de Caldes de Malavella. A partir d’aquest estiu formo part del nou Consell de redacció, que també el composen Salvador Balliu, Mercè Rosell, Albert Torrent, Xavier Amores, Feluca Díaz, Anna Macias, Eduard Rodríguez i Carme Duran. També m’encarregaré de la secció d’Economia, on entrevistaré a Empresaris, Directius i Emprenedors de Caldes de Malavella, i de la secció TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), que tractarà de divulgació de noves tecnologies. El proper número, que sortirà aquest octubre, ja tindrà implementades totes dues seccions.

Recollida del Títol d'ETIG

Avui he recollit el títol oficial d'Enginyer Tècnic en Informàtica de Gestió a la seu de la UOC, una fita que premia l'esforç d'anys estudiant i treballant, i una aposta personal per aconseguir la titulació universitària a nivell informàtic després d'anys de dedicació professional, hagen treballat com a professor d'informàtica, programador, analista, cap de projectes i Director informàtic. És molt sacrificat compaginar estudis i treball, en una professió com la informàtica que sempre obliga a més a un esforç suplementari per estar al dia, però el temps passa i els somnis es materialitzen. Agrair a la UOC el seu fantàstic sistema d'ensenyament a distància, la dedicació del professorat, tutors i la resta de la organització. Ha estat una etapa amb molts bons records, en la que he pogut contribuir activament com a representant dels estudiants en la Comissió de Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions, la Comissió del Campus, la Comissió de seu de Salt i com a Representant InterUniversitari, el que m'ha permès aportar iniciatives per ajudar a desenvolupar la Universitat, conèixer molta gent i tenir moltes vivències enriquidores. Agrair a tots la seva col•laboració.

7e fira de l'aigua

Aquest cap de setmana es celebra la 7ª fira de l'aigua a Caldes de Malavella. Un cap de setmana festiu ple d'activitats, com visites als balnearis, carpes de tota mena, exposició de cotxes vetustos, sardanes, jocs per infants, exposicions, teatre, ... A CiU participem de la festa, i hem instal·lat una carpa, obsequiant amb caramels i globus als assistents, tot aprofitant per contrastar opinions amb la gent

i gaudir de la festa.

La PIC justifica políticament perdre 250.000 €

Si fas alguna cosa malament, quan més en parlis pitjor, li dons més força i la situes en el centre del debat. Això és justament el contrari del que fa la PIC a Caldes de Malavella. En l’últim butlletí d’informació municipal de Caldes de Malavella segueixen insistint en el tema dels 270.000 € de factures pendents de pagament que no estaven comptabilitzats, però aquesta vegada, sota engany i distorsió. Diuen que d’un pressupost de 4.000.000 € deure 270.000 € no és tant important, però això no és el que CiU va denunciar, sinó el fet que NO s’haguessin comptabilitzat. Deixar de fer seguiment de tants diners no és senyal, precisament, de bona gestió per part del PIC, com tampoc ho és intentar menysprear aquesta quantitat de diners. També parlen de que no s’ha de mostrar opinions en el butlletí municipal, i no obstant, es permeten parlar de inexperiència, mala fe i ignorància a CiU per manifestar una situació objectiva, constatable, com ara l’estat econòmic del consistori que han heretat per part de la PIC. Si la PIC creu que no s’han de mostrar opinions, es podrien estalviar tots aquests comentaris, que sols demostren ressentiment per haver perdut les eleccions municipals, sense aportar res de positiu.

Sentiment de País

Catalunya sempre ha tingut enemics, detractors, crítics, gent que pel fet de tenir un sentiment de País i una llengua pròpia, ens veu amb antipatia i no comprèn, ni volen, res de la nostre realitat. Això sempre ha estat alimentat per un govern centralista, que mai a volgut defensar una realitat multinacional a l'Estat Espanyol, potser perquè com a conquistadors, segueixen sense voler acceptar cap dret als catalans, donen per fet que hem de sentir, parlar, entendre i educar-nos baix el model imposat, dret que van conquerir per les armes. El trist és l'oportunisme d'uns quants, que anomenant-se catalans, reneguen del que son a canvi d'aconseguir fer-se més graciosos a la resta de l'Estat, o per pròpia conveniència. Els catalans, en general, sempre hem estat tous amb la defensa de la nostre llengua, cultura i costums, i encara més en el tracte als traïdors, botiflers i apàtrides, que sempre surten com exaltats cada cop que reivindiquem el nostre dret a viure segons les nostres costums i sentiments. En aquest context, aplaudir la reacció de la meva mare en l'entrevista que han publicat a e-noticies ( http://societat.e-noticies.cat/anglada-es-un-provocador-56495.html# ). La meva mare sempre ha defensat la nostre identitat, fet que ha viscut amb intensitat.

Made in USA

Fa temps el 'Made in USA' apareixia per tot arreu. Per alguna raó que desconec, els Estadunidencs un bon dia van decidir pujar de categoria i anomenar-se Americans. Si us fixeu, en la majoria de les pel·lícules, notícies, publicacions, anuncis… s’anomenan Americans, proclamant-se en abanderats del continent per sobre de canadencs, i de tots els paÍsos de centre i sud amèrica. Quin serà el següent pas? Sembla pel tractament de la TV americana, cinema i d’altres mitjans, que Amèrica (la seva Amèrica) és el lider del món, molt per damunt de la resta de mortals, i es proclamen en salvadors de qualsevol catàstrofe i perill que pugui assolar la humanitat. Per molts americans, la resta de mortals vivim al tercer món, privats de tot allò que significa modernitat. Una part de raó tenen, a nivell tecnològic i militar estan per sobre de la resta de països, es cert, però no per això és acceptable la conjunció de manipulació i ignorància que s’observa en la major part de la societat dels Estats Units d’Amèrica.

Conan el Barbar, la pel·lícula

Si esteu pensant en anar a veure l’estrena de Conan del Barbar i teniu algun altre opció en ment, deixeu-ho córrer per més endavant. El millor de la pel·lícula és el començament, quan el nen i el pare estan al poblat, sembla que aquest nen compren millor el personatge que Jason Momoa, actor que interpreta Conan, amb una interpretació més pròpia de El príncipe de Persia que d’un guerrer cimmeria. Ron Perlman, que fa de pare, és un consagrat actor, caracterítza be el seu paper però no aconsegueix donar qualitat a la pel·lícula. Stephen Lang i Rose McGowan fan al paper de malvats i son el pitjor de la pel·lícula. Stephen Lang porta armes que no es corresponen amb la època, el que ja és un clàssic de les últimes pel•lículas d’acció americanes, i sembla que interpreti el paper de sacerdot en La Momia. Rose McGowan interpreta un paper entre Dune, Freddie Cruger i Excalibur, amb recursos ja vistos i fora de context. Respecte a la heroína Rachel Nichols, interpreta un paper infumable, és una sacerdotessa pura que s’en va al llit amb Conan a la primera de canvi, que a més és guerrera i que no s’immuta per l’assassinat ni del seu pare i de la majoria del seu poble. El diàleg, argument i música molt mediocres. El paisatge i la realització, el millor de la pel·lícula. En resum, molt lluny del clàssic Conan interpretat per Arnold Schwartzenegger. Per cert, no us deixeu estafar, passeu de veure Conan en 3D, vaig pagar molt més per l’entrada, i apenes hi ha escenes en 3D, i les que ho son, estan lluny de produir cap sensació com les que estem acostumats al visionar en tres dimensions.

Últim Ple Municipal a Caldes de Malavella

En l'últim Ple Municipal de Caldes de Malavella celebrat el 30 de juny del 2.011 hem vist allò que ja sabíem, CiU i PSC fent una política constructiva, mentre que la PIC no ha acceptat la seva derrota electoral, i ho demostra fent una oposició infantil i rabiosa, votant en contra de tot al marge de l'ideari polític i els interessos que representa, fent un trist favor a la gent que els hi ha donat confiança amb el seu vot.

ICV ho diu molt clar, predominen els orgulls ferits i els colors de logotips més que la responsabilitat que hauria d'assumir un regidor en acceptar el càrrec. És humà sentir-se decebut amb un resultat, i tenir el desig revengista, però cas de tenir aquest sentiment, millor seguir l'exemple de ERC i deixar el càrrec, tot el poble ho agraïra. El missatge d'ERC després del Ple és coherent i cal aplaudir el seny polític mostrat després d'uns resultats que es poden considerar un dur càstig fruït més de la dinàmica del Partit a nivell del País de que la política local.

Sobre el PP que podem dir, aprofiten el tenir representació a l'Ajuntament per primera vegada per mostrar rancúnies i frustracions. Es senten enganyats per Salvador Balliu, diuen, perquè no se'ls va donar cap regidoria. Políticament tenen una visió diferent a nivell local, a nivell de País val més no fer comentaris, però tot i així pensaven que fent el teatre després de les eleccions abraçant als guanyadors ja entrarien al govern. Fins aquí sols mostren la seva falta de maduresa política i la seva individual concepció de la realitat. No és estrany veient a les seves files els personatges més problemàtics de Caldes, gent que considera que convivència vol dir denunciar a mig poble i que faltar al respecte és mostrar la seva opinió.

Els impostos dels Ajuntaments

Algú s’ha fet la reflexió del que paguem de l’IBI? Els Ajuntaments donen un valor del sòl, de construcció i cadastral molt per sota del real, amb això garanteixen en cas d’embargament, declaració de zona catastròfica o expropiació pagar un valor molt més baix del preu de mercat. Si tot i així no recapten suficient, la solució es ben senzilla, pujar impostos. Així doncs, si algú acaba de comprar un habitatge, posem de 250.000€, el valor cadastral no pujarà de 30.000€, el valor de la construcció encara serà menys, i el del sòl potser no arribi als 6.000€. Penso que seria molt més honest valorar segons preu de mercat, i abaixar impostos per no pujar les tributacions.

Després tenim temes com les escombraries, molts ajuntaments han augmentat aquest impost per fer front a d’altres despeses. La baixada d’ingressos per la crisi de la construcció, i posteriorment la crisi a tots nivells que estem visquen, complica el finançament dels Ajuntaments, i més veient que cap d’ells ha previst tenir una dotació financera per fer front als pagaments en temps de crisi.

Aquí arribem a un tema escabrós, al ser una gestió pública, es poden permetre gastar, sense responsabilitzar-se de les conseqüències ni la viabilitat econòmica dels deutes. El que no passa a nivell particular ni empresarial, ho hem d’assumir a nivell públic. Cap mandatari té avals personals, ni cap mena de responsabilitat per la gestió econòmica realitzada ni pel nivell d’endeutament que deixa rere el seu mandat. Això deixa la porta oberta a fer polítiques per beneficis personals o amiguismes, a fer infraestructures electoralistes però inviables, i al maquillatge de les finances per sortir airós davant les següents eleccions.

Penso que tots hauríem de reflexionar i proposar altres maneres de fer política.

Les ermites de Caldes de Malavella.

Caldes de Malavella té molts atractius. El primer que ve al cap son el balneari Vichy Catalan i el balneari Prats. Per gent més elitista, el fantàstic complexe de golf, amb unes instal·lacions de nivell per uns quants privilegiats. Aquells amants a la nostre geografia i a fer excursions, segurament coneixeran el nucli del poble, amb les termes romanes, l'església i la rambla com elements destacats. No podem oblidar el camp dels ninots, amb restes prehistòriques. Però val la pena dedicar uns dies a fer senderisme i descobrir les ermites que estan disseminades pel municipi. Eclipsades pels elements mencionats anteriorment, les ermites no son tan conegudes, ni un reclam turístic important, però val la pena gaudir de l'entorn i descobrir aquest patrimoni tant proper, i que diu tant d'una etapa de la nostre història.

Jo també soc un indignat !

Com la majoria de la població, també em sento indignat. La sentència de l'Estatut, la congelació del fons de competitivitat, les crítiques del Tripartit, el menyspreu per part de l'Estat a la realitat catalana, sentències com l'ús del castellà a les escoles, la manca d'inversió en infraestructures, la NO publicació de les balances fiscals, el traspàs de rodalies, els ajuts a bancs i caixes vs empreses i particulars, el tracte del català en Justícia, la censura de TV3 a Valencia, el retard en la jubilació, la baixada de sous i de condicions laborals, les prohibicions a les seleccions catalanes, els peatges, tenir que pagar per aparcar a tot Barcelona, el nivell d’impostos que paguem els catalans, els boicots als productes catalans, els sindicats venuts al PSC/PSOE, la persecució amb radars als conductors en carreteres que fan llàstima, el incivisme (grafits, robatoris, brutícia, importació de mendics de tota Europa, reincidència), la inseguretat de la gent del camp, i per l’estimació que la majoria de catalans tenim al Barça, de Mourinho i la premsa mediàtica madridista, ...

A nivell d'Espanya, l'actitud dels dos partits majoritaris, el desastre de model econòmic, la pèrdua del teixit industrial, les sentències judicials, la politització de la justícia, la implantació de l’AVE, els arxius de Salamanca que no tornen, el tracte a les víctimes del Franquisme.

A nivell Europeu, la manca de polítiques socials, del model econòmic de la CEE, de la manca de suport a la llengua catalana, la immigració descontrolada, la supeditació als EEUU en temes militars...

Penso que el suport de la població als indignats no ve pel que reivindiquen, qui son ni el que representen, sinó pel sentiment que tots, per una raó o altre, anem arrossegant en una situació complicada com la que travessa el País.

En algun moment s'haurà de tornar a definir la relació dels catalans dins Espanya, o be pensar en altres alternatives. Tampoc estaria de més pensar en un canvi en el model polític actual exigint que siguin més respectuosos, resolutius i seriosos, sobretot a nivell Estatal.

Com va tot ara mateix, no podem pensar en el Concert econòmic, de fet ni tant sols podem pensar en rebre el que ens pertoca, que sempre es menys del que aportem. Tot un repte pel govern de CiU, que han de començar a pensar cap a on portar el País en un moment decisiu pel nostre futur.

Les crítiques a Felip Puig? Penso que ni son fonamentades, ni certes, ni justes, ni és el que toca. Sols defineix el tipus de personal que ha fet les acampades a Plaça Catalunya, recolzat per unes esquerres que a més de ser un desastre pel País durant el temps que han governat, estan rabioses pel castic que han patit a les eleccions.

Carretera del cementiri a Caldes de Malavella

L'actual Ajuntament de Caldes de Malavella, dirigit pel PIC (Partit Independent de Caldes), que tot sigui dit té els dies comptats, ja que CiU ha guanyat les municipals, va modificar la carretera que porta al cementiri, per fer una via de bicicletes i vianants, convertint l'esmentada carretera en un perill per a tothom. Un camí estret de dues direccions pels vehicles, amb corbes i canvis de rasants, obliga als cotxes a invadir la zona protegida per bicicletes i vianants, ja que és impossible que puguin passar dos cotxes en direcció contraria sense efectuar aquesta maniobra. A més dels ensurts que patim els qui ens aventurem a fer el recorregut caminant, cal pregar per no tenir que lamentar una previsible tragèdia en qualsevol moment.

Crònica del Debat a 6: Municipals 2011 Caldes de Malavella

La oposició més ferma la va encapçalar Salvador Balliu, alcaldable de CiU, fent propostes concretes, amb 10 punts bàsics com a eix d'actuació , i en contra del projecte de la nova biblioteca, l'endeutament de l'Ajuntament, l'emplaçament del nou camp de futbol o la impossibilitat de finalitzar el Pla General durant 4 anys, aquest darrer punt bàsic pels interessos del poble i que impedeix, entre d'altres, la edificació de la nova escola.

El cap del PIC Joan Colomer, eix de les crítiques, no va ser capaç de justificar ni la acció de govern ni la seva pròpia gestió, quan el van acusar de perdre factures de proveïdors per 240.000€ i de pagar d'altres dues vegades. El Pla General, el nivell d'endeutament assolit de l'Ajuntament, el camp de futbol, l'enllumenat, l'augment de funcionaris, la selecció de proveïdors a dit, l'adjudicació d'obres sense sortir a Concurs o la manca d'Arranjament de la Riera en un poble que vol potenciar el turisme son els principals temes que van desbordar i desacreditar l'actual batlle.

El cap d'ERC Xavier Tresserras, amb un projecte pel poble i unes crítiques al PIC sorprenentment coincidents amb CiU, va ser junt amb Salvador Balliu el contertulià millor lliurat del debat. Va insistir en el tema de l'endeutament, el fi-asc del canvi d'enllumenat, el camp de futbol, la política de l'aigua o la pèrdua de potencials subvencions, i va recordar que els principals projectes finalitzats del PIC van ser projectats amb anterioritat.

Els caps del PSC José Fernández i IU Victoriano Ramos es van desqualificar com alcaldables al desconèixer el català, llengua vehicular i històrica de la vila. És evident que tothom pot expressar-se lliurament en català o castellà, però desmereix un representant del poble que no pugui expressar-se en qualsevol de les dues llengües. A més, no tenien clar conceptes de base com la diferència entre urbanització o barri. Amb un nivell cultural baix, si més no centraven els seus debats en demanar coherència de gestió donada la situació de crisi actual, criticant principalment el cost de 2.200.000€ de la nova biblioteca o el cost del rescat de les urbanitzacions per part dels propietaris.

La cap del PP Elisabeth Mesa va fer un discurs sorprenentment comunista, sense contingut i demostrant un desconeixement de la realitat de Caldes. Ovacionada en certes ocasions per un grup de joves afins, no va saber estar a l'alçada d'un debat força previsible. Propostes com voler una caseta de la Creu Roja a Caldes demostren el desconeixement en l'àmbit de la atenció sanitària. Es va centrar en l'experiència personal al viure en una urbanització i com estudiant, reclamant més beques, sense consciència de l'abast de la figura d'un alcaldable ni del postulat polític de les sigles que representa.

Ni Mailboxes ni UPS en enviaments internacionals.

Vaig contractar a Mailboxes l’empaquetat i enviament a Espanya d’uns quadres des de la República Dominicana. Tots els quadres van arribar malmesos, especialment els marcs dels mateixos. Mailboxes va contractar l’enviament a UPS, qui no s’ha responsabilitzat del deteriorament dels quadres, adduint que estaven mal embalats, el que contradiu Mailboxes i jo puc corroborar. Així doncs, tinc que patir el deteriorament dels quadres sense poder fer res, ja que cap de les dues companyies vol fer-se càrrec dels desperfectes. Conclusió, no contracteu cap enviament internacional a UPS, ja que a més de destralers, no es fan càrrec dels desperfectes, ni a Mailboxes, perquè no defensa als seus clients.

Abaixar IRPF

Tot el que sigui abaixar la pressió fiscal dels catalans i equiparar el que paguem d'impostos a la resta de l'Estat s'ha d'aplaudir. Durant massa temps s'han solucionat els problemes de finançament augmentant els impostos als catalans, això comporta menys competitivitat, pitjor qualitat de vida pels catalans, i que la gent amb recursos marxin o no tributin a Catalunya. Escoltar determinats polítics mediocres i hipòcrites, que dictaminen polítiques ruïnoses com les que hem patit els darrers anys, argumentar que no es poden rebaixar impostos i fer retallades, sols posa de manifest la seva incapacitat per dictaminar polítiques econòmiques. El Govern ha de donar confiança, afavorir la inversió i dinamitzar la economia. Ara a més tocaria invertir, tant a nivell del Govern com de l'Estat Espanyol, en la industrialització i el teixit productiu per crear llocs de treball i créixer econòmicament, ja que si hem de viure sols de turisme i serveis, el refredament de l'economia serà inevitable i les retallades actuals sols seran el pròleg del que ens vindrà a sobre.

Retallades en general

Sembla que últimament sols es parla de retallades. Quan hi ha una situació econòmica desastrosa com l'actual potser sí que es necessari aplicar retallades per evitar una suspensió de pagaments de l'Administració, però el Govern també té l'obligació de dinamitzar la economia. El problema és que la Generalitat no té gairebé eines, ja que la majoria de decisions depenen del Govern Central, qui a més, cada cop té menys marge de maniobra ja que hi ha polítiques dictaminades a nivell europeu.

Molt es parla de la bombolla immobiliària i molt poc de com s'ha deixat perdre la indústria, la manca d'inversió en I+D, la lliure obertura a productes fabricats a tercers països que son una competència deslleial i les conseqüències de les privatitzacions i vendes a l'estranyer de les companyies espanyoles viables econòmicament, i en molts casos, construïdes amb les nostres impostos.

Permetre que les empreses occidentals portin la industria a països asiàtics, no posar aranzels a les importacions a la CEE sabent que aquí exigim despeses de fabricació com ara en sous, impostos, preservació del medi ambient, etc. és regalar el nostre coneixement i teixit productiu a tercers, el que es tradueix a mig i llarg termini en atur, pèrdua de competitivitat, impossibilitat d'investigació i de formació, ja que difícilment es formaran professionals per professions sense sortida laboral.

Esperem que aquesta crisi serveixi als polítics per reflexionar sobre l'importància de defensar la economia del País, i a tos plegats per exigir un pacte d'Estat a llarg termini dels temes que han de garantir el nostre futur. Si sols ens basem en decisions a quatre anys vista per guanyar eleccions i beneficiar als nostres amics de partit sols aconseguirem la ruïna, com a mostre la situació que estem visquen.

Retallades en la Sanitat

Potser necessàries, però no es pot amagar que les retallades suposaran un greu perjudici al nivell de vida dels catalans. Hi ha resultats que son difícils de quantificar, però si retallen en medicina preventiva, si no equipem els nostres hospitals amb la tecnologia adient i si els professionals veuen retallades les seves expectatives el resultat és una assistència sanitària deficient, que a més pot posar en perill el prestigi assolit i el futur de la nostre assistència sanitària.

Potser sigui resultat de la crisi, però la gestió de l'anterior govern no té sentit. Tots els hospitals han estat reformats, s'han obert hospitals nous, és a dir, s'ha substituït la qualitat que be donada pels professionals i la tecnologia per totxos. Una planificació en l'obertura d'hospitals i en les reformes dels centres existents ben executada, hauria d'haver evitat la situació actual.

Obligar a totes les Unitats dels hospitals a retallar despesa tampoc sembla una decisió coherent, atès que per la seva especialització, assistència i importància no totes s'haurien de veure afectades per les retallades. Crec que abans de retallar el pressupost d'algunes unitats, seria millor prendre altes mesures com no finançar els medicaments disposats fora dels hospitals, el copagament dels serveis d'urgències i reclamar a l'Estat el cost dels tractaments oferts a la gent d'altres autonomies que venen aquí per assistència sanitària.

Limitació a 110 Km/h

Sembla una broma de mal gust. Tenim la majoria de les carreteres en obres, moltes de les quals paralitzades per la reducció en inversions. Les nostres autopistes son cares i les carreteres son insuficients per la cantitat de tràfic que es genera. Reduir la velocitat vol dir augmentar el temps dels desplaçaments i gastar més benzina, el cost de la qual puja tant sovint que ja ha deixat de ser noticia. Circular a 120 Km/h ja estava limitat a autopistes i en determinats moments, però calia seguir col•lapsant el transport, no fos cas que els professionals que hem de moure'ns pel país ens en sortíssim.

En el meu cas, posaré exemples de la darrera setmana.
-entrada a Barcelona per la Ronda de d'alt, retencions continues, més de 60 minuts de l'entrada de la ciutat al Vall d'Hebron.
-entrada a Barcelona per la A2, el col•lapse de sempre, hi ha sortides amb cues quilomètriques, que per ser diàries, no deixen de sorprendre, com ara l'enllaç a la Ronda de d'alt, a Cornellà, a Sant Boi, etc.
-trajecte de Barcelona a Girona per la A7, ens tenen més de 15 minuts aturats en l'autopista per obres.
-entrada a Lloret de Mar, més de 60 minuts aturats per creuar un carrer degut a les Carnestoltes, gràcies a la inestimable col•laboració de la policia local.

Segur que la llista es pot estendre molt més, i cadascú podria parlar de les seves pròpies vivències. No hi ha discussió en el fet de que gastem més benzina en un hora de cua ( a més de paciència i temps ), que reduint 10 km/h la velocitat en autopistes, moltes de les quals ja no permeten córrer en molts dels seus trajectes per raons varies (densitat de tràfic, peatges, obres,...).

Si l'estalvi energètic del país ha de produir-se per mesures com aquesta, no crec que guanyem res, al contrari, l'únic que aconseguim és constatar la mediocritat política del moment per afrontar els reptes de país.

39 + 1

En els moments difícils és quan més es manifesta la naturalesa humana. No és senzill fer costat als qui han sofert un cop dur. La meva dona i jo hem perdut el nostre fill en el moment del part, a les 39 setmanes i un dia de gestació. Vull manifestar el meu agraïment, admiració i respecte per tot l'equip de la Maternitat del Clinic, per la seva professionalitat, humanitat, entrega i coratge que han aconseguit salvar la meva dona, i ens permetrà en un futur pensar en un altre embaràs. Son molts els qui ens han ajudat, destacar al doctor Francesc Figueras, les doctores Montserrat Palacio i Olga Güell, així com tot el servei de la UCI, Urgències i de la segona planta, afegint metges i infermers de preclampsia, ginecologia, medicina interna, nefrologia i hemostàsia. En un moment tant dur, tinc el convenciment d'haver estat en les millors mans.

En la situació de crisi actual es parla de retallades en sous i mitjans, sols fer arribar a qui correspongui el missatge de que tots ens podem trobar en una situació com la que he viscut, i per tant es feina de tots garantir els recursos necessaris de les Unitats que fan de l'excel•lència la seva manera de treballar quotidiana, i de recompensar l'esforç i la qualitat humana de persones tant exemplars com les que treballen a la Maternitat del Clinic de Barcelona.