Un viatge per Caldes, passant per Lourdes…

Hi ha gent que de les dificultats i problemes que passem al llarg de la vida maduren, es tornen més oberts amb les demés i entenen les dificultats que altres persones es proven en un moment determinat de la vida, d'altres que les dificultats els enfosqueixen l'ànima, viuen ressentits i només transmeten negativitat al seu entorn. Aquestes últimes persones generen un malviure a familiars, amics, veïns i en general tots els qui tenen un contacte amb ells. 

Aquests dies s'ha parlat a Caldes de Malavella de la violència de genere, però la pròpia classificació deixa fora a les víctimes d'altres tipus de violència. Parlo d'aquells, coneguts per tots, que en base a denunciar, amenaçar, increpar i desprestigiar troben certs moments de satisfacció al seu dolor en veure l'angoixa que generen al seu voltant. S'atribueixen com un èxit tot el mal que poden fer als demés, suposo que en compensació pel que han hagut de patir. 

Aixo convida a reflexionar, a pensar com interactuem en el nostre entorn, i quin tracte es mereixen la gent que ens envolta. Aquesta mena de persones no volen escoltar, ni lis interessa arribar a un consens, ni dialogar, sols volen imposar-se conscients que estan fent un dany als demés. Davant d'aquesta actitud, hi ha gent que es sent orgullosa si els segueix el corrent, i surten de la seva línia de foc, d'altres que corren a satisfer les seves exigències per evitar confrontacions, aquells que es senten indignats però eviten confrontacions ( ha estat el meu cas ), però potser es trobin algun dia algú que ja sigui per estar al seu nivell, o pel dany rebut, estigui disposat a lidiar amb tot això. Mestres tant, hem de patir una distorsió del que hauria de ser un ambient placi't, com la majoria dels Caldencs desitgem per viure.