diumenge, 8 de gener del 2012

Entrevista a Rafel Quintana i Cristina Ros, del Balneari Prats


El Balneari Prats, en ple centre de Caldes de Malavella, compagina història i aigües termals medicinals amb diferents teràpies alternatives i tractaments per la salut. Disposa de restaurant, wifi, sales de jocs i de lectura, un preciós jardí amb piscina a l’aire lliure d’aigua calenta i habitacions d’hotel amb jacuzzi, tv i terrassa privada amb vistes a l’església del poble. Parlem amb Rafel Quintana, gerent propietari del centre i amb la Cristina Ros, directiva, sobre aquest establiment balneari

Història i trets distintius
Rafel Quintana ens explica que “la història del Balneari és molt llarga ja que funciona des del 1859 com a casa d’aigües. Primer s'hi van construir cases al voltant de l’aigua termal però dels anys 1902 al 1920 es va viure l’època daurada dels balnearis ja que a començament del segle XX la gent estiuejava als balnearis i no a la platja, com passa ara en molts casos. El 1908 es va construir l'entrada característica del Balneari Prats, si bé s’ha refet tota”.

Respecte a la seva família, la Quintana, esmenta que gestiona el Balneari Prats des de la Segona Guerra Mundial fins a dia d’avui. Abans eren pastissers i treballaven en l’anterior local de La Caixa, davant de l’Església.

El gerent del Balneari Prats destaca “la qualitat de les aigües bicarbonatades sòdiques termals de Caldes de Malavella. Som un producte únic. Sols pot ser balneari aquell establiment que disposa d’aigües medicinals. Això ens diferencia dels spa i altres establiments de tractament d’aigües”.

Filosofia de treball i clients
La manera de treballar ha estat sempre “tradicional”, explica Rafel Quintana: “durant molt anys els nostres clients eren fixos i venien diverses  generacions cada any: avis, pares, fills... Avui en dia ve un perfil de gent més jove que no repeteix tant, ve a trobar i a experimentar. Busquen qualitat, atenció, explicació de les coses i conèixer l’entorn. La relació no és tant entranyable com abans”.

Pel que fa als clients de Caldes, reconeix que “hi ha certa reticència històrica a entrar i encara no hem estat capaços de trencar això, però poc a poc vénen a fer el cafè,  tractaments i el Balneari es va obrint a la gent del poble”.

Una altra tendència que es constata és que “en els anys 60, 70 i els 80 venien molts grups d'holandesos, francesos, alemanys o anglesos però cada vegada hi ha menys clients estrangers”.

Ara, la captació de clients es fa bàsicament per internet. També per agències de viatges especialitzades en termalisme i pel programa termalisme social. “La crisi afecta el negoci i en cas de necessitat la gent tria abans anar a comprar menjar que passar un cap de setmana en un balneari. Malgrat tot, les ofertes en preus ajuden perquè vingui la gent”, afegeix. Les temporades altes són Nadal, Setmana Santa i agost, a més dels ponts.

El Balneari i el poble
Dels 46 treballadors que té el Balneari Prats, 20 són caldencs. “A més, en la situació actual de crisi, molta més gent de Caldes ens porta els currículums per trobar feina. La plantilla però és força estable”, aclareix
Pel que fa a treball indirecte, Rafel Quintana diu que “contractem proveïdors de Caldes en tot el que fa referència al manteniment, floristeria, el forn de pa i les gandules. Sempre busquem proveïdors propers”.

Respecte a la incidència del Balneari en l'economia del poble, reconeix que “no la sabria quantificar però els nostres clients gasten en el poble,en restaurants, bars, botigues, supermercats. També lloguen bicicletes, fan excursions o van a les Termes Romanes”.

La visió del poble
El gerent del Balneari Prats analitza la relació dels balnearis amb el seu entorn en altres països com França, Alemanya, Bèlgica o Itàlia entre d’altres: “En aquest llocs han procurat que a prop dels llocs amb aigües termals hi hagi instal•lacions lúdiques, d’esports, i, en definitiva, activitats”. Traslladant-ho a Caldes, apunta que “s’han de comercialitzar els recursos i festes del poble i posar un contingut humà a les infraestructures per atraure turisme. Nosaltres hem col•laborat amb la Fira de l’Aigua enguany a instàncies de la Mercè Rosell regidora de Turisme, participant juntament amb el balneari Vichy Catalan. Abans venia molta gent pels aplecs de sardanes. Ara es pot recuperar amb la Fira de l’Aigua, la Festa de la Malavella i d’altres festes”.

Rafel Quintana repassa la importància del ferrocarril a Caldes: “El tren és important per captar clients i arreglar el passeig de l’estació ha estat un encert. Caldria donar continuïtat i que la reforma urbanística arribés fins aquí. L’anterior equip de govern no va aconseguir el finançament necessari per fer-ho”. Respecte a un altre mitjà de transport, l’aeroport, constata que “s’ha notat el descens de visitants per la cancel•lació de vols de Ryanair”.

Preguntat per la remodelació de la plaça Sant Esteve, opina que “ m'agradaria que la plaça de Sant Esteve fos neta, sense el sortidor de benzina, que estigués enjardinada i pensada per als vianants, apostant per un entorn agradable en consonància amb el Balneari.”

Promocions per als caldencs
Per la seva banda, la Cristina Ros, també ens parla de l’interès en obrir el Balneari a la gent de Caldes: “Justament en aquesta línia hem creat una oferta per atraure als caldencs anomenada “Relaxa’t sense moure’t de Caldes", que consisteix en un massatge relaxant de 25 minuts, accés a la piscina exterior d’aigua termal a 34ºC i un esmorzar o berenar amb cafè amb llet, suc de taronja i un mini, per un import de 29,95 €”.

Respecte a les instal•lacions, convida a provar les noves habitacions que han experimentat un procés de remodelació: “aporten un espai modern mantenint però l’encant de l’herència de l'arquitectura de principis de segle”. Recorda que en el Balneari Prats, a més dels tractaments de salut, disposen de sales de jocs on antigament es reunia gent de la burgesia barcelonina, sales de lectura i serveis mèdics, que permeten un control per gaudir dels canvis d’aigües termals. La part del restaurant ofereix menús diaris tant a migdia com a la nit, i permet fer celebracions a grups d'un màxim de 60 persones”.

Publicat a la revista AQUAE decembre 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada