Entrevista a Ricard Tauler

Tothom a Caldes de Malavella coneix en Ricard, exponent de la classe comerciant des de diverses generacions, un dels exemples més exitosos i un emprenedor compromès amb el desenvolupament del poble. Actualment està invertint en un projecte de 4 milions d'euros que dinamitzarà el comerç a Caldes però que no ha estat exempt de crítiques.

Quins son els orígens familiars com a comerciants?

Som una família de comerciants i empresaris de Caldes, represento la cinquena  generació i els meus fills, la sisena. La família inicialment comerciava amb cereals però actualment la pagesia s’ha reduït. Són les mateixes cases però hi treballa menys gent.

Quin negocis porten?

A més del supermercat DeTot, en el centre del poble, el meu fill és director del geriàtric Tesar Residencial i la meva filla, juntament amb la dona, porten 8 òptiques ubicades a Caldes de Malavella, Cassà de la Selva, Llagostera, Vidreres, Santa Coloma de Farners, Anglès, Sant Feliu de Guíxols i, la última, a Banyoles. Com a òptica, és la primera cadena gironina. En total, gestionem 5 empreses.

Com ha estat el seu inici com empresari

Els anys 70 vaig començar a gestionar el negoci de la família, una petita botiga de poble. En els anys 70 es va convertir en el primer supermercat de Caldes, amb 180 m^2.. Ara té 600 m²  a dins de la població. És el supermercat DeTot.

Quines són les seves aficions?

Desconnecto quan surto del negoci, vaig molt en bicicleta. Havia fet escafandrisme i encara vaig a esquiar. He estat 3 anys viatjant, m’agrada anar per tot el món. He anat per tota Europa, Canadà, més de 20 estats d’Estats Units i Indonèsia. Vaig a moltes fires relacionades amb la nostra activitat. A fora agafes idees de com s’ha de funcionar.

Com veu el poble?

Cal promoure l'activitat comercial a Caldes. Potser sóc l’únic botiguer que pot viure bé del comerç a Caldes. De petit hi havia més de 20 botigues al carrer Major. Actualment la majoria han desaparegut, igual que als voltants com en el carrer Llibertat. Hagués calgut posar aparcaments i han faltat ajuts polítics per al comerç i això fa que vagin tancant i que la gent de Caldes se’n vagi a comprar a fora.

Parli del projecte de Centre Comercial

El Centre Comercial donarà vida al poble. Hi haurà moltes botigues d’arrendament que suposarà la creació directa de 50 llocs de treball. El supermercat atraurà la gent i permetrà establir negocis que en altres zones de Caldes no funcionen. Tindrà 15 botigues, bar, restaurant i un local que es podrà adaptar com a gimnàs amb pista de pàdel. Segurament no explotarem el supermercat. Serà d’una empresa coneguda però encara no en podem dir el nom.

Ha tingut suport per part de l’Ajuntament?

S’ha tardat molt ha obtenir permisos. La trama urbana s’ha aprovat amb l’actual equip de govern. Caldes, amb més de 5.000 habitants, tenia obligació d'adaptar-se a la llei d’equipaments parcials aprovades pel Tripartit el 2009. Tot això ha frenat inversions, no sols les nostres. En un futur caldrà planificació per part de l’Ajuntament.

Com encaixa el projecte amb el poble?

Hem tret un mort de dins el poble, una nau industrial que podia haver estat buida anys i anys i això ha fet canviar l’entorn. Sense activitat econòmica no funciona res. Fins i tot com a poble dormitori s’han de tenir serveis com guarderies, dispensari, col·legis... qui ho paga? L’activitat econòmica. Amb les contribucions no n'hi ha prou per pagar tot això. S’han fet pisos i cases però si la gent no treballa no els pot comprar, a Caldes hi ha 600 aturats censats que representen un 8 o 9% de la població total però el percentatge dins la població activa encara és molt més gran. El problema és que la gent no té feina, sense feina no hi ha mitjans per muntar una família o tenir un habitatge. Cal tenir seguretat de cobrar a final de mes.

Han participat empreses de Caldes en el projecte?

En el centre comercial l’arquitecte, l’aparellador i quatre empreses són de Caldes. Altres han vingut de fora perquè no hi havia alternativa. Sempre que podem prioritzem empreses de Caldes. Amb la nostre inversió donem feina al poble.

Com veu la promoció de Caldes?

Ja tenim clients del camp de golf. Caldes ha de millorar molt, té molt nom però quan arribes té moltes mancances. La promoció de Caldes no és senzilla i el comerç està molt dividit. Hi ha gent que pensa que si no s’obren noves botigues, no tindran competència i la realitat és just el contrari.

Fa quatre anys es va fer tancar els diumenges. S’havia de fer un expedient perquè Caldes es considerés municipi turístic i es van presentar 3.500 signatures però l’anterior equip de govern no ho va fer i vam estar més de dos anys tancats els diumenges. Caldes es va convertir amb municipi turístic de fet, no de dret, tot i tenir turisme abans que Platja d’Aro. L’any 1900 ja era un poble turístic. La benzinera va ser de les primeres d’Espanya i l’Ajuntament li va donar una concessió de 100 anys, fet inèdit en aquells temps. Cal invertir en el nostre país, generar feina i adaptar-se constantment al mercat.

Publicat a la revista AQUAE, juliol 2012

Innovació: rendibilitzar la inversió en R+D

Introducció

Poc més d’un 10% dels nous projectes de R+D (Recerca i Desenvolupament) assoleixen l’èxit. Per això cal ser molt acurat a l’hora de seleccionar aquells projectes d’innovació en els quals invertirem en la nostra empresa. Un seguit de criteris de màrqueting, producció, finançament i logística son útils per seleccionar encertadament un projecte.

Innovar no és inventar

La innovació és la creació o modificació d’un producte o servei i la seva introducció al mercat. La innovació està a l’abast tant d’una multinacional com d’una petita empresa. Per innovar no sempre cal fer grans inversions, sinó detectar i implementar oportunitats de mercat. Exemples d’innovació TIC poden ser un ERP/CRM¹ per a bars o restaurants, un recercador d’Internet, un so per a mòbils, un sistema de seguiment de la nostra flota de vehicles per GPS mitjançant internet o un sistema de reconeixement de veu per caixers automàtics...

Recursos necessaris

La finalitat de la inversió en R+D és guanyar diners. Abans d’invertir en R+D s’han de considerar les alternatives, com invertir en processos productius, en la xarxa comercial o en publicitat. Cap d’aquestes inversions és excloent, però els recursos son limitats. Un cop decidim invertir en tecnologia, cal pensar si crear un departament propi de R+D, comprar llicències, contractar experts o fins i tot adquirir una altra empresa o fer una aliança tecnològica.

Viabilitat

Una decisió important és quina inversió destinarem a R+D, cosa que dependrà del grau d’innovació del sector, el tipus de projecte i la situació que tinguem respecte a la competència. Per guanyar diners en tecnologia s’ha de ser innovador, aconseguir transformar una idea en quelcom vendible, en una necessitat i disposar dels mitjans per comercialitzar el producte. Necessitem avaluar la probabilitat d’èxit del projecte, temps i costos de desenvolupament, possible desenvolupament futur i aplicacions noves que generarà, incidència en altres projectes de l’empresa, impacte en el mercat i la situació respecte a patents. En resum, quantificar el cost benefici respecte a la inversió necessària.

Coherència del projecte

La valoració d’un nou projecte ha de respondre una sèrie de criteris objectius, com ara si resulta compatible amb l’estratègia actual i a llarg termini de l'empresa, si disposem d’experiència per responsabilitzar-nos del nou producte, si disposem dels recursos necessaris per a la seva creació, producció i comercialització i de la congruència amb la imatge de l’empresa.  La selecció del cap de projecte té una gran importància, ja que d’ell dependrà en gran mesura l’èxit o el fracàs.

Màrqueting

Cal valorar criteris de màrqueting, com ara si el nou producte satisfà una necessitat del mercat o avantatges respecte el que ja existeix al mercat valorant preu, fiabilitat, servei o assistència tècnica. Hem de ser capaços de fer una estimació de la dimensió del mercat, del número de clients, probabilitat d’èxit del mercat, efecte sobre els productes actuals, acceptació del preu per part del potencial client i canals de distribució.

Producció

Cal preveure si necessitarem noves instal·lacions i costos associats, afegint equipament i personal. En projectes tecnològics, un aspecte important, fins i tot crític, és la necessitat d'adaptacions o desenvolupaments fets a mida per a cada client, ja que limita el nombre de clients i encareix la nostre estructura.

Finançament

A nivell de recursos financers, hem d’estimar la inversió en R+D, la fabricació o desenvolupament i la comercialització, la disponibilitat de fons respecte al temps a cada fase del projecte, el marge de benefici esperat i l’impacte dels recursos destinats que tindrà en l’empresa.

Rendibilitat

La innovació per sí mateixa no genera beneficis, és la explotació el que genera rendibilitat. Un cop estudiats els futurs clients, hem de ser capaços de poder publicitar, distribuir i comercialitzar el producte i garantir-nos la correcta protecció jurídica amb les patents. L’abast, dimensionament i logística de la nostre xarxa comercial s’ha de resoldre abans de que el producte es comercialitzi.

Conclusió

L’anàlisi detallat de tots els aspectes comentats han d’evitar la destinació de recursos a projectes que no s’haurien d’iniciar per temes de viabilitat, i la planificació de temps, recursos i accions necessàries per dur a terme aquells projectes que seleccionem. Les valoracions inicials, a causa del nivell d’incertesa que suposen, poden ser senzilles o complexes, però han de ser objectives, raonables i quantificables.

¹ERP ( Enterprise Resource Planning ) programari per informatitzar la gestió de l’empresa i CRM ( Customer Relationship Managemen ) que a més té en compte la relació amb el client.

Article publicat a la revista AQUAE de Caldes de Malavella, juliol 2012