Els turistes a França, entre l’amor i l’odi

Com tots els països, França mira d’atraure turistes, però un cop estàs al País, el comportament dels francesos no és precisament el desitjable. França és un País preciós, proper, amb història, monuments, natura, gastronomia, però té un problema seriós, l’actitud dels francesos envers els turistes.

Alguns exemples de la nostra darrera estada:

Demanem una oferta de suc de taronja, croissant i cafè amb llet en un bar de Narbonne, diuen que no poden fer suc de taronja, i demanem 4 cafès amb llet i 4 croissants, però la cambrera bé amb 4 cafès. Quan ens queixem, diu que no té llet, amb una actitud despectiva, si bé un francès està amb un cafè amb llet a la Terrassa. Mentre fem cua per pagar, fa passar davant nostre a tots els francesos que arriben a comprar pa.

Apartament de la fortalesa de Salses, a tots els turistes ens fan pagar 2€ per aparcar a uns 200m de la fortalesa, quan arriba algun cotxe francès, el fan anar tot just al costat de l’esmentada fortalesa amb pàrquing gratuït.

Conduïm per Perpinyà, una dona deixa el cotxe parat en mig del carrer i ens fa esperar més de 10 minuts, no té cap problema en interrompre el tràfic en mig de la ciutat esperant un aparcament.

Pizzeria a Perpinyà, un amic nostre intenta parlar amb anglès ja que no sap francès, el cambrer força antipàtic, li contesta perquè parla amb un idioma que desconeix. Gens d’interès en parlar ni castellà ni català, ni esforç per fer sentir bé al client. Haig de dir, en honor a la veritat, que els seus companys van tenir un altra actitud.

A tota la zona del Village Catalan, no he trobat cap persona d’atenció al públic que parli català. Els guies només expliquen en francés, i predomina també l’anglès i alemany, però ni castellà ni català…

En resum, masses anècdotes desagradables per un viatge tan curt, França està a anys llum del tracte que donem a Espanya al turisme, per tant, suggereixo fer turisme pel País ja que no hi ha cap necessitat de passar estones desagradables.

Informático, coach, vidente y sanador

En la época con el porcentaje mayor de titulados de la historia, parece que desmerezca no tener un título que te acredite para una capacidad profesional. Como no hay reglas claras establecidas, ni interés por parte del Estado de perseguir las malas praxis, se abre el terreno a todo tipo de oportunistas, que se cuelgan títulos de todo tipo, carentes de cualquier validez, y por supuesto sin demostrar ningún estudio reglado.

Informático, coach, vidente, naturista, sanador, todo sirve para dar una imagen para aquellos que carecen de estudios reglados. Hay quién va más allá, y se permite identificar como psicólogo, administrador o instalador, sin tener los correspondientes estudios.

Estamos en tiempos de intrusismo laboral, de engaños y de espejismos, y parece que tanto la sociedad como la Administración se dejen seducir por la situación. Ya nadie se sorprende, pregunta ni cuestiona las titulaciones que a título personal la gente se va etiquetando. Hasta en los medios de comunicación, como radio, televisión o prensa, el tertuliano de turno se presenta con el primer título que le viene a la cabeza para quedar bien, y nadie solicita una acreditación oficial para dar un mínimo de rigor a la audiencia.

Falta seriedad, respeto, culto al trabajo y al estudio. Hemos pasado de idolatrar a los universitarios a la actual farsa, donde hay gente que se creen eruditos sin tener ningún tipo de formación, y mucho menos, haber pasado una evaluación que lo corrobore.

Reivindico los estudios universitarios, ya sean cursos, carreras o masters, como referente de conocimiento, y por supuesto, único que debería ser válido para acreditaciones profesionales.