Jo també soc un indignat !

Com la majoria de la població, també em sento indignat. La sentència de l'Estatut, la congelació del fons de competitivitat, les crítiques del Tripartit, el menyspreu per part de l'Estat a la realitat catalana, sentències com l'ús del castellà a les escoles, la manca d'inversió en infraestructures, la NO publicació de les balances fiscals, el traspàs de rodalies, els ajuts a bancs i caixes vs empreses i particulars, el tracte del català en Justícia, la censura de TV3 a Valencia, el retard en la jubilació, la baixada de sous i de condicions laborals, les prohibicions a les seleccions catalanes, els peatges, tenir que pagar per aparcar a tot Barcelona, el nivell d’impostos que paguem els catalans, els boicots als productes catalans, els sindicats venuts al PSC/PSOE, la persecució amb radars als conductors en carreteres que fan llàstima, el incivisme (grafits, robatoris, brutícia, importació de mendics de tota Europa, reincidència), la inseguretat de la gent del camp, i per l’estimació que la majoria de catalans tenim al Barça, de Mourinho i la premsa mediàtica madridista, ...

A nivell d'Espanya, l'actitud dels dos partits majoritaris, el desastre de model econòmic, la pèrdua del teixit industrial, les sentències judicials, la politització de la justícia, la implantació de l’AVE, els arxius de Salamanca que no tornen, el tracte a les víctimes del Franquisme.

A nivell Europeu, la manca de polítiques socials, del model econòmic de la CEE, de la manca de suport a la llengua catalana, la immigració descontrolada, la supeditació als EEUU en temes militars...

Penso que el suport de la població als indignats no ve pel que reivindiquen, qui son ni el que representen, sinó pel sentiment que tots, per una raó o altre, anem arrossegant en una situació complicada com la que travessa el País.

En algun moment s'haurà de tornar a definir la relació dels catalans dins Espanya, o be pensar en altres alternatives. Tampoc estaria de més pensar en un canvi en el model polític actual exigint que siguin més respectuosos, resolutius i seriosos, sobretot a nivell Estatal.

Com va tot ara mateix, no podem pensar en el Concert econòmic, de fet ni tant sols podem pensar en rebre el que ens pertoca, que sempre es menys del que aportem. Tot un repte pel govern de CiU, que han de començar a pensar cap a on portar el País en un moment decisiu pel nostre futur.

Les crítiques a Felip Puig? Penso que ni son fonamentades, ni certes, ni justes, ni és el que toca. Sols defineix el tipus de personal que ha fet les acampades a Plaça Catalunya, recolzat per unes esquerres que a més de ser un desastre pel País durant el temps que han governat, estan rabioses pel castic que han patit a les eleccions.