dissabte, 29 de setembre del 2012

Entrevista a Dídac López per la revista AQUAE


Dídac López és cap informàtic de la UdG, president de l’ATI (Associació de Tècnics Informàtics) d’Espanya, involucrat en el mon de les universitats, militant d’ERC i veí de Caldes. Referent dins les TIC del nostre país, és un exemple de directiu entregat a la seva vocació, amb una visió entusiasta i innovadora.

Molta gent a Caldes no et coneix. Com et presentes?
Sóc nascut a Barcelona i visc a Caldes de Malavella des de l’any 2000. Casat amb dos fills de 2 i 6 anys. Em sento identificat amb la meva professió, sóc creient de la informàtica, amb amor per la tecnologia, especialment en la direcció de les noves tecnologies. La meva missió és intentar compartir la tecnologia com un valor estratègic per a les organitzacions.

Parla’ns del teu treball
Nosaltres, com a servei informàtic de la UdG, tenim responsabilitats en les aplicacions corporatives. Som com un petit poble ja que gestionem 1.000 línies de telèfon, 400 de mòbil, 24 km de xarxa de fibra òptica, i els nostres servidors. Treballem per a estudiants que acostumen a ser joves i és la primera vegada que tenen contacte amb l’Administració pública de manera independent. Quan algú parla de l’Administració acostuma a parlar de tots els tòpics pejoratius. Nosaltres intentem explicar una història diferent. Com totes les organitzacions grans, hi ha coses que funcionen bé i d’altres, no tant.
També participo en diverses organitzacions, especialment l’ATI de la qual sóc president. Va néixer l’any 1969 i la nostra revista corporativa està contemplada com un compendi de l'evolució de la informàtica a Espanya.

Què ens expliques del moment actual en el treball?
Vaig col·laborar en un projecte de consorciament de serveis per la es universitats amb el Departament d’Indústria i Energia i la Direcció General d’Universitats.
Anem cap al CAU (Centre de Atenció d'Usuaris), integrats en els Serveis tecnològics de la Generalitat. Tots els departaments rebrem una gran transformació. Els informàtics tornem a inventar la nostra feina cada 4 o 5 anys. Els usuaris han canviat radicalment: abans aixecaven la mà perquè un informàtic anés a instal·lar alguna cosa i ara son autònoms i independents, porten els seus propis dispositius a la feina, igual que porten la cartera o la corbata. El que no canviarà en la nostra feina és l'aportació de valor afegit, transformar les organitzacions perquè siguin més competitives o innovadores.

Què penses de la crisi?
Sóc optimista. Penso que en aquesta crisi molta gent passarà coses molt desagradables. Més enllà de parlar del passat o discutir si les prioritats actuals són les que haurien de ser o d’altres, la realitat és que hem d’aprendre a viure amb els diners que tenim, no ens podem permetre tenir coses duplicades ni personal agregat tant elevat. Tenim un gran horitzó per optimitzar recursos i fer coses que aportin més valor als ciutadans.

En las darreres eleccions estaves en la llista d’ERC. En un moment com l’actual, què penses de la participació en política?

Jo vaig començar a militar a ERC el 2001. Crec en la societat civil, tots els ciutadans haurien d’apostar més per la política i participar en la societat com ara en la comunitat de veïns. Molts d’aquells que critiquen els polítics haurien de parlar i dir si tenen alternatives millors a les d’aquelles persones que dediquen part del seu temps a governar. Tinc molt de respecte per tots els que es presenten en una llista i tenen una acció de govern en ajuntaments petits, on la gent sap qui són, on viuen, la seva història familiar. És una pressió molt gran. Em vaig fer d’ERC convençut que el millor per al país és la independència. Les coses són possibles en el moment que ens creiem que són possibles. No patirem més dolor del que vivim actualment, amb un 30% d’aturats. Cal un canvi d’aquesta magnitud.

Quins sentiments religiosos tens?
Sóc creient, catòlic tradicionalista. Com la majoria dels mediterranis, t’identifiques amb una religió, si bé de vegades t’identifiques més amb uns costums que en el significat que representen. En les civilitzacions occidentals la religió ha estat una forma d’organització política molt difícil de despendre de l'organització del país.

Quin missatge enviaries als joves en l’actual context de crisi?
Els recomano que no facin cas a ningú de la nostre edat. Crec que enmig d’aquest crisi hi ha una esperança, malgrat les penúries que està patint molta gent. Tenim un capital humà latent en la joventut que ha accedit a bons nivells de formació, amb estudis superiors i que ha tastat el que vol dir ser de classe mitjana acomodada. Molt probablement tornaran al paradigma català de l'emprenedoria, que potser hem perdut en aquesta etapa d’una certa bonança, malgrat que també hi ha una borsa de “ninis”. No hauríem de malmetre aquestes generacions, hem d’oferir polítiques per facilitar l'emprenedoria. No es tracta de donar subvencions sinó de no posar impediments. Per muntar una empresa tot són dificultats. En els propers anys, la creació de treball passa per la creació de micro-empreses. El tema de la indústria ens l'hem carregada. Sols queda abaixar tant els salaris com per atraure indústria que ha marxat a la Xina.

Que et sembla si concloem parlant de viure a Caldes de Malavella?
Un poble és viu quan funciona una àrea comercial. Caldes té coses molt interessants: una història que comencem a vendre, unes tradicions... Veig algun veïnat molt allunyat de la realitat del nucli urbà i que no s’identifica amb Caldes. Cal participar en el poble ja que les societats no es formen únicament amb els governants. Tots hem de participar-hi, els ciutadans han d’estar compromesos.
El meu avi era molt aficionat els coloms missatgers. Explicava que un colom tornava al seu niu quan tenia un niu, és a dir, neixes on neixes, però sents casa teva on has decidit en un moment donat posar la teva família i puges els teus fills.
També m’agrada molt la història, Caldes connecta amb el nostre entorn amb un passat com veiem en el Camp dels Ninots. Tenim uns espais amb restes d’un passat volcànic i poques tesis doctorals he llegit sobre aquest tema. Recordo la de la Montse Vehí de Caldes que em va fer descobrir que visc enganxat a un volcà. Això explica els fenòmens del nostre voltant com les aigües calentes.





  Publicat a la revista AQUAE, setembre 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada