Programari lliure, una alternativa seriosa a considerar pels
usuaris
La majoria d’usuaris
no volen pagar per adquirir programari al comprar un ordinador i en canvi opten
per instal·lar programes amb llicència. El programari gratuït és una filosofia,
una aposta, una alternativa seriosa, una manera d’entendre l’ús de les TIC i
actualment hi ha una gran varietat d'oferta per donar resposta a la gran
majoria de necessitats dels usuaris.
Hi ha moltes
aplicacions de programari lliure en el mercat. Cada dia en prolifera més el
desenvolupament i l'ús. Exemples destacats de programari lliure són el servidor
Apache, que representa un 63% del mercat de servidors web; el servidor de
correu Sendmail, amb un 35% de quota de mercat; els servidors d’internet
GNU/Linux, a milions en ISPs, universitats, empreses i organitzacions de
software lliure. Altres exemples són Debian, de Gnu/Linux; eines
d’administració, escriptoris (X-Windows, Gnomo), eines ofimàtiques
(OpenOffice), eines de programació de tot tipus de llenguatges, eines de
desenvolupament web (Joomla), serveis d’internet (FTP, ldap, smtp, pop),
aplicacions de gestió, multimèdia i d’usuari, compartició d’arxius (Dropbox),
control d’ordinadors a distància (Logmein)...
No obstant, a nivell
de particulars, Microsoft, tant amb les diverses versions del sistema operatiu
Windows com de l'Office, segueix liderant el mercat, al ser el més conegut per
la majoria d’usuaris. La promoció del programari de propietat disposa de molts
més recursos i la publicitat juga un paper important en l'elecció del
programari que utilitzem.
Una solució econòmica i professional per a pimes
Treballar sense
llicencies permet abordar projectes a mida a un cost raonable, ja que adquirir
llicències representa una despesa important que s’incrementa amb la explotació
ja que depèn del número d’ordinadors a utilitzar. Les companyies de programari
propietari mantenen un control absolut de tots els aspectes d’evolució del
programari, que implica entrar en una espiral d’actualitzacions i compres
marcades per la incompatibilitat amb altres productes, o bé la descatalogació
de productes en ús de forma unilateral, com ara són els següents exemples:
Windows 95/98
implantat encara en molts ordinadors personals, ha deixat de tenir suport
tècnic.
De SunOS 5.2, encara
en ús avui dia, és pràcticament impossible trobar documentació o aplicacions
que funcionin amb ell.
Oracle 7.3 ha
desaparegut, milers d’instal·lacions s'han hagut d'actualitzar.
IBM Lotus, HP
OpenView... tenen polítiques semblants.
IBM ha anunciat que
deixa de donar suport a versions anteriors a la V4R5 del sistema OS/400.
El programari lliure
permet no haver de pagar llicències per màquina instal·lada. Altres avantatges:
alliberació de la formació, interoperativitat, alliberació de l’elecció del
maquinari, l’accés a tot el codi permet implementar aspectes de seguretat,
control de les actualitzacions... en una frase, un control absolut dels
aplicatius i una garantia de futur en el seu desenvolupament i manteniment.
En resum, la aposta
pel programari lliure permet dormir tranquils en el sentit que el nostre sistema informàtic i la
informació que gestiona no depèn d’una empresa privada, del seu posicionament
en el mercat ni de les modificacions que vulguin fer tant del programari com
del seu model de negoci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada