dissabte, 29 de setembre del 2012

Pimes, usuaris i l’ús de programari gratuït: una alternativa seriosa a considerar


Programari lliure, una alternativa seriosa a considerar pels usuaris
La majoria d’usuaris no volen pagar per adquirir programari al comprar un ordinador i en canvi opten per instal·lar programes amb llicència. El programari gratuït és una filosofia, una aposta, una alternativa seriosa, una manera d’entendre l’ús de les TIC i actualment hi ha una gran varietat d'oferta per donar resposta a la gran majoria de necessitats dels usuaris.
Hi ha moltes aplicacions de programari lliure en el mercat. Cada dia en prolifera més el desenvolupament i l'ús. Exemples destacats de programari lliure són el servidor Apache, que representa un 63% del mercat de servidors web; el servidor de correu Sendmail, amb un 35% de quota de mercat; els servidors d’internet GNU/Linux, a milions en ISPs, universitats, empreses i organitzacions de software lliure. Altres exemples són Debian, de Gnu/Linux; eines d’administració, escriptoris (X-Windows, Gnomo), eines ofimàtiques (OpenOffice), eines de programació de tot tipus de llenguatges, eines de desenvolupament web (Joomla), serveis d’internet (FTP, ldap, smtp, pop), aplicacions de gestió, multimèdia i d’usuari, compartició d’arxius (Dropbox), control d’ordinadors a distància (Logmein)...
No obstant, a nivell de particulars, Microsoft, tant amb les diverses versions del sistema operatiu Windows com de l'Office, segueix liderant el mercat, al ser el més conegut per la majoria d’usuaris. La promoció del programari de propietat disposa de molts més recursos i la publicitat juga un paper important en l'elecció del programari que utilitzem.
Una solució econòmica i professional per a pimes
Treballar sense llicencies permet abordar projectes a mida a un cost raonable, ja que adquirir llicències representa una despesa important que s’incrementa amb la explotació ja que depèn del número d’ordinadors a utilitzar. Les companyies de programari propietari mantenen un control absolut de tots els aspectes d’evolució del programari, que implica entrar en una espiral d’actualitzacions i compres marcades per la incompatibilitat amb altres productes, o bé la descatalogació de productes en ús de forma unilateral, com ara són els següents exemples:
Windows 95/98 implantat encara en molts ordinadors personals, ha deixat de tenir suport tècnic.
De SunOS 5.2, encara en ús avui dia, és pràcticament impossible trobar documentació o aplicacions que funcionin amb ell.
Oracle 7.3 ha desaparegut, milers d’instal·lacions s'han hagut d'actualitzar.
IBM Lotus, HP OpenView... tenen polítiques semblants.
IBM ha anunciat que deixa de donar suport a versions anteriors a la V4R5 del sistema OS/400.
El programari lliure permet no haver de pagar llicències per màquina instal·lada. Altres avantatges: alliberació de la formació, interoperativitat, alliberació de l’elecció del maquinari, l’accés a tot el codi permet implementar aspectes de seguretat, control de les actualitzacions... en una frase, un control absolut dels aplicatius i una garantia de futur en el seu desenvolupament i manteniment.
En resum, la aposta pel programari lliure permet dormir tranquils en el sentit  que el nostre sistema informàtic i la informació que gestiona no depèn d’una empresa privada, del seu posicionament en el mercat ni de les modificacions que vulguin fer tant del programari com del seu model de negoci. 

 Publicat a la revista AQUAE, setembre 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada