El manteniment del programari

El programari que instal·lem en la nostre Empresa definirà el que podem fer, el nostre model organitzatiu, les càrregues de treball del personal i les necessitats organitzatives.

Un dels aspectes menys valorats a l’hora d’escollir un programari és el manteniment que comportarà durant tot el període de vida d’explotació. Sí, repeteixo, el període de vida del programari que utilitzarem en l’Empresa. Un programari no dura tota per sempre, com tampoc ho fan la resta d’elements del sistema productiu, inclosos els treballadors.

Poques empreses preveuen el temps d’explotació del programari del seu SI, però el que és més greu, gairebé cap té control dels costos d’explotació del programari que estan utilitzant. El resultat, frustració i desesperació, mentre culpem a la informàtica d’allò que no sabem planificar.

Les constants exigències, canvis i desenvolupaments no contemplats inicialment en escollir un programari es junta amb les actualitzacions de noves versions ja siguin de millora en termes d’integració amb altres programaris, de seguretat lògica, d’adaptació de nous dispositius físics o per exigències alienes com canvis en les tributacions, en la legislació o temes puntuals com l’efecte 2000. Tothom calcula els costos d’adquirir un programari, però difícilment veiem previsions del seu manteniment, tot i ser molt superiors als de la implantació.

La manca de previsió en el manteniment del programari es tradueix en precipitació i caos en les exigències als programadors del SI, que ho tenen difícil per prioritzar les tasques segons les necessitats reals de l’Empresa, en un augment desproporcionat dels costos dels sistemes d’informació i en la pèrdua d’eficiència del SI i per tant de tota l’Empresa. Qui decideix les tasques, costos i recursos de totes les sol·licituds que arriben a informàtica?

Parlar de projectar procediments, prioritats, costos i temps de dedicació als diversos projectes de canvis del nostre SI és poc menys que ciència ficció. La situació és senzilla d’analitzar, per un costat està el que un SI hauria d’aportar segons les dimensions, tipologia d’empresa i model de negoci, respecte al que aporta realment, per un altre costat estan les precipitacions, com més caòtics, imprevistos i urgents son els requeriments als informàtics, més s’evidencia la manca de capacitat dels directius de l’Empresa i els procediments establerts, i per tant, la competitivitat de l’Empresa, a la que segur tard o d’hora li passarà factura.

Gerents i directius no saben dimensionar correctament les necessitats d’un departament d’informàtica al no disposar dels coneixements necessaris, i molts tècnics, amb precària formació, van fent el que poden, consolidant el seu treball a força de fer-se imprescindibles en el dia a dia, sense ningú que quantifiqui les fites assolides a mig i llar termini.

Els costos de sistemes mal plantejats són difícils de quantificar, i van des de pèrdua de competitivitat, dimensionament excessiu de plantilles, sobrecàrregues de treball per determinats llocs de treball i manca de resultats per a la correcta presa de decisions tant a Direcció com en l’àmbit interdepartamental.

Cada cop més imprevistos, més pressió, més projectes sense acabar i més caos… no parlo de tercers, si ets empresari preguntat si passaries una auditoria externa d’informàtica, si tens els resultats esperats i si la paraula informàtica l’associes a avantatges o maldecaps en el negoci.

Altres temes com el pagament per llicències, la propietat del programari, la integració amb altres sistemes, les necessitats de maquinari per la seva explotació, el rendiment, les caigudes de sistema o la vulnerabilitat haurien de ser altres variables importants per definir el programari de la nostra empresa. A la pràctica, la majoria escull en funció del programari de moda, el boca-orella d’algun conegut o d’aquells informàtics coneguts que parlen sense fer una anàlisi de l’Empresa. Conclusió, cal molta sort per funcionar de manera mediocre, mentre seguim sense organitzar correctament el nostre departament informàtic.

Publicat a la revista AQUAE febrero 2015
Caldes de Malavella