Un exemple en zones urbanes
son els graffitis, ratllades, pintades i trencadisses en metro, autobusos,
portals dels edificis, murs i cotxes. Orinar en portals, colar-se al metro, el
carterisme i llençar burilles, llaunes i escombraries al carrer son fets
habituals que tots veiem habitualment, i que s’han multiplicat gràcies a les
mal enteses polítiques d’esquerres.
Els insults, amenaces i agressions tampoc tenen la resposta adequada, un exemple son les modificacions fetes per defensar a professors i metges, o les que defensen la violència de gènere, totes aquestes iniciatives correctes però que deixen desprotegits a la resta de ciutadans de moltes agressions que passen diàriament, sense que cap mitjà de comunicació es faci reso.
Els atacs als agents de la
autoritat tampoc tenen la resposta per part dels jutges que es mereixen. Una
persona que falta el respecte a un policia, que no fara a un ciutadà? Quin
nivell de violència s’ha de permetre en la nostre societat? Tots sabem noms i cognoms dels violents i
maleducats que viuen al nostre voltant, però no sempre tenim mecanismes de
resposta.
Em pregunto quins interessos
hi ha darrera els constants atacs als Mossos d’Esquadra, aquest tracte no el
pateixen la resta de cossos policials a la resta de l’Estat. S’ha de tenir pot
seny per qüestionar a aquells que se la juguen diàriament per garantir la
nostre seguretat.
En zones rurals encara és
pitjor. S’uneix a la poca vigilància la impossibilitat d’actuar. Si els
propietaris d’un terreny troben a algú robant la collita, estris o fustes, tallant
arbres i arrancant plantes, poca cosa poden fer, ni tant sols retindre’ls por
poder denunciar-los. Un capítol per estudiar son els caçadors d’espàrrecs,
entren en zones vallades, fins i tot els pots trobar a les portes de les
masies, sense cap mena
d’escrúpols. El pitjor cas que m’he trobat és el d’una família robant la collita
als monjos budistes del Parc del Garraf a plena llum del dia, aprofitant que
els monjos no fan denuncies.
Cal fer un clam a polítics,
policies, societat i sobretot als jutges, per fer veure que la llibertat no té
preu, però ha d’acabar on comencen els drets dels altres. Si no posem límits
sols beneficiem a les males persones. Estem degenerant la nostre societat,
començant pels fonaments. Les reformes educatives han empitjorat la educació i
el civisme de les noves generacions.
Per no ser contundents amb
els delinqüents, ho fem pagar a aquells que respecten als demés, a la societat,
a la llei i al seu entorn, el que pot portar a un clima de crispació de
conseqüències no desitjades, el que sempre és pitjor que les mesures justes adoptades
a temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada