Impost de successions

No deixa de crear perplexitat que els partits d’esquerres pressionin constantment per tornar a l’impost de successions. La concepció de l’impost de successions és per sí mateixa injusta. Obliguem a tributar per un patrimoni que la gent a aconseguit amb molt esforç, després de pagar tant els impostos pel seu treball com aquells vinculats a l’adquisició dels bens adquirits i el seu manteniment. Si afegim els interessos per la financiació que gairebé tothom a hagut de pagar per tenir un patrimoni, veiem el gran esforç d’aquells que s’han preocupat per la seva descendència..

La transmissió de patrimoni fa que augmenti el poder adquisitiu de la població, la seva capacitat d’inversió, el nivell de vida, i que motivi a treballar per la família i la nostre societat. Em pregunto quantes famílies han hagut de perdre el seu patrimoni per fer front a impostos de successions abusius, i quantes empreses han hagut de tancar o vendre a l’estranger per fer front a aquest impost.

Viure dia a dia, dilapidar tot el que guanyem, no pensar en ningú més, és una opció de vida, per suposat, però crec que castigar a aquelles famílies que pensen en la descendència, en el futur i que volen anar a més, és un error, en la línia de l’anterior Tripartit.

A la pràctica, vist com el govern des-protegeix el mercat immobiliari, atès que ha interessat especular i generar ingressos ràpids a una regulació i racionalització del mercat, i com es castiga constantment a la classe mitjana, caldrà començar a pensar en adquirir patrimoni fora de les nostres fronteres, o viure al dia a dia.