El gran problema de la
construcció ha estat l’especulació amb el preu del sol. Els constructors al planificar
un projecte, calculen el preu de la construcció i el del sol i fixen al preu de
venda dels diferents immobles. Un augment en el preu del sol fa que tinguin
menys guanys, però sobretot dificulta la compra de més terreny pel següent
projecte, per aquesta raó moltes constructores no han pogut fer front a la
crisi. És cert que si al acabar el projecte els immobles són més cars, poden
guanyar més diners, però sols en aquells que no s’hagin venut sobre planell.
Pensem que un constructor intenta vendre al més aviat possible, fins i tot
abans de començar a construir, per finançar-se.
Per anar bé el terreny
hauria de valdre una quarta part de la construcció, però hem arribat al doble
del preu de la
construcció. Tots hem estat culpables de la bombolla
immobiliària, però han estat els especuladors del sol qui han guanyat diners. Mirem
la següent evolució de preus, és estimativa però serveix per analitzar la
situació:
|
Preus metre quadrat
|
|
Any
|
terreny
|
construcció
|
1967
|
3 €
|
15 €
|
1977
|
42 €
|
96 €
|
1987
|
180 €
|
361 €
|
1997
|
421 €
|
480 €
|
2007
|
2,100 €
|
900 €
|
2014
|
1,000 €
|
1,000 €
|
Hem de pensar que el preu
del terreny varia en funció de la localitat, i fins i tot del carrer o
orientació, però en termes generals ens serveix per analitzar el que ha passat
en el mercat. Abans era més cara la construcció que el terreny, és normal que
el preu del terreny pogués perquè al començament es feien voreres i
s’edificava, actualment en construir també s’han de fer instal·lacions com
clavegueram, electricitat, aigua, telèfon o fanals, però tot i així veiem com
el 2007 el preu del terreny és desmesurat. Actualment ha abaixat el preu del
terreny, però per un altre motiu.
Els bancs han passat de
donar crèdits ha gairebé tothom qui tenia nòmina del 120% del preu de l’habitatge,
a invertir en deute públic ja que és més segur,
i han tancat el crèdit a particulars i empreses. Hi ha hagut un temps en
que al comprar un pis, et donaven crèdit per comprar també els mobles i el
cotxe. Per tant, si no pots fer front al crèdit, el pis no és prou garantia per
retornar el que deus, i veiem drames de gent que un cop perdut el pis, deu milers
d’euros al banc.
L’altre vessant de la crisi,
bancs que venen pisos embargats per sota de preu de mercat, ja que han
amortitzat part del deute amb el primer comprador, el que fa competència
il·licita amb promotors i constructors que no poden competir en preus.
Respecte al crèdit, si
treballes amb guanys del 7% al 10% i has de pagar els diners al 9% no és
rendible. Si les empreses no produeixen guanys tanquen, els diners dels
inversors marxen a altres mercats, i la gent es queda sense treball. Una
empresa pot tancar en un moment, però cal molt de temps per crear una de nova.
Ara mateix caldria que els bancs no especulessin amb el mercat, que es tornes a
donar crèdits, amb una inflació moderada per sota de l’augment dels salaris per
afavorir el poder adquisitiu dels treballadors, i atraure els inversors que
han tret els diners per invertir fora del País.
Un altra conseqüència de la bombolla immobiliària, el certificat
d’eficiència energètica, un document que avui en dia sols serveis per compensar
als arquitectes la baixada de feina que tenen actualment.
Respecte al nivell de pisos, no en sobren, no han sobrat mai, el que hi ha
és gent que no pot pagar i va a viure amb la família. Per la majoria de la gent, tenir un pis és
un dels seus objectius a la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada