Pacte fiscal ?

La relació del Govern de l’Estat Espanyol amb Catalunya deixa molt que desitjar. El problema ja no és tant sols econòmic, sinó també de respecte del fet diferencial a nivell de cultura, idioma, costums, identitats,…

El Pacte Fiscal pot semblar una solució per evitar l’espoli fiscal de Catalunya, de fet així s’ha venut per alguns, però això planteja altres problemes. Si entenem Espanya com un conjunt de Comunitats Autònomes independents, en la que cadascuna ha de tenir una relació fiscal amb l’Estat, que alhora té una visió centralista, a la llarga anirem perdent, potser no tant com fins ara, però això farà que totes les decisions de política econòmica dictaminades per l’Estat Espanyol no contemplin el desenvolupament de Catalunya.

De fet, l’Estat Espanyol històricament ha deixat de costat Catalunya vs altres territoris, pensem en les inversions en infraestructures, com ara carreteres i autopistes, el corredor central vs mediterrani, els aeroports, potenciar el port de València vs Barcelona, la creació i inversió en la fira de Madrid vs Barcelona, la política industrial, la pressió dels inspectors d’Hisenda, la política energètica i les subvencions en energies renovables com la eòlica, la despesa militar i la localització de les bases, cuartels i acadèmies de l’Exercit, les subvencions a entitats, la xarxa de l’AVE, la xarxa de trens de rodalies, la agricultura, etc. Quin sentit té a nivell econòmic pe evitar que l’aeroport de Barcelona sigui un Hub?

Penso que una alternativa seria assumir que Catalunya, com a motor econòmic de l’Estat, ha de contribuir més, però exigint un model econòmic raonable, sostenible i coherent, que no ens faci perdre ni oportunitats ni competitivitat, amb un model d’Estat amb una política a mig i llarg termini coneguda i consensuada, que vagi més enllà de les eleccions que es fan cada quatre anys, però això comportaria una maduresa política que avui en dia no existeix.  Un altre alternativa és la proclamació de la independència, més valuosa per nosaltres que per la resta de l’Estat per raons obvies, i la tercera alternativa, amb o sense Pacte Fiscal, la de assumir que ens anirem consumint en una lluita estèril amb el Govern Central, que tindrà etapes més o menys crítiques en funció del panorama polític del moment.