Un SIG ( Sistemes
d’Informació Geogràfica ) es un sistema informàtic que també combina dades
geogràfiques referenciades. El resultat permet de manera interactiva tractar
mapes, dades i informació espacial, amb aplicacions tant diverses com
planificació urbana, impacte ambiental, control cadastral, disseny i
optimització de rutes de vehicles, accions de màrqueting, aplicacions
turístiques, cartografia, investigacions científiques, logística, entre
d’altres aplicacions.
Exemples concrets seria la
planificació de les rutes de camions d’escombraries, operatius d’emergències en
cas de desastres, estat de les terres per planificar collites, situació dels
llocs d’interès en programaris turístics, detall d’una ruta verda, control de
les edificacions per part dels ajuntaments, control de rutes de transport per
empreses logístiques, etc. La integració d’un SIG en desenvolupaments web
facilita l’accés als usuaris finals i per tant multiplica exponencial-ment les
utilitats d’un SIG.
Concretament a Girona disposem de diverses
empreses especialitzades en desenvolupaments SIG, en l’àmbit formatiu destacar
el SIGTE ( departament de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció ) de
la UdG i la oferta de la UOC, així com la possibilitat de comptar amb les dades
geogràfiques el ICC ( Institut Català de Cartografia ).
Un SIG funciona com una base
de dades amb informació geogràfica ( dades alfanumèriques ), assenyalant
objectes podem obtenir la seva localització i les dades que haguem associat (
símbols, noms, característiques, imatges o animacions ) així com el procés
invers, fent la recerca d’una ubicació podem observar els objectes situats en
aquell àrea, amb possibilitat de fer apropaments o allunyaments de la zona de
manera interactiva.
Un SIG permet treballar
separant la informació en capes temàtiques emmagatzemades de manera
independent, el que permet discriminar la informació a consultar en una zona
geogràfica de manera visual i intuïtiva. El procés informàtic permet fer
aplicacions en base a la localització dels objectes espacials i dels mapes de
la zona associats, calculant rutes, tendències, pautes, models, condicions o
simulacions.
La teledetecció és una de
les fonts de les dades dels SIG a través de les imatges facilitades pels
satèl·lits o per mitjans aeris, a les imatges digitalitzades s’afegeix
informació de mapes i dades recopilades amb treball de camp ( a peu de carrer )
afegides a través de programes CAO ( Disseny Assistit
per Ordinador ) amb capacitats de georeferenciació, a més de la informació addicional
que desitgem afegir de cada objecte referenciat.
L’aparició de programari
lliure en l’àmbit dels SIG, l’accés a informació espacial dels satèl·lits i
l’oferta formativa a permès la pluriferació de desenvolupaments en aquest
àmbit, tot i així, el desconeixement per part de molts empresaris i
institucions del seu potencial i per tant del seu benefici tant en la
explotació com en la informació facilitada a tercers fa que encara falti per
arribar al nivell desitjat d’aquestes tecnologies.
Malauradament, la situació
de crisi també a incidit, ja que la inversió en desenvolupament dels Sistemes
d’Informació ha baixat de manera preocupant, limitant per tant el valor afegit
que les noves tecnologies poden aportar als negocis, i per tant, a la
competitivitat i a la oferta de les nostres empreses. Son moltes les empreses
que el màxim desenvolupament SIG que integren és el Google Maps en la seva web
corporativa Els GPS dels vehicles o dels
mòbils també son un altre de les aplicacions més familiars d’aquesta mena de
sistemes.
Les dades referenciades
poden ser objectes discrets ( com una casa, hospital, hotel, comissaria, pont,
museu o castell ) o continues ( elevacions, carreteres, rius, temperatures o
quantitat de pluges caigues ). La manera de emmagatzemar les dades pot ser de
dues maneres, vectorial o raster.
Una dada de tipus raster és
una imatge digital representada en malles, i es centra més en les propietats
del espai que en la precisió de la seva localització. L’espai es representa en
celles regulars cadascuna de les quals representa un únic valor, similar als píxels
d’un monitor. Per la intensitat d’aquest píxel podem interpretar informació com
la temperatura o la quantitat d’aigua caiguda. Una dada vectorial es centra en
la precisió dels elements geogràfics representats, que son discrets i de límits
definits, com la ubicació d’una edificació.
Publicat a la revista AQUAE abril
2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada