SIG Sistemes d’Informació Geogràfica

Un SIG ( Sistemes d’Informació Geogràfica ) es un sistema informàtic que també combina dades geogràfiques referenciades. El resultat permet de manera interactiva tractar mapes, dades i informació espacial, amb aplicacions tant diverses com planificació urbana, impacte ambiental, control cadastral, disseny i optimització de rutes de vehicles, accions de màrqueting, aplicacions turístiques, cartografia, investigacions científiques, logística, entre d’altres aplicacions.  

Exemples concrets seria la planificació de les rutes de camions d’escombraries, operatius d’emergències en cas de desastres, estat de les terres per planificar collites, situació dels llocs d’interès en programaris turístics, detall d’una ruta verda, control de les edificacions per part dels ajuntaments, control de rutes de transport per empreses logístiques, etc. La integració d’un SIG en desenvolupaments web facilita l’accés als usuaris finals i per tant multiplica exponencial-ment les utilitats d’un SIG.

 Concretament a Girona disposem de diverses empreses especialitzades en desenvolupaments SIG, en l’àmbit formatiu destacar el SIGTE ( departament de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció ) de la UdG i la oferta de la UOC, així com la possibilitat de comptar amb les dades geogràfiques el ICC ( Institut Català de Cartografia ).

 Un SIG funciona com una base de dades amb informació geogràfica ( dades alfanumèriques ), assenyalant objectes podem obtenir la seva localització i les dades que haguem associat ( símbols, noms, característiques, imatges o animacions ) així com el procés invers, fent la recerca d’una ubicació podem observar els objectes situats en aquell àrea, amb possibilitat de fer apropaments o allunyaments de la zona de manera interactiva.

 Un SIG permet treballar separant la informació en capes temàtiques emmagatzemades de manera independent, el que permet discriminar la informació a consultar en una zona geogràfica de manera visual i intuïtiva. El procés informàtic permet fer aplicacions en base a la localització dels objectes espacials i dels mapes de la zona associats, calculant rutes, tendències, pautes, models, condicions o simulacions.

 La teledetecció és una de les fonts de les dades dels SIG a través de les imatges facilitades pels satèl·lits o per mitjans aeris, a les imatges digitalitzades s’afegeix informació de mapes i dades recopilades amb treball de camp ( a peu de carrer ) afegides a través de programes CAO ( Disseny Assistit per Ordinador ) amb capacitats de georeferenciació, a més de la informació addicional que desitgem afegir de cada objecte referenciat.

 L’aparició de programari lliure en l’àmbit dels SIG, l’accés a informació espacial dels satèl·lits i l’oferta formativa a permès la pluriferació de desenvolupaments en aquest àmbit, tot i així, el desconeixement per part de molts empresaris i institucions del seu potencial i per tant del seu benefici tant en la explotació com en la informació facilitada a tercers fa que encara falti per arribar al nivell desitjat d’aquestes tecnologies.

 Malauradament, la situació de crisi també a incidit, ja que la inversió en desenvolupament dels Sistemes d’Informació ha baixat de manera preocupant, limitant per tant el valor afegit que les noves tecnologies poden aportar als negocis, i per tant, a la competitivitat i a la oferta de les nostres empreses. Son moltes les empreses que el màxim desenvolupament SIG que integren és el Google Maps en la seva web corporativa  Els GPS dels vehicles o dels mòbils també son un altre de les aplicacions més familiars d’aquesta mena de sistemes.

 Les dades referenciades poden ser objectes discrets ( com una casa, hospital, hotel, comissaria, pont, museu o castell ) o continues ( elevacions, carreteres, rius, temperatures o quantitat de pluges caigues ). La manera de emmagatzemar les dades pot ser de dues maneres, vectorial o raster.

 Una dada de tipus raster és una imatge digital representada en malles, i es centra més en les propietats del espai que en la precisió de la seva localització. L’espai es representa en celles regulars cadascuna de les quals representa un únic valor, similar als píxels d’un monitor. Per la intensitat d’aquest píxel podem interpretar informació com la temperatura o la quantitat d’aigua caiguda. Una dada vectorial es centra en la precisió dels elements geogràfics representats, que son discrets i de límits definits, com la ubicació d’una edificació.

Publicat a la revista AQUAE abril 2013