En defensa de les llengües

Si des de el govern central s’entén que valencià i aragonès no és català,  és un contrasentit dir espanyol o castellà a les llengües que es parlen a Argentina, Xile, República Dominicana, Mèxic, Cuba, i tants altres indrets de llatinoamèrica.

El govern central a Espanya segueix atacant el català, com ho ha fet sempre des de la conquesta militar del 1.714, lluny d’afavorir el desenvolupament d’una llengua que ja de per sí té reptes importants per no desaparèixer com ara el predomini del castellà en tots els àmbits.

Tot ciutadà està obligat a dominar el castellà, com així és, però no té perquè conèixer el català, que es relega a ‘curiositat folklòrica’. Ningú nega la riquesa del castellà ni la sort que tenim de dominar aquesta llengua, però no és acceptable el tracte que es dona a la llengua catalana.

No és suficient que tots els ciutadans d’Espanya dominin el castellà, que sigui aquesta la llengua obligatòria a les Corts, d’ús predominant en la justícia, organismes públics, dels estrenes al cinema, de les publicacions i de les grans empreses i administracions. Com el català segueix parlant-se, s’ha d’atacar per més fronts.

 Es pot escriure un llibre dels atacs per part del Govern de l’Estat i dels partits polítics majoritaris com el PP i el PSOE a la llengua catalana, però ni tant sols cal fer memòria de passats més foscos, dels 40 anys de dictadura en la que la llengua catalana es va prohibir, ni d’anys anteriors ni posteriors.

Sols a dia d’avui, podem constatar la prohibició de TV3 al País Valencià, en plena Europa democràtica i de les comunicacions. Els atacs a la immersió lingüística a les escoles a Catalunya, les mesures preses a València i a les Balears. Però no contents, calia continuar, i ara l’atac be d’Aragó.

 Ara el català que es parla a Aragó l’han anomenat LAPAO ( Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental ). Amb aquesta mesura es pretent dividir la gent de parla catalana, minimitzar l’ús del català a Aragó encara més, i treure importància a la llengua catalana tant en parlants com en extensió.

 Arribat en aquest punt, no crec que la resposta hagi de ser defensar el nom de català a la franja d’Aragó, perquè qui sempre es defensa d’atacs, acaba perdent.  Cal deixar de discutir, i anar tots en la mateixa línia a Espanya.

 Si des de el govern central s’entén que valencià i aragonès no és català, aleshores és un contrasentit dir espanyol o castellà a les llengües que es parlen a Argentina, Xile, República Dominicana, Mèxic, Cuba, i tants altres indrets a llatinoamèrica. Les diferències son més pronunciades, cada País a més té la seva entitat pròpia, per tant, hem de fer entendre a l’altre costat de l’Atlàntic que reivindiquin les seves llengües, ja que no parlen espanyol ni castellà, segons el concepte de llengua del mateix Estat Espanyol.