De la N-II a la AP-7

Massa temps porta el problema de la deficient xarxa de carreteres i autopistes que ens connecten amb França, és a dir, amb la resta del continent europeu, com per anar improvisant.

Després de la legítima protesta de la gent, sobretot a Bàscara, per la quantitat de camions que circulen per la N-II i els accidents que això provoca, s’ha pres una decisió perillosa que sols reflexa improvisació, el desviament de tot el tràfic pesant a la AP-7.

Cada estiu la AP-7 es veu desbordada pel tràfic, amb cues quilomètriques, que fan encara més tediós pagar els peatges de la vergonya de l’Estat Espanyol, un autèntic monopoli que xucla la sang dels catalans fent pagar per mobilitat. Unes  infraestructures deficients, més que amortitzades, a les que ni tant sols s’ha volgut invertir mínimament per adaptar-les a les necessitats més elementals de la principal via de comunicació amb Europa.

Lluny de resoldre la deficient capacitat de la AP-7, ni la possibilitat de potenciar alternatives al tràfic pesant com ara la comunicació ferroviària, s’ha pres la decisió de prohibir el tràfic de camions per la N-II, desviant tot el tràfic pesant per la AP-7. No cal fer grans pronòstics per preveure un col·lapse més gran en l’autopista, tot desitjant que no haguem de lamentar més accidents i víctimes, donada la perillositat de l’augment de tràfic pesant en una via ràpida tant transitada.

Cal aplicar mesures excepcionals per situacions excepcionals, però aplicar mesures excepcionals per problemes anacrònics i previsibles sols demostra incapacitat dels nostres governants, fets que per desgràcia marquen massa sovint la gestió política al nostre País.