Celebració dels 15 anys d’Informàtica a la UOC

Aquest any es celebra els 15 anys dels estudis d’informàtica a la UOC. En el meu cas, la UOC ha significat la oportunitat d’aconseguir una titulació universitària sense renunciar al treball ni a la família, si be amb un gran esforç personal. No és un cas aïllat, la majoria de companys s’han trobat amb les mateixes condicions.

Com a universitat, la UOC és un concepte diferent, el Campus no es troba en edificis, sinó a Internet. Els companys compartim molt, però no ens veiem mai físicament. La majoria exercim professionalment dels estudis, el que fa augmentar el nivell del grup. El temps d’estudi es treu quan la majoria de la gent descansa o gaudeix de temps de lleure, potser per això es va per feina, deixant de costat les festes tant representatives en la resta d’universitats.  

El fet de no assistir presencialment a la Universitat, requereix disciplina i un esforç suplementari per tenir continuïtat en els estudis. Gràcies al Campus virtual, es pot seguir els estudis, contactar amb tutors, professors i la resta de companys, sense limitacions d’espai i temps. Estudiant a altes hores de matinada a distància, desprès d’un dia dur a la feina i de les obligacions familiars, quan s’està cansat, no és una tasca senzilla. Una de les coses que anima en aquests moments, és veure la quantitat de companys connectats al Campus que en la mateixa situació. El sol fet d’estar, de connectar-se al Campus, ens integra en el grup i ens dona forces per continuar.

El Campus està adaptat a les necessitats dels estudiants. Tots els qui hem estudiat a la UOC reconeixem paraules com PAC ( Proves d’Avaluació Continuada ), que tant han marcat els nostres estudis, i que ens obliguen a estudiar contínuament, i ens permeten saber si anem assolin el nivell exigit.  

Durant els meus estudis d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió, els meus companys van escollir-me com a representant de la Comissió d’estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions, per desprès estar escollit en la Comissió del Campus i més tard com representant Universitari de la UOC a nivell nacional juntament amb Teresa Costa, i també representant de la Comissió de Seu de Girona.

La meva participació en l’òrgan de la Universitat i el desenvolupament dels meus estudis m’han permès conèixer la estructura de la UOC així com la resta el mon universitari. Per mi és un orgull formar part de la UOC, i poder compartir amb tants companys l’experiència, repte i sacrifici que ha suposat, un somni compartit amb tants d’altres companys virtuals, tot i que actualment m’alegro de tornar a gaudir de caps de setmana i festius, i deixar de costat la pressió de proves i avaluacions. El temps ha passat i he aconseguit l’objectiu, però el millor de tot és el record, experiències, vivències, companys i coneixement que dia rere dia, durant tant de temps, m’han anat enriquint.