Si anem a primera hora del
matí a la platja, pot semblar com abans, aigua clara, tranquil·la, el vent ens
va acariciant el rostre i el sol ens plena d’energia, els paisatges preciosos
ens revitalitzen, però sols és una il·lussió d’aquell indret que anem perdent, i
que ens amaga el procés de destrucció de les nostres costes. Si ens submergim,
ràpidament podrem constatar la degradació de la zona. Per aquells que no
hagin conegut el litoral fa anys, poden fer una comparativa si es banyen en la
zona protegida de les illes Medes. La imatge de mitjans del segle passat de
veure foques al litoral, sembla ja un tema de ciència ficció.
Si escarbem a la sorra, ara
trobem burilles de cigarretes, han disminuït la quantitat i mida dels peixos,
grans quantitats de meduses ens envolten, avisant de la degradació de la
qualitat de l’aigua. La zona per nedar està delimitada com si fos una piscina,
i correm perill si passem els límits, envoltats d’embarcacions a motor, motos
nàutiques, windsurfistes i velers.
Platges massificades amb
gent que deixa el seu entorn brut, amb borses de plàstic, llaunes, papers, sense
cap mena de
respecte ni pels demès ni pel nostre entorn.
En el millor dels casos, tapen la porqueria en la sorra, com si anés a
desaparèixer, per no molestar-se en caminar uns metres fins a la paperera. Tampoc
hi ha cap mena
d’organització de les diverses activitats aquàtiques, ni del seu impacte en
l’habitat de la zona, tret de les bolles pels banyistes.
I per fi, quan la
sensibilitat d’alguns clamen per la defensa del nostre litoral, i sorgeix la
possibilitat de crear una zona protegida, com ara en les illes formigues a prop
de Palamós, predominen els interessos econòmics. En poc temps hem estat capaços
de devorar el litoral sense el més mínim sentiment de sostenibilitat. Molts han
volgut treure partit, i per desgràcia, aquells qui han prioritzat llurs
interessos econòmics, son els actors escollits per decidir a l’hora de parlar
de canvis, fent inviable cap iniciativa al respecte.
Arribat a aquest punt la
solució no és gens senzilla, que fer amb tota la economia que destrueix el
nostre entorn quan depenem d’ella per viure? Com renunciar als guanys de constructors,
ports nàutics, escoles de vela, turistes, pescadors esportius, submarinistes,
windsurfistes, pescadors professionals, i tots els treballs indirectes que
generen? Potser després de tot, fa molt que aquell entorn que alguns hem tingut
la sort de conèixer ha desaparegut, marcat per una societat mal organitzada,
que mai ha tingut com objectiu preservar el nostre patrimoni pel futur.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada