Educació religiosa

La escola laica semblava la solució per garantir la llibertat de les persones i de culte, com a contrapartida a la imposició que el sistema educatiu ens imposava a l’escola. El primer que fèiem cada matí era posar-nos drets a la entrada del professor, i recitar el pare nostre. Un sistema educatiu rígid que mantenia l’ordre a base de vedells, de cops de regla, llançaments de borradors i de tises, i de cops al clatell.

El problema és que no podem tenir una bona educació sense uns bons fonaments. Podem ser crítics amb la educació marcadament religiosa d’altres temps, però si alguna cosa, per damunt de les altres, hem heretat de la religió catòlica, és la gran qualitat educativa i la transmissió de valors, per molt de trobem exemples de destacats catòlics que mostren el contrari, i és que a la fi, no deixa de ser una estructura dels homes, governada pels homes.

Sempre he defensat la llibertat de culte, el dret que tots hauríem de tenir en seguir el nostre camí sense imposicions, però tampoc sembla la solució l’actual model educatiu. Masses joves creixen sense conèixer res de la nostre herència catòlica, desconeixen la cerimònia de la missa, n’hi ha que ni tant sols tenen clar qui va ser Jesucrist. Tampoc és que vagin massa sobrats en valors humans. Estan perdent el sentiment de grup, del sacrifici, del deure, del respecte a la gent gran, de la obligació a contribuir en la societat a la que pertanyem.

La majoria de gent jove no cedeix el pas a la gent gran, son contestataris, exigents, derrotistes. Veure un jove aixecar-se d’un seient al transport públic per deixar seure a una persona gran, o una dona embarassada, comença a ser una anècdota. Massa gent no es planteja que la mort és un valor assegurat a les seves vides, ni del perquè de la seva existència.

Per contra, defenem tot tipus de cultes, com si fos tant senzill conviure amb models que trenquen tot allò que pensem. Sembla un contrasentit acceptar la llibertat de cadascú, i acceptar cultes que marquen les vides de les persones sense que puguin escollir la seva llibertat social, sexual i religiosa. Acceptar la poligàmia, la ablació femenina, la submissió de les dones als homes, els matrimonis de conveniència i convinguts, la prohibició de menjars i de costums, i en canvi defensar la llibertat de les persones i l’estat laic, i eradicar la educació catòlica, no deixa de ser curiós. Carreguem contra el que som, i obrim la porta d’allò que no sabem com integrar en la nostre societat.

Potser l’ensenyament que hem heretat del catolicisme es pugui millorar, però ha estat una de les millors contribucions de l’església a la nostre societat, no hauríem de donar l’esquena abans de tenir ben lligat un model millor, que tingui cura tant de transmetre coneixement, com valors, espiritualitat i humanitat.