Un metge, necessito un metge ! va sol·licitar cridant. Amb
la crisi potser la medicina acabi reduint-se a tirites, micromina i alcohol,
però a ningú se li escapa que una qualitat assistencial requereix
especialització, que ve donada per experiència, formació i equipació. La
informàtica és el mateix, però amb una gran desavantatge, tothom es veu en cor
de fer de informàtic, en aquest sentit és com la religió, tots creuen saber i
tots diuen la seva.
Quan un diu que és informàtic, és com donar barra lliure per
totes les consultes i problemàtiques que la gent té al cap. El nivell
d’intrusisme en el sector tampoc ajuda, és difícil saber a qui acudir, i tenir
garanties d’un servei de qualitat.
Ningu pot abordar tot, cal una especialització de les
tasques. No té res a veure el treball d’un tècnic de sistemes, programador,
helpdesk, analista funcional, analista orgànic, cap de projecte, director
informàtic, webmaster, dissenyador de bases de dades o d’un dissenyador gràfic,
i dins les diverses funcionalitats, també hi ha una gran diferència amb el
sistema en el que treballem, així com el volum de dades i la importància de les
mateixes. Ningú es deixaria operar del cor per un nefròleg, però hi ha gent que
contracte un dissenyador gràfic per desenvolupar tota la web de la seva
empresa, o un programador Java per definir tot el sistema informàtic d’una
empresa, i així els resultats son els que son, després ve el gran desansís cap
a les noves tecnologies, mil i una històries fantasmagòriques del que no s’ha
fet adequadament, o de l’escàs rendibilitat de les inversions en les TIC, sense
voler ser realistes en el mal plantejament inicial que fa imposible el resultat
desitjat.
La manca de formació de gerents i directius, i per tant la
mitificació de les TIC, el desconeixement d’allò que poden aportar, els
recursos necessaris, la planificació i implementació necessària, i allò que la
informàtica no pot assolir, és un problema palpable en el dia a dia
empresarial. El cinema, on l’informàtic de torn entre en un ordinador,
aconsegueix en qüestió de segons a punta de pistola ( per alguna raó sempre és
així, a vida o mort per inspirar-los, quan difícilment trobarem professions més
vocacionals que els informàtics ), encara ajuda més al desconneixement del
sector, i a pensar que amb un ordinador i l’informàtic de torn ja és suficient
per aconseguir un sistema de informació addient per la explotació del nostre
negoci.
La crisi ha agraujat el problema, tot i les grans pèrdues
tant en costos directes com en competitivitat que una incorrecte gestió dels
sistemes d’informació suposen per una empresa, amb casos en els que ha suposat
fins i tot el tancament de grans empreses, els gerents i directius son reacis a
invertir en personal qualificat en SI, i encara menys en disposar d’una
estructura de professionals especialitzats. Les empreses de serveis informàtics
potser son les que més cura tenen de mantenir personal especialitzat, però la
manca de caps de projecte amb els clients finals, i la disminució dels salaris
també han rebaixat el nivell de qualitat dels seus serveis.
El futur és incert, com tot en el moment actual del nostre
País, però el més preocupant és la mentalitat de la majoria del nostre
empresariat, i de l’escasa importància que els nostres polítics tenen en
garantir uns nivells de qualitat pels professionals, i per tant pel sector de
les TIC, tot i les mil·lionàries inversions que s’han arribat a fer per
informatitzar les administracions.
Entrades
