El Predicador

El predicador parla, i la gent l'escolta. Paraules d'il·luminats, científics, pensadors, filòsofs i profetes són narrades com a pròpies per fer creure a la gent l'excel·lència de l'orador, guanyant un prestigi i reputació per liderar opinions, consultes, ètiques i respostes. Pobre predicador, la gent sol confondre canal amb missatge, tu has volgut donar l'imatge de ser l'exemple del que prediques, i per això la gent et jutjarà per les teves paraules. Senzill és parlar dels mestres, no tant seguir els seus exemples. Aquell qui es creu en dret de jutjar als seus companys, i de donar lliçons gratuïtes sense valorar situacions, sentiments, coneixements i possibilitats, es pot trobar amb la mateixa incomprensió que predica. No podem ser jutges, sí consellers, però sobretot amics. L'amor desinteressat és la resposta, la resta depèn de situacions i resultats, senzill és donar consells moralistes, dur és sentir-se jutjat, pitjor no sentir-se recolzat. Predicador, la propera vegada que pugis a la palestra, si realment vols ajudar i guanyar-te el respecte, posat en el lloc del qui té el problema, i fes teves les paraules, accions i ajuts que tant prediques, si el teu cor s'invadeix d'incomprensió, dolor, tristor, desil·lusió o desesperança, analitza el teu discurs, mira els teus fets, i pensa que actituds, accions i no paraules són necessàries en moments durs, i pensa que predicar, en el fons solament és un joc de paraules.