Procés d’explotació d’eines TIC en les empreses

Més del 90% de les empreses tenen ordinadors, i d’aquestes la gran majoria tenen connexió a Internet.  L’ús d’intranet corporativa és generalitzat en empreses de més de cinquanta treballadors, però per empreses petites és força baix, el que genera una bretxa tecnològica important. Hi ha diverses raons, per exemple el cost del personal de TI, el percentatge de personal TI per cada 100 treballadors és més gran en empreses petites que en les grans.

El coneixement de les TIC per part dels treballadors en empreses petites és força baix. Les empreses petites contracten menys experts en TIC que les empreses grans, i les que busquen experts es troben amb dificultats. Un dels problemes és que intenten buscar un informàtic que les resolgui tot, en lloc d’especialistes per cada tema TIC.

Hi ha moltes empreses que tenen espai web, però molt poques venen els seus productes per Internet. Encara menys enllacen el seu SI per aprofitar les avantatges de mobilitat i difusió de la xarxa.

El problema no és generar comandes en línia, sinó el seu tractament, sols una minoria de pimes integra les comandes en línia al seu sistema final. Hi ha moltes que ni tan sols envien un correu electrònic al client confirmant la comanda. Encara menys confirmen disponibilitat de producte en temps real, control de preus per client, consulta d’històric de comandes, promocions, descomptes, programes de fidelització o atenció al client integrada a l’historial de l’empresa. Els actuals anuncis de webs econòmiques deslligades del SI encara pronuncia més el fracàs i per tant el desconcert dels petits empresaris davant les noves tecnologies.

Es troben a faltar reunions de pimes per compartir experiències i coneixements TIC i establir marcs referencials. La implantació d’una nova tecnologia en una empresa ha d’aconseguir confluir tres aspectes com la grandària de l’empresa, el model organitzatiu i el model de gestió empresarial.

Seria positiu crear centres de referència on l’experiència TIC estigui centralitzada, el coneixement revisat i contínuament debatut, ja sigui via cambres de comerç, consells comarcals, o entitats gremials. El paper del Col·legi d’Enginyers en Informàtica podria ser important, especialment si es dotés de grau competencial.

El repte principal, no obstant això, és augmentar l’alfabetització TIC tant d’empresaris com de treballadors. Un empresari no pot dur a terme un projecte d’èxit TIC per la seva empresa si no conèix perfectament la seva empresa i contracta professionals adequats per aconsellar-lo.

Molts treballadors, principalment en tasques poc qualificades i mal pagats, pensen que l’ensenyament ha de ser a càrrec de l’empresa o del govern, i mai fora de l’horari de treball, això fa que no tinguin accés a ensenyament de qualitat i amb els anys quedin fora de mercat, o bé limitin l’activitat de les empreses que els contracten. Si es volen experts, aquests experts s’han de pagar. Amb l’actual política de reducció de sous no es poden aconseguir professionals de qualitat.

La cooperació i  treball en xarxa de les pimes locals és un altre dels temes poc desenvolupats. A la poca tradició, i la manca de perspectiva de la rendibilitat que pot proporcionar a tots plegats, s’afegeix una mal entesa competitivitat i per tant por de donar coneixement als nostres veïns, el que xoca amb polítiques econòmiques globalitzades que requereixen esforços de tots per atraure mercat, clients i inversors.

La clau de la informatització de les empreses és la integració de totes les parts que composen el negoci, la adaptació al mercat i la captació, procés i entrega de la informació necessaria per la pressa de decisions. La mala execució de projectes TIC no tant sols representen una important pèrdua de recursos econòmics per l’empresa, sinó una pèrdua de potencial i mercat que pot comportar fins i tot el tancament del negoci.

L’economia de la tecnologia a més representa una gran oportunitat de desenvolupament, o el punt final del nostre model empresarial. Podem passar de l’èxit al fracàs per no adaptar-nos a les noves realitats del mercat.

La tecnologia canvia de vegades a velocitat vertiginosa, una empresa que no sàpiga quan invertir i que entri massa tard en determinats sectors, no tindrà temps suficient per aconseguir beneficis.

Entre els anys 1848 i 1852 es va passar de 600 a 10 empreses automobilístiques, en el 1984 hi havien de 400 a 500 empreses informàtiques, el 1986 quedaven 7, el mateix passarà amb tecnologies com les aplicacions mòbils, els desenvolupaments web i el negoci electrònic, cal preguntar-se doncs quin paper volem assumir a curt i llarg termini, a més de buscar altres respostes com per exemple de quina manera fer front a la crisi, a la globalització i als nous models de mercat.

Es parla molt d’innovació, però tenir ments creatives sense recolzament econòmic per desenvolupar la corresponent explotació comercial és car, i sols serveix d’aportació d’idees perquè d’altres s’aprofitin.

Els empresaris han de tenir clar que cap país desenvolupat ha creat una estructura competitiva de qualitat sense inversió en recerca i reduint sous, malauradament és el nostre cas, motiu pel qual molts joves qualificats marxen a l’estranger a treballar, i les nostres empreses comencen a perdre pes en els mercats.