Democràcia prostituïda

Tothom s’ha sorprès pels resultats de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, en la que totes les enquestes donaven majoria absoluta o gairebé a CiU, que finalment s’ha quedat en 50 diputats. La majoria de mitjans parlen que la població finalment s’ha decantat per una radicalització que ha fet pujar els vots de partits com PP, Ciutadans o ERC, i que una part important de vots independentistes han anat cap a ERC.

El que sobte a un servidor és veure com les acusacions del diari El Mundo, tot i ser el centre del debat tant de tots els partits polítics com dels mitjans de comunicació en la darrera setmana de la campanya electoral, no s’han identificat con la raó principal de la baixada de vots cap a CiU. La influència en la campanya és evident, si be no és possible quantificar-la per la manca de enquestes donat que ja estàvem al tram final de la campanya electoral. Tot i així, és el factor que més a marcat durant la darrera setmana, i per tant el que pot explicar més clarament la desviació entre les enquestes i les votacions.

D’aquí el títol del meu article, proposo democràcia prostituïda perquè intencionadament s’ha distorsionat unes eleccions que marcaven una majoria absoluta a CiU amb unes acusacions qüestionables, amb procediments que no eren d’actualitat, diligències de feia temps, però tretes a la llum pública premeditadament per aconseguir un impacte en la campanya, com de fet així ha estat.

Curiosament no s’ha seguit la mateixa manera d’actuar amb el PSC, tota la repercussió mediàtica dels presumptament suborns en l’adjudicació d’obres a Sabadell no s’ha fet públic fins tot just passades les eleccions, tot i que les investigacions feia temps que estaven en marxa.

Tot i que un dels fonaments de la democràcia és la llibertat d’expressió, i justament per la importància de la opinió pública, i més davant unes eleccions, hi ha actuacions que més que avalar un sistema, fan pensar en un pobre nivell de la nostre democràcia, amb unes regles del joc que no garanteixen el que hauria de ser el clima mínimament exigible per garantir la qualitat de la nostre democràcia.

Tampoc és admissible que tot valgui, per un costat estan els fets, la veritat, per un altre les opinions i les propostes per governar. És evident que les diverses forces polítiques tenen idearis diferents, models econòmics, polítics i socials que no tenen res a veure uns amb d’altres, però perquè els ciutadans puguem valorar i votar lliurement s’ha de dir la veritat, fer arribar les diverses opinions, propostes, projectes i realitats, per suposat, però sense mentir. En aquest apartat trobo a destacar el poc nivell de la nostre democràcia, sembla que qualsevol, independentment del seu càrrec, pot inventar-se el que vulgui, fins i tot mentir descaradament provocant la confrontació i la manipulació, sense que passi res. Segur que a tothom li venen al cap molts exemples, jo penso entre d’altres en els comentaris que s’han fet a la resta de l’Estat sobre el model d’immersió lingüística, que la majoria de la resta de l’Estat no estigui al corrent del dèficit fiscal a Catalunya, de l’incompliment de les inversions a Catalunya, o de la prohibició de TV3 a la comunitat valenciana, entre d’altres.

Per acabar, tampoc és de rebut permetre amenaces. Les eleccions s’han de guanyar fent propostes, projectes, prioritzant recursos, oferint sol·lucions i argumentant, no sota amenaces, aquest és un altre dels punts que fan de la nostre democràcia pobre, molt per sota del desitjable. Amb mentires i coaccions, quina validesa tenen els vots? Quina salut té la nostre democràcia?