Dret competencial per a les enginyeries informàtiques

Les noves tecnologies regeixen tots els processos tant de gestió com de producció de les empreses. La informàtica s’ha fet imprescindible per gestionar qualsevol sistema, tant d’organismes públics com privats. En un àmbit tant important com les noves tecnologies, no hi ha cap reglamentació referent als drets competencials dels professionals que exerceixen, o dit d’un altre manera, qualsevol persona sense acreditar cap coneixement ni tècnic ni tecnològic pot treballar d’informàtic, fins el punt de que la informàtica és el sector amb més intrusisme professional.

La LOPD (Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal), i la LSSICE (Llei de Serveis de la Societat d'Informació i  Comerç Electrònic) han sorgit per garantir la privacitat de la gent i controlar la informació, però qui s’encarrega de garantir-ne l'aplicació? Qui marca uns nivells de qualitat en els Sistemes d’Informació? La resposta és senzilla, ningú! Els responsables de l'aplicació són les empreses però no hi ha cap garantia de la capacitació dels qui han d’aplicar-les, com a la pràctica queda palès en la majoria dels casos.

Des dels seus inicis, les enginyeries informàtiques han estat discriminades per l’Estat Espanyol, que mai ha volgut establir un dret competencial. Empreses i particulars van venuts a l'hora de decidir com implementar un Sistema Informàtic. Les pèrdues son milionàries i les vulneracions de seguretat, constants.

L’establiment de graus competencials per a les enginyeries informàtiques no suposaria pèrdua de llocs de treballs, ni impediria accedir al treball als professionals que actualment exerceixen però com en el cas d’altres professions, obligaria a signar els projectes informàtics per un enginyer, la qual cosa donaria garanties, permetria establir un marc jurídic competencial i crear estàndards per definir temes tant importants com la seguretat informàtica.

Però no parlem sols de seguretat, també seria desitjable establir marcs per garantir la qualitat en sistemes industrials i de gestió, com ara desenvolupaments d’internet, ERP (Enterprise Resource Planning o Planificació de Recursos Empresarials) o CRM (Customer Relationship Management) o Gestor de Relació amb Clients, especialment pel que fa a empreses públiques i grans empreses.

Ningú no posa en dubte els avantatges que metges, infermeres, farmacèutics, enginyers industrials, de telecomunicacions, ponts i camins o arquitectes, hagin de tenir titulació per fer les seves tasques. Es deixaria operar per algú que no fos metge? Compraria un pis que no tingués el vistiplau d’un arquitecte? Doncs la informàtica és el cor de tots els sistemes actuals i no hi ha cap regulació al respecte.

Publicat a la revista AQUAE de Caldes de Malavella, Setembre 2014