dissabte, 14 de setembre del 2013

La Via Catalana




La Diada Nacional de l’11 de setembre del 2013 quedarà per tots els qui vam participar de la Via Catalana com un dia històric, festiu, alegre, sense precedents al nostre País. Més d’1.600.000 persones van fer una cadena humana de més de 400 km enllaçant de sud a nord tota Catalunya.

La manifestació de tot un Poble clamant per la llibertat i el dret a decidir, si senyors, el dret a decidir, és important remarcar-ho per aquells qui pensen que vivím en un País democràtic.

El pilar d’una democràcia es basa en el vot dels seus integrants, a Espanya queda palès que tenim una democràcia malalta, pobre, retallada, i sembla que els poders del Govern Central no volen fer res per canviar la situació.

La sentència de l’Estatut ja va ser un fet greu, sense precedents, un Estatut votat en el Parlament de la Generalitat de Catalunya, en el Corts Espanyoles i referendat pels ciutadans a les urnes, ha estat tirat enrere per un Tribunal Constitucional manipulat políticament.

Ara, l’Estat intenta per tots els mitjans que el Poble Català no pugui expressar-se a les urnes, mentre continua atacant la llengua i cultura catalanes i maltractant financerament Catalunya.

La gran pregunta és, fins quan es permetrà a Europa que un País integrant, suposadament democràtic, impedeixi votar als seus habitants? Que més es pot demanar a un Poble per fer-se sentir en democràcia? Catalunya està donant lliçons al mon de respecte, humanitat, democràcia i il·lussió, mentre es carrega de raó per un tracte injust.

Per aquells que no creuen en l’independentisme, com es justifica que l’Estat no faci res per il·lussionar, integrar i respectar als catalans? Com pot un President d’un País democràtic menysprear manifestacions de més d’un mil·lió de persones, i parlar de majories silencioses, quan la manifestació que va convocar el seu partit no va reunir pràcticament a ningú? Fins quan se seguirà amb un model polític, l’Espanyol, habituat a treure rèdit de l’espoli fiscal als catalans i del menyspreu a la seva llengua i cultura?

Ha d’arribar el dia que Espanya entengui que és un Estat plurinacional, on coexisteixen diverses llengües, cultures i costums, o bé que el Poble català aconsegueixi la seva llibertat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada