La manifestació de tot un
Poble clamant per la llibertat i el dret a decidir, si senyors, el dret a
decidir, és important remarcar-ho per aquells qui pensen que vivím en un País
democràtic.
El pilar d’una democràcia es
basa en el vot dels seus integrants, a Espanya queda palès que tenim una
democràcia malalta, pobre, retallada, i sembla que els poders del Govern
Central no volen fer res per canviar la situació.
La sentència de l’Estatut ja
va ser un fet greu, sense precedents, un Estatut votat en el Parlament de la
Generalitat de Catalunya, en el Corts Espanyoles i referendat pels ciutadans a
les urnes, ha estat tirat enrere per un Tribunal Constitucional manipulat
políticament.
Ara, l’Estat intenta per
tots els mitjans que el Poble Català no pugui expressar-se a les urnes, mentre
continua atacant la llengua i cultura catalanes i maltractant financerament
Catalunya.
La gran pregunta és, fins
quan es permetrà a Europa que un País integrant, suposadament democràtic,
impedeixi votar als seus habitants? Que més es pot demanar a un Poble per
fer-se sentir en democràcia? Catalunya està donant lliçons al mon de respecte,
humanitat, democràcia i il·lussió, mentre es carrega de raó per un tracte
injust.
Per aquells que no creuen en
l’independentisme, com es justifica que l’Estat no faci res per il·lussionar,
integrar i respectar als catalans? Com pot un President d’un País democràtic
menysprear manifestacions de més d’un mil·lió de persones, i parlar de majories
silencioses, quan la manifestació que va convocar el seu partit no va reunir
pràcticament a ningú? Fins quan se seguirà amb un model polític, l’Espanyol,
habituat a treure rèdit de l’espoli fiscal als catalans i del menyspreu a la
seva llengua i cultura?
Ha d’arribar el dia que
Espanya entengui que és un Estat plurinacional, on coexisteixen diverses llengües,
cultures i costums, o bé que el Poble català aconsegueixi la seva llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada