Dret a votar, dret a decidir, dret a ser respectats

La relació Catalunya Espanya no passa pel seu millor moment, de fet, mai ha estat planera, ja que l’encaix de Catalunya dins l’Estat s’ha interpretat diferent, per l’Estat es tracta d’una regió, a Catalunya sempre hi ha hagut un sentiment de País.

L’Estat té una concepció centralista, amb Madrid com a Capital, eix de l’economia, comunicacions i govern. Catalunya té un moviment empresarial, cultural i turístic important, un pes indiscutible, que xoca frontalment amb la política del Govern Central.

Es pot escriure molt sobre les relacions amb l’Estat dels darrers 300 anys, però el que cal és abordar la situació actual per buscar solucions. No resulta senzill sentir-se integrat amb un Estat que no respecte l’idioma i que ofega Catalunya econòmicament.

Donat un cop d’ull a la política econòmica de l’Estat veiem com Catalunya queda al marge. En l’àmbit cultural el tracte no és diferent. Tot això no podria passar si Catalunya tingués pes, veu i vot per decidir.

Ja tenim data de consulta, no podem renunciar al nostre dret de ser escoltats. El pròxim 9 de novembre del 2014 és la data escollida per conèixer la voluntat dels catalans. El coratge d’Artur Mas de canalitzar el neguit del Poble Català s’interpreta con un desafiament per part dels partits majoritaris estatals. El grup de CDC de Caldes de Malavella donem suport explícit a la consulta.

Això és el que fa por i es vol evitar a tota costa. Però una democràcia basada a evitar el vot dels catalans és una democràcia malalta, prostituïda, és una construcció de l’Estat pensant sotmetre en lloc de sumar, en un moment en què l’economia necessita el conjunt de les forces, i la credibilitat hauria de ser una prioritat inqüestionable. 

Sols ament votant tindrem pes, sols ament amb pes serem escoltats i respectats. Ja no importa tant si ens considerem una nació independent, o del nostre ideal d’encaix a Espanya, importa si som lliures, si podem decidir el nostre futur, o bé si hem de seguir governats per aquells que no volen saber res del que pensem, d’aquells qui menyspreant als catalans, però sense renunciar als diners que els fem arribar.

Un Estat democràtic no pot tenir por a escoltar, no pot governar contra la voluntat del Poble, no pot posar com objectiu impedir que votem, com tampoc podia modificar l’Estatut votat pel Poble Català, un cop tramitat en la Generalitat i el Congrés dels Diputats.

Potser el nostre delicte és creure el que ens han venut, creure que estem en democràcia, que nosaltres decidim. Cortines de fum per dominar un Poble, com ha estat sempre. És el moment de pensar en madurar tots plegats, prendre una decisió, acordar un model, i deixar de tibar la corda per tots dos costats. És el moment de construir en democràcia, allà on la democràcia sigui respectada, sense por d’estar dins o fora d’Espanya o d’Europa, la llibertat no té preu, la llibertat no es guanya amb por.

 

Publicat al Parlem-ne Caldes de Malavella gener 2.014