Ara toca fer les maletes

Estem en una època de crisi sense precedents en tot Occident. Aquells amb poder de decisió s’han emportat les indústries a països asiàtics, la classe política s’ha venut al mercat com demostra la bombolla immobiliària, la protecció dels bancs i l’especulació.

Si ens centrem en el nostre encaix dins Espanya, el tema és encara pitjor. Catalunya no hauria d’estar en crisi, un balanç fiscal de 16.500 mil·lions d’euros que no tornen any rere any, i una política de l’Estat que ens dona l’esquena, ens fa perdre pistolada.

No té cap mena de sentit que l’Estat no aposti per allò que li reportaria més guanys, sols per la mania que tenen als catalans. Es pot fer un llistat interminable, però per no allargar massa el tema comentar com eviten que l’aeroport de Barcelona sigui un Hub, la manca d’inversió en les carreteres catalanes, en el port, en la xarxa ferroviària o en la xarxa elèctrica.

Catalunya queda fora d’allò que representa inversions de l’Estat com ara indústries estratègiques, ubicacions de l’exèrcit, i en canvi tenim una tercera part del nombre d’inspectors d’hisenda, tot i tenir un nombre baix de funcionariat. Es prefereix fer el corredor central al corredor mediterrani, tot i que aquest darrer pot atraure inversions dels països asiàtics, que podrien reduir en tres setmanes el transport de mercaderies per vaixell que ara es descarreguen a Holanda. Espanya és el segon país en nombre de quilòmetres de tren d’alta velocitat, i en lloc d’atraure turistes d’Europa, l’Estat s’ha endarrerit 25 anys en connectar Barcelona amb França. Ara toca invertir en Galícia, qualsevol sense sentit abans que invertir en terres catalanes.

Amb els impostos de tots els espanyols, i per tant els nostres, ens fan competència deslleial allò que aquí funciona, com ara les fires de Barcelona que s’han replicat a Madrid, la inversió en el port de València, Terra Mítica vs Port Aventura, a més de la pressió del govern central per fer de Madrid la seu de les grans empreses que s’instal·len a Espanya.

La economia Espanyola està tocada, i la nostre per tant també, però pitjor. És una llàstima veure un 27% d’aturats, i com els nostres professionals son reclamats a diferents països com ara Alemanya i Canada. Molts son els qui han marxat, i molts d’altres qui pensen que ara toca fer les maletes, un desastre que no sembla tenir un bon final, donat qui i com ens governen.