En informàtica la seguretat
es divideix en seguretat física i seguretat lògica. La seguretat física és
aquella que garanteix la protecció del nostres SI davant eventualitats en la
ubicació del nostre SI o be d’atacs presencials. La seguretat lògica és la
encarregada de protegir el nostre SI d’atacs virtuals, principalment des de la
xarxa o dels propis usuaris del SI. No és el mateix robar un ordinador, o
trencar una pantalla, que fer una còpia d’una base de dades o dels nostres
documents. Un dels problemes és que hi ha robatoris d’informació que no deixen
rastre, per tant cal preveure, detectar i evitar a temps.
La seguretat física ha de
preveure:
-
impedir l’accés físic
a persones no autoritzades- protecció anti-incendis
- climatització dels nostres ordinadors
- protecció ambiental
- garantir el subministrament d’energia elèctrica
- còpies de seguretat
La seguretat lògica ha de
preveure:
-
evitar virus,
troians i programes espies- robatori de informació
- pèrdua de dades
- control d’accessos al SI
- caigudes del sistema
- inconsistència de les dades
- utilització no autoritzada del nostre SI
- suplantació d’usuaris
- formació als usuaris
- manteniment del programari
Tot ordinador connectat a un
SI té atacs en un moment o altre. Els atacs a un SI es multipliquen exponencial-ment
si ha d’estar permanentment connectat a la xarxa, i en funció de la tecnologia
en que treballem tant de programari ( sistemes operatius, programes de
desenvolupament propi, de lliure distribució o amb llicència ), com de
maquinari ( ordinadors, modems, routers, switches ), així com del nombre d’usuaris que es
connecten, els seus perfils, i la importància i difusió de la informació.
Un dels problemes actuals és
que internet permet a qualsevol persona o entitat accedir a ordinadors que estan
a l’altre banda del planeta, el que dificulta l’acció de la justícia. Son molts
els incentius d’aquells que intenten accedir a un SI sense autorització, ja
sigui per demostrar que poden fer-ho, per vendre sistemes de seguretat o
antivirus, per adquirir informació privilegiada, suplantar persones, accedir a
informació tècnica o tecnològica de la competència, etc.
Cal tenir en compte que els principals atacs en el SI de les empreses es duen a terme per gent que coneix el SI, principalment per treballadors descontents o que volen fer ús de la informació per guanys propis.
La seguretat és un joc entre
defensors i atacants, una lluita de recursos, temps i coneixement, a la que no
s’ens convida a jugar, però on tampoc podem refusar de participar.
A la gran pregunta de si
podem garantir seguretat absoluta d’un SI, la resposta és que no, però gairebé.
El fet és si la inversió necessària ho justifica. No obstant, crear uns mínims
de seguretat en el nostre SI està a l’abast de tothom, hem de prendre
consciència del valor de la nostre informació.
Al protegir un SI també hem
de valorar el temps en garantir una recuperació en cas de qualsevol
eventualitat. Possiblement podem estar dies sense el nostre ordinador personal,
una empresa potser pot esperar hores, una entitat bancària no es pot permetre
estar més de 2 minuts, i un sistema anti-míssils s’ha de recuperar en segons.
En d’altres articles
comentaré més àmpliament allò que he relacionat tant en seguretat física com en
seguretat lògica, ja que possiblement l’article queda coix sense explicacions addicionals.
Publicat a l’AQUAE
Caldes de Malavella juny 2013
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada