Per qui no et coneix, fes-nos una introducció
Vaig nàixer a Paris, als 14
anys vaig anar a viure a Sitges amb la mare, al cap d’un temps la mare es va
traslladar a Madrid ,
i jo vaig anar a Normandia per ampliar la meva formació en el mon de la equitació. Soc
parella de Jordi Martínez
Solés, motiu pel que vaig venir de França. Tenim 10 hectàrees de nogueres, la
idea és mantenir la masia que el Jordi ha heretat de la família i engegar el
projecte dels cavalls.
Quin és el vostre projecte?
Estem enfocats en creixement
personal, els cavalls tenen molt per ensenyar-nos, per exemple a ser pacients,
humils. Quan tens pressa els cavalls fan tot molt més lent. No utilitzem ferros
a la boca ni als peus, al deixar els ferros deixes d’utilitzar el dolor com
mitjà de manipulació, es tracte de trobar la col·laboració del cavall, és tot
un mon per descobrir.
El nostre objectiu és que les persones puguin comunicar-se amb els cavalls com a requisit abans d’aprendre a muntar. Quan pensem en cavalls, cal diferenciar si anem a buscar el contacte amb el cavall o a muntar. Estic recuperant gent que venen d’hipiques tradicionals que no saben fer moltes coses, com netejar els peus als cavalls.
La idea del projecte queda
reflectida en la web, el preu de muntar és més car que la resta d’activitats,
ho fem expressament per evitar que vinguin sols per muntar. A través del
coaching amb cavalls estem tinguen molt bons resultats per treballar a nivell
personal i en grup, aprenem coses com el rol que exercitem cadascú de nosaltres
en les activitats en grup.
Com és que vas decidir marxar a França?
Vaig iniciar la meva professionalització a Sitges, però va arribar un punt que vaig trobar esgotades les propostes formatives, fluixes a nivell pedagògic. Les meves classes a França han estat molt diferents, vaig fer dos anys de monitora i de guia de turisme eqüestre. L’Estat em va donar facilitats i una beca, una formació sòlida amb bones bases. A França la pràctica de la equitació està més diversificada, ensenyen més doma i salt. A fora es fan disciplines de ruta des de fa 10 anys, com raid i trec, aquí tot just comencen.
A França vaig descobrir la
pedagogia activa i la capacitat d’anàlisi. La formació en turisme eqüestre
combina monitor en pistes, trec i portar
gent a voltar, pots validar galops de
l’1 al 8. Aprens a cosir el cuir, les ferradures, la alimentació que necessiten
els cavalls i tot el necessari per treballar amb seguretat i tractar la gent en
funció de les seves edats i en l’aprenentatge psicomotriu en funció de la edat.
Descriu les vostres activitats
El nostre objectiu és
canviar les consciències. Oferim una experiència en mig de la natura, a nivell
individual, amb els cavalls i amb el grup. El contacte amb la natura sempre és
positiu, el necessitem. Fem activitats i jocs molt divertits. Lo important és que els cavalls es sentin segurs,
tranquils, així son ells mateixos. Tots aprenem, els clients, els cavalls i jo
mateixa. Col·laborem amb una psicòloga de Madrid que fa coaching amb els
cavalls.
Ha vingut gent de Girona o
dels voltants com Blanes. Tenim un grup
de nens que venen cada setmana, fem un projecte audiovisual per promoure el
benestar dels cavalls i dels animals en general.
Amb la crisi hi ha cavalls
abandonats i malnodrits, estem contactant gent que no pot mantenir el cavall
amb aquells qui volen tenir el seu propi cavall. Tenim 4 cavalls propis i
d’altres del Pirineu, col·laborem per ajudar al poni asturcon, un tipus de
cavall amb perill d’extinció, tenim exemplars per veure si els podem vendre.
El projecte és viable econòmicament?
No hem volgut rebre ajuts
econòmics per no dependre de ningú, la inversió principal a la que hem tingut
que fer front han estat els tancats. El primer any ha estat deficitari, el segon
va una mica millor, però si haguéssim de pagar lloguer seria inviable.
Quin és el tracte de l’Administració
En l’Administració es parla
molt d’emprenedoria, però a la pràctica calen més ajuts. S’ha afavorir més
activament a l’emprenedor afavorint tràmits, i evitant la despesa i el temps
que cal invertir actualment per iniciar una activitat empresarial.
El Jordi porta 12 anys aquí,
sempre ha trobat traves, la promoció empresarial en el cas concret de Caldes és
complicada.
Donada la nostre filosofia,
vaig donar-me a conèixer als instituts de Caldes, però els vaig veure tancats,
van dir que els nens no volien, que estan passotes, i afectats per la crisi,
però no vaig poder parlar directament amb ells.
Hem rebut bon tracte de
l’oficina de turisme de Caldes, van proposar que anéssim al mercat. Hi ha un altre hípica a Caldes que s’ha creat
més o menys al mateix temps, fa uns dos anys, hi van dos diumenges al mes, però
nosaltres fem activitats els caps de setmana i no ens ha estat possible
participar.
Com us promocioneu
La nostre principal via de
promoció és Internet i el boca orella dels nostres clients. La web, bloc i facebook son els nostres principals
mitjans de promoció, son mitjans gratuïts si be has de dedicar força temps.
També he fet flyers al Eco si de Girona i a Biocultura
de Barcelona, però no han tingut gaire resposta.
En la nostre experiència, Internet és el mitjà més eficaç, sobretot
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada